Puigsoler

Començarem a caminar per la pista, barrada als cotxes, que baixa en sentit nord a buscar el torrent de les Pasteres. Farem una llaçada i creuarem una riera. Uns metres més endavant veurem una pista que surt a l’esquerra. Creuarem el torrent de les Pasteres i pujarem per aquesta pista en sentit nord-est primer i nord-oest després, en direcció al Grau. Sortirem a un encreuament de pistes. La que ve per la dreta serà la que farem servir per tornar, ara continuarem per l’esquerra, en sentit nord-oest. La pista gira en sentit sud seguint aquesta orientació durant uns quants metres. Arribarem a un lloc on la pista, o millor ja camí, gira a la dreta i l’altre va recte. Deixarem aquest últim i girarem a la dreta per anar pujant cap al Grau.
Passarem pel costat d’una construcció de pedra seca i quan el camí giri a la dreta arribarem al Grau. Passarem al costat de la casa, la deixarem a la dreta i després de fer uns quants metres de camí arribarem a la pista que puja de Sant Vicenç. Girarem a la dreta i ens dirigirem de nou a la casa. Abans de superar-la deixarem dues desviacions a l’esquerra. Continuarem per la pista principal i més evident fins que a uns 300 metres de la casa trobem una pista que se’n va per l’esquerra. La seguirem, i deixem així la pista per la qual veníem i passarem al costat d’una zona preparada perquè els motoristes es diverteixin fent curses de trial.
Més endavant trobarem un sender que creua la pista de dreta a esquerra. Nosaltres continuarem per la pista principal. Arribarem a l’alçada del circuit de l’escola de conducció de Can Padró. Sempre per la pista anirem deixant diferents senders i corriols, tant a dreta com a esquerra, i passarem sota una línia d’alta tensió. Uns metres més endavant la pista fa un gir a l’esquerra. Aquí hem de deixar-la i seguir pel camí que continua recte seguint la llera d’una riera. Si continuéssim per la pista, també arribaríem a lloc, però donant una gran volta. En aquest punt portarem caminats uns 4.200 metres. Així doncs anirem pujant sempre pel camí més evident i fressat fins que, després d’un últim esforç per superar un curt repetjó, sortim a la pista que havíem deixat més avall i que ve del Lledó.
Seguirem aquesta pista per la dreta, i arribarem al raval del Clot. Passades les primeres cases sortirem a una altra pista. Girarem a l’esquerra i començarem a baixar en sentit més o menys nord. La pista fa un revolt a l’esquerra i supera el torrent de Can Joan Domingo. Uns metres més endavant abandonarem aquesta pista i girarem a la dreta començant una petita pujada fins a trobar el GR4. Continuarem recte per la pista seguint els senyals de GR i no els perdrem fins a arribar a un pal indicador que ens informa que hem de deixar el GR perquè hem de girar a la dreta en direcció al Puigsoler. Pujarem pel sender carener fins que trobem un altre pal que ens ofereix la possibilitat de triar entre dues opcions: pujar al Puigsoler Petit i després al Puigsoler o anar directament al Puigsoler passant del germà petit. Jo vaig preferir pujar a tots dos, ja que hi érem.
El camí és molt fressat i evident així que no calen explicacions. Assolit el cim del Puigsoler vam continuar l’itinerari baixant pel corriol que seguia carenant en sentit sud-oest i que baixa ràpidament a trobar una torre d’alta tensió que veiem al davant. Just passar per la seva base continuarem pel corriol que segueix per la dreta i a l’esquerra en deixem un altre de menys clar. Començarem a pujar una altra vegada i sembla que pugem tant o més que al Puigsoler. En arribar a dalt planejarem una estoneta.
Quan portem caminats 8.200 metres aproximadament el camí es bifurcarà. Agafarem el trencall de la dreta, que baixa en direcció a la Serra, deixant el que se’n va per l’esquerra i que també ens serviria, ja que ens portaria a la mateixa pista a la qual anirem a parar, però uns quants, bastants, metres més endarrere. Quan hem baixat a la Serra trobarem que el camí es perd. Haurem d’anar a buscar la paret de la casa perquè el camí passa al costat, mig perdut entre la vegetació. Així sortirem a la pista que serveix d’accés al mas. Continuarem per aquesta pista fins a sortir a una altra que ve per l’esquerra i que gira a la dreta o continua recte.
Nosaltres, en principi, continuarem recte però als 25 metres deixarem la pista per agafar-ne una altra de més estreta i en pitjor estat que surt a la dreta. Si ens hi fixem bé podrem arribar a veure unes antigues marques de pintura vermella a terra. Baixarem per aquesta pista i passarem per les ruïnes de Can Vinyes. Uns metres més avall la pista fa un revolt a l’esquerra. A la dreta surt un corriol, planer, que desconec cap a on es dirigeix, així que continuo per la pista, que recula per anar a creuar el torrent de les Pasteres. A partir d’aquí el torrent estarà a la vista sempre. Anirem baixant per la pista deixant el torrent a la dreta.
Quan portem caminats 11.200 metres deixem la pista per agafar-ne una altra que va per l’esquerra. Agafem orientació sud-est i continuem amb el torrent a la dreta. Anem baixant per la pista i podrem fer una drecera, força evident, que ens estalviarà una petita marrada de la pista. Just quan tornem a la pista veiem que per la dreta en surt una altra que fa baixada. Anem per aquesta pista fins que fa un revolt a l’esquerra. Veiem, hem de mirar bé, un corriol que baixa decididament per la dreta per buscar el torrent de les Pasteres. Arribarem al torrent i el seguirem, per sender molt evident, fins que trobem una creu de pintura verda a terra.
Continuem uns metres més i veurem una desviació cap a l’esquerra, amb marques de pintura verda. Continuem per aquest corriol i anem veient més marques de pintura. No les deixarem i arribarem a sortir a un lloc on el torrent es fa més ample. Veiem un camí que baixa per l’esquerra. És el que ve de la pista que hem deixat més amunt per baixar al torrent i pel qual s’haurà de venir quan el torrent porti aigua. Veiem també un altre sender que se’n va per la dreta.
Aquest és el nostre, tot i que també té una creu verda a terra que indica que per allí no anem bé. Nosaltres sí que hi anem perquè per aquest camí, sense més entrebancs, ni desviaments, arribarem al camí pel qual hem fet la pujada. I com sempre… Desfem el camí i arribem al cotxe.