Puigcabrer

Comencem a caminar pujant en sentit SO. per camí asfaltat paral·lel a la carretera C-14 i arribem a les primeres cases. Quan el pendent comença a defallir canviem de direcció al SE. i prenem per l’esquerra un trencall que segueix pujant. Deixem a la dreta dos accessos a camps de cultiu barrats amb cadena.
Uns metres abans d’arribar als peus d’una figuera trencarem a la dreta per creuar en sentit SO un camp d’oliveres, al final del qual hem de baixar en sentit O. per enllaçar amb el camí que puja del veïnat de la Ràpita. Ja enllacem amb camí clar que seguirem per l’esquerra, en ascens.
El meu plantejament primitiu era fer el recorregut en el sentit horari per pujar al cim pel grau del coster de la Cansalada, fer el cim, anar a investigar la manera de voltar el turó de Mas del Gínjol, baixar al mas, creuar la rasa de les Guixeres i pujar a enllaçar amb el camí de Picamoixons a la Riba però en l’itinerari d’aproximació a la Riba, ja passada la població de Picamoixons, vaig veure que no podria anar més enllà del túnel del TAV ja que a partir d’aquell cal seguir, penso, per la carretera, tot i que al mapa de l’ICGC es dibuixa un camí. Amb aquesta perspectiva, ja pujant cap al cim, vaig veure un sender, en procés de deteriorament i pèrdua, que s’anava en la bona direcció flanquejant la muntanya a mitja alçada. Vaig mirar i em vaig sortir. De mala petja en determinats punts i perdut en altres, però encara prou evident, em va permetre enllaçar amb la pista amb la qual tenia previst accedir-hi des de la rasa de les Guixeres. Ja no tornaria enrere així que va tocar canviar de plans.
El sentit de la marxa canviarà i passarà a ser contrari a les busques del rellotge.
Ja a la pista el sender pel qual he vingut és més evident i senyalitzat amb una petita fita.
En aquesta nova situació seguim la pista en sentit NE. i al poc deixem per l’esquerra una altra aperduada. Més endavant trobem un pal amb un cartell que ens diu que ens trobem a la carretera dels Moros. Allà mateix neix el sender que, costerut i dret, porta al cim. Com sempre passa, si el temps és l’adequat, toca gaudir, recuperar forces i fer tot allò que ens plagui abans de pensar en la tornada.
Per fer-la cal que continuem la marxa per evident sender senyalitzat de nou amb un pal de fusta que segueix la carena en sentit NO. Mentre, encara podem seguir gaudint de bones vistes. Deixem un trencall del sender a la nostra dreta, que ens baixaria de nou a la carretera dels Moros i possiblement ens permetria fer una altra proposta diferent, i seguim pel nostre sender, en descens, en sentit O. Gairebé sense adonar-nos som al grau del coster de la Cansalada. Es baixa fàcil per camí zigzaguejant que ens fa superar ràpidament la zona encinglerada del vessant de la muntanya.
Quan som ja fora del grau apareix per l’esquerra una sendera senyalitzada amb una petita fita de pedra que em fa pensar en que també serà una bona opció per fer el flanqueig anteriorment fet, i fins i tot de millor fer, però això no ho puc assegurar. Convido al lector a que ho provi…I informi.
En el cas que ens ocupa acabem de baixar fins un altre pal que es veu uns metres més abaix del punt en el qual ens trobem. Quan som trobem per la dreta una antiga pista ara convertida en sender. Podem seguir recte seguint les indicacions del pal i així retrobar el camí de pujada. Seguim però en sentit NO per sender clar, de moment. Els dos primers quarts del recorregut es fan bé, sense problemes, tret de la baixa vegetació que pot emprenyar una mica. La cosa canvia el tercer quart ja que la vegetació creix i passa de matoll a petits arbres les branques dels quals hem d’anar apartant al nostre pas. I encara es complica més quan ens trobem amb la ginesta. És un tram curt, de no més de 5 o 10 metres. Superada aquesta zona el camí es fa més net i ample, però el terra desapareix sota alta herba, tot i que es camina molt bé.

Un parell de llaçades per allò que s’intueix camí i sortim a l’asfalt en el qual hem aparcat o que ens permetrà accedir-hi.