Puigcabrer

Certament a vegades ens entestem a pujar muntanyes per la seva anomenada, o per les vistes que ens regalen, o pel paisatge que amaguen, o per la seva alçada, i ens deixem pel camí altres que, pensem, no tenen res a dir-nos. Aquest és el cas de molts cims que la FEEC ha posat al mapa i que si no fos per això jo, per exemple, mai hagués pujat. El Puigcabrer és un d’aquest. Està molt allunyat de casa meva i mai de la vida m’hauria plantejat pujar-ho. Però vet aquí que com acostuma a passar, vaig acabar gratament sorprès.
No parlem d’una muntanya d’envergadura ja que es troba rodejada d’altres cims més alts pertanyents per una banda a les muntanyes de Prades, a l’O. i per la serra Carbonera, al NE. separat d’aquesta última per la serra de les Guixeres. Aquesta orografia encaixona a la Riba en un paratge agrest i salvatge en el que el riu Francolí ha batallat de valent per obrir-se pas pel anomenat congost de la Riba i en el que la silueta del Puigcabrer destaca violentament sobre el conjunt com si fos un sentinella que controla el seu territori des de la seva talaia encinglerada.
Aquesta vegada torno a presentar un recorregut curt i directe ja que vaig aprofitar el retorn cap a casa després de fer altre cim del llistat, aprofitant el llarg desplaçament a realitzar. Molt a prop d’aquest cim tenim la Cogulla, de la serra de la Marina. Tan a prop és que alguna proposta que he vist per internet enllaça tots dos cims en una mateixa caminada. Una mica més allunyat i al N de la Cogulla tenim el tossal Gros, a la serra Carbonara, a Prenafeta. Molts altres, més allunyats, també podran fer-se de tornada cap a casa.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Pla de les Forques41.316894011.1810592700:00:002680
La Ràpita41.315487031.1812725900:04:42262253
Coster de la Cansaladeta41.314514731.1843494200:11:55318579
Enllaç pista41.312301991.1924892600:25:523721.379
Deixar pista41.314855621.1951096100:35:124111.817
Puigcabrer41.315239681.1912876300:53:395262.265
Serrat del Querol41.316446341.1865728901:04:164612.727
Cingle del Barbet41.315718451.1858542301:09:224022.954
La Carretera41.318596211.182406501:23:432563.776
Pla de les Forques41.316796281.1809898701:27:272684.014

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un Garmin Montana 600

  • Toponímia:  Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:La Riba-Veïnat de la Ràpita
  • Itinerari senyalitzat: parcial amb fites
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:  al veïnat
  • Dificultat física:  baixa
  • Altura màxima:  526 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  14,25%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny:  senders i fora camí
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat:  17 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  256 metres
  • Pendent mitjà de descens:  16,04%
  • Mapa: fulls 265-129 i 266-129 e/1:5.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  antihorari
  • Temps caminant:  1 hora 24 minuts
  • Dificultat de progressió: trams sense camí  
  • Ascens positiu:  318 metres
  • ibpindex: 42  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 28 d’abril de 2015, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar pujant en sentit SO. per camí asfaltat paral·lel a la carretera C-14 i arribem a les primeres cases. Quan el pendent comença a defallir canviem de direcció al SE. i prenem per l’esquerra un trencall que segueix pujant. Deixem a la dreta dos accessos a camps de cultiu barrats amb cadena.
Uns metres abans d’arribar als peus d’una figuera trencarem a la dreta per creuar en sentit SO un camp d’oliveres, al final del qual hem de baixar en sentit O. per enllaçar amb el camí que puja del veïnat de la Ràpita. Ja enllacem amb camí clar que seguirem per l’esquerra, en ascens.
El meu plantejament primitiu era fer el recorregut en el sentit horari per pujar al cim pel grau del coster de la Cansalada, fer el cim, anar a investigar la manera de voltar el turó de mas del Gínjol, baixar al mas, creuar la rasa de les Guixeres i pujar a enllaçar amb el camí de Picamoixons a la Riba però en l’itinerari d’aproximació a la Riba, ja passada la població de Picamoixons, vaig veure que no podria anar més enllà del túnel del TAV ja que a partir d’aquell cal seguir, penso, per la carretera, tot i que al mapa de l’ICGC es dibuixa un camí. Amb aquesta perspectiva, ja pujant cap al cim, vaig veure un sender, en procés de deteriorament i pèrdua, que s’anava en la bona direcció flanquejant la muntanya a mitja alçada. Vaig mirar i em vaig sortir. De mala petja en determinats punts i perdut en altres, però encara prou evident, em va permetre enllaçar amb la pista amb la qual tenia previst accedir-hi des de la rasa de les Guixeres. Ja no tornaria enrere així que va tocar canviar de plans.
El sentit de la marxa canviarà i passarà a ser contrari a les busques del rellotge.
Ja a la pista el sender pel qual he vingut és més evident i senyalitzat amb una petita fita.
En aquesta nova situació seguim la pista en sentit NE. i al poc deixem per l’esquerra una altra aperduada. Més endavant trobem un pal amb un cartell que ens diu que ens trobem a la carretera dels Moros. Allà mateix neix el sender que, costerut i dret, porta al cim. Com sempre passa, si el temps és l’adequat, toca gaudir, recuperar forces i fer tot allò que ens plagui abans de pensar en la tornada.
Per fer-la cal que continuem la marxa per evident sender senyalitzat de nou amb un pal de fusta que segueix la carena en sentit NO. Mentre, encara podem seguir gaudint de bones vistes. Deixem un trencall del sender a la nostra dreta, que ens baixaria de nou a la carretera dels Moros i possiblement ens permetria fer una altra proposta diferent, i seguim pel nostre sender, en descens, en sentit O. Gairebé sense adonar-nos som al grau del coster de la Cansalada. Es baixa fàcil per camí zigzaguejant que ens fa superar ràpidament la zona encinglerada del vessant de la muntanya.
Quan som ja fora del grau apareix per l’esquerra una sendera senyalitzada amb una petita fita de pedra que em fa pensar en que també serà una bona opció per fer el flanqueig anteriorment fet, i fins i tot de millor fer, però això no ho puc assegurar. Convido al lector a que ho provi…I informi.
En el cas que ens ocupa acabem de baixar fins un altre pal que es veu uns metres més abaix del punt en el qual ens trobem. Quan som trobem per la dreta una antiga pista ara convertida en sender. Podem seguir recte seguint les indicacions del pal i així retrobar el camí de pujada. Seguim però en sentit NO per sender clar, de moment. Els dos primers quarts del recorregut es fan bé, sense problemes, tret de la baixa vegetació que pot emprenyar una mica. La cosa canvia el tercer quart ja que la vegetació creix i passa de matoll a petits arbres les branques dels quals hem d’anar apartant al nostre pas. I encara es complica més quan ens trobem amb la ginesta. És un tram curt, de no més de 5 o 10 metres. Superada aquesta zona el camí es fa més net i ample, però el terra desapareix sota alta herba, tot i que es camina molt bé.

Un parell de llaçades per allò que s’intueix camí i sortim a l’asfalt en el qual hem aparcat o que ens permetrà accedir-hi.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies