Puig Rodó

Recentment la voluntat popular ha fet possible que el Parlament de Catalunya aprovés la creació de la comarca del Moianès, llargament reclamada per la gent del territori, que encabeix poblacions altrament adscrites a les comarques d’Osona, el Bages i el Vallès Oriental. Aquesta nova comarca fa que ara siguin 42 les divisions administratives d’aquest tipus existents a Catalunya així que aquells que teníem el cap en altres projectes per haver aconseguit completar el dels cims comarcals ara ho hàgim de tornar a endegar.
A l’hora de plantejar quin és el punt més alt se’ns presenten dos accidents orogràfics diferents.
Hi ha qui té com a cota més alta el puig Rodó, a la població de Moià i a prop del termenal amb l’Estany però hi ha també, i jo sóc de la mateixa opinió, qui pensa que el cim més alt és el grony de l’Oller, a Collsuspina. En principi la cartografia no enganya i segons l’ICC hi ha 6 metres de diferència a favor d’aquest últim. A escala 1:50.000 el puig Rodó figura amb 1.056 metres i el grony de l’Oller amb 1.062. Si ens fixem en l’escala 1:10.000 el primer perd 10 centímetres i el segon continua amb els seus 1.062 metres. Si tenim en compte que Collsuspina també pertany a la nova comarca haurem de coincidir a pensar que el cim més alt del Moianès és el grony de l’Oller. En descàrrec dels que opinin el contrari haig de dir que la pàgina web elmaiones.net, que se suposa que és oficial, indica com a cota més alta el puig Rodó.
Com sempre en aquests casos el millor és plantejar-se l’ascensió a tots dos candidats ja que la relativa proximitat entre ells ho fa possible.
Si no som dels que ens fan fàstic les pistes i els recorreguts lineals existeix la possibilitat d’enllaçar els dos cims en un mateix recorregut, d’uns 11 o 12 quilòmetres, si fem servir el GR-177, que enllaça les poblacions de Collsuspina i l’Estany.
També es pot plantejar, com va ser el meu cas, fer dos trajectes circulars diferents amb un curt desplaçament en cotxe entre els punts d’inici dels recorreguts. Aquest desplaçament es pot fer per pista de muntanya, millor en vehicle tot terreny, no necessàriament 4×4, pel mateix GR-177, o bé per carretera asfaltada fent servir la C-643 i la C-641 i la pista asfaltada que uneix Collsuspina amb Sant Cugat de Gavadons.
A més a més de fer el sostre comarcal, aquesta zona ofereix als muntanyencs que estiguin fent el repte dels 100 cims de la FEEC la possibilitat de pujar a dos cims d’aquesta proposta.
Pròxim al cim del puig Rodó, dominant la població de l’Estany, tenim el puig de la Caritat, i a tocar de Sant Cugat de Gavadons, molt proper al grony de l’Oller, podem assolir el turó de Bellver.
Per últim, i a banda de fer muntanya, podem acabar d’arrodonir el dia fent turisme i visitar el monestir de l’Estany, amb un claustre impressionant, i l’església romànica de Sant Cugat de Gavadons. Aquells a qui agradi visitar monuments megalítics estaran de sort ja que a peu de camí podran gaudir del dolmen del puig Rodó, molt ben conservat, o potser restaurat.
Pel que fa a l’interès muntanyenc d’aquests cims, poca cosa a comentar.
Són cims de molt fàcil abast ja que a tots dos es pot arribar amb cotxe molt a prop del cim. Potser com a entitat de muntanya és més important el puig Rodó ja que el grony de l’Oller es troba voltat de vegetació que impedeix tota visió i tots els vessants de la muntanya són camps de cultiu, treballats pels propietaris dels diferents masos, fet que fa pensar que en època de pluges sigui complicat, i brut, assolir el cim. Si estant al grony de l’Oller volem gaudir de vistes haurem de baixar en sentit S fins a arribar al puig de l’Oller, a on un pal amb l’estelada ens assenyala un excel·lent mirador. El puig Rodó, en canvi, és molt més amable. L’accés també es fa per pista, però l’ambient és molt més muntanyenc. El cim també és boscós, però facilita estupendes vistes quan el dia ho permet, sobretot a Montserrat i Sant Llorenç del Munt.