Puig Pelat

Un cop aparcat el cotxe al punt quilomètric 3 de la carretera TV-7045 (lloc per a un cotxe, dos a molt estirar) s’ha d’agafar l’antiga pista d’accés al mas del Cisterer, avui en estat ruïnós. La pista està tallada amb una cadena, així que toca fer més recorregut. Quan som al mas deixem el GR-7 i anem per una pista que inicia la pujada en sentit oest, molt pedregosa.
Sempre remuntant pendent deixem un primer desviament a la dreta i una mica més endavant un altre a l’esquerra. Aquest darrer corriol serà el que farem servir per tornar. Continuem en sentit nord-oest. Uns quants centenars de metres més endavant el camí gira al sud.oest i després cap al sud-est, sempre en pendent positiu, i apareixem a la plana dels Solans. Som a un nus de camins.
La pista que tenim al davant serà per on vindrem del cim i el sender de l’esquerra és per on tornarem al punt d’inici. Ens queda un sender a la dreta. Girem en aquest sentit per anar amb orientació nord-oest. Més que un camí sembla una torrentera. Terreny molt descompost i pedregós que castiga els peus. Remuntem pendent fins a assolir els plans. Deixem a la dreta un sender que es desvia en direcció a la roca Foradada i diverses vies ferrades i uns metres més endavant un altre sender a l’esquerra que porta al cim de la punta de la Barrina, per a molts, sostre comarcal de l’Alt Camp.
Continuem pel sender, ara senyalitzat amb marques velles de pintura, majorment consisteixen en un triangle groc. Aquests senyals ens porten a trobar una pista més ampla, també senyalitzada amb pintura, ara ratlles de color groc i blau. Seguim aquests senyals en sentit sud-oest per deixar-les més endavant per remuntar i baixar un petit turó, i trobem de nou els senyals. Comencem a veure alguna construcció, abandonada i ruïnosa, de la urbanització els Motllats. Al cap de poc comencem a veure un edifici amb una estructura curiosa al davant, semblant a una enorme fita de pedres cilíndrica i alta. La pista ens hi porta però no hi arribem perquè uns metres abans girem a l’esquerra en sentit sud-est.
La nova pista ens porta primer a una caseta amb una petita antena i més endavant comencem a veure un tancat. Es tracta del cim. Sense gens d’interès tret de les vistes. Reprendrem ràpidament el camí seguint en suau baixada en sentit sud-est, i no fem cas d’una fita que veiem a la dreta, que senyalitza un camí que baixa fort a la plana que veiem a la dreta. Seguim mirant a terra per intentar localitzar la fita que ens marcarà el camí. La trobarem just quan veiem a davant nostre una altra fita que senyala el sender que davalla cap al GR en sentit sud-est.
Nosaltres hem de veure una altra fita a l’esquerra, al costat d’un matoll. El sender ens fa recular uns metres però ràpidament agafa orientació nord-est i ressegueix el cingle, molt al caire. Hem d’anar amb compte mirant de trobar un altre corriol que deixa el que fem perquè aquest mor a la punta del cingle, amb molt bones vistes, això sí. Les fites ens porten a baixar a buscar el barranc que tenim a l’esquerra.
És molt important no perdre de vista les fites. El camí és evident i es veu bé, però pot arribar a ser una mica perdedor. Les fites ens porten a la base del cingle i ens fan baixar per un terreny potser complicat pel pendent relliscós i la vegetació frondosa per creuar el barranc una altra vegada. El camí fa un gir en sentit nord-est i sortim a un clar en el qual veiem un corriol que s’escapa per la dreta.
No l’agafem, ja que seguim la pista que tenim al davant i que fa pujada tot i que al cap de poca estona planeja. Caminem resseguint per sota el cingle dels Solans per camí molt fresat i tornem a veure la punta de la Barrina. Al cap de poc sortim a terreny conegut ja que hi hem passat fent l’anada al cim.
Anem ara pel sender que davalla per la dreta, en sentit nord-est, de nou per terreny pedregós fins que sortim al camí que hem fet servir i que ens ha de portar de nou al mas del Cisterer i al cotxe.