Bé, doncs ja som a l’aparcament, a Requesens. Ja ens hem preparat, així que comencem a caminar. Hem de recular uns quants metres fins a arribar a l’alçada de l’última edificació, que deixem a la nostra dreta.
Veiem a la nostra esquerra una pista que en lleugera pujada s’endinsa en l’arbrat. La seguim durant uns quants centenars de metres, fins a trobar un desviament a la nostra dreta.
Deixem la pista per la qual venim per agafar aquest sender, senyalitzat amb una pedra a terra amb el text “enllaç GR10”. Anem per aquest sender fins a arribar a la font de la Verneda. Estem totalment envoltats per castanyers.
Al cap de pocs metres de la font hem de desviar-nos a la dreta per un corriol que s’enfila pendent amunt per una torrentera fins al coll Forcat. Val a dir que tot el camí està perfectament senyalitzat amb marques de GR i PR, de manera que no hi ha pèrdua. Un cop hem arribat al coll ens trobem amb un filat que ens talla el pas. Fa de frontera. Podem travessar per un espai trencat. Un cop hem travessat ja ens trobem en l’altre vessant de la muntanya, del costat francès.
Ja albirem el Canigó i tot el Pirineu gironí, així com el Prepirineu. Després de gaudir de les vistes hem de continuar l’ascens per la nostra dreta, com sempre guiant-nos per les marques grogues. Durant l’ascens pel bosc trobarem també marques d’un color rosa elèctric que no ens han de confondre. Les nostres són les grogues, a les altres no els farem cas. Així doncs, arribarem al coll Forcadell, on un mur de pedra ens obliga a continuar la marxa cap a la nostra esquerra.
Finalitzat el passeig per la zona boscosa arribem a un prat i el camí es fa més pla. Seguim així fins al coll de Pal. Ens endinsem en una pineda per la qual pujarem en bon pendent fins al roc dels Tres Termes.
El voltarem per la nostra esquerra i un cop superat tombem cap a la dreta per anar a buscar el filat que segueix marcant la línia fronterera. Continuarem així, ara guiats pels senyals de GR, fins al coll del Pou. Aquí hem de travessar la porta i anem cap al pou de glaç, curiosa estructura de pedra en la qual, sembla ser, s’emmagatzemava gel abans de vendre’l a les poblacions properes. En algun lloc he llegit que, si es porta llanterna, és possible visitar-ne l’interior.
Un cop visitat podem tornar sobre els nostres passos fins al coll de Pou o millor, anar pel camí que surt just per la part de darrere de l’estructura superior del pou i que puja, més o menys dret, fins al filat que hem travessat anteriorment, però ara el travessarem per una cota superior.
Continuarem pujant, ara ja amb el cim a la vista. Arribats al cim, ni l’aparatosa antena ens ennuvola la immensa vista (bé, una mica sí que destorba). Fem les fotos de rigor i preparem el retorn, que el vent creix i el nas comença a moquejar.
Vam decidir baixar seguint l'”itinerari oficial” d’ascens al puig Neulós. Per això tornem de nou al coll del Pou i des d’allí, seguint les indicacions del pal d’Itinerànnia, agafar la pista que baixa a Requesens a 1 h 45 min (diu el rètol). Aquesta pista no té pèrdua, tot i la nul·la senyalització en tot el recorregut. Es va baixant fent llargues llaçades per una pista ampla, encara que per moments en mal estat degut a la gran quantitat de pedra solta que hi ha. I no té pèrdua, ja que hem d’anar sempre pel camí més evident i sempre en descens. D’aquesta manera arribarem a una barrera i a la pista per la qual hem arribat a Requesens amb el cotxe.
En aquest punt, si mirem cap a la nostra esquerra, veurem un cartell d’Itinerànnia. Val la pena acostar-s’hi, ja que al lloc hi ha un antic forn de teules i maons d’argila.
I ja està. Ara toca tornar al cotxe i donar per acabada l’excursió. A la tardor, cap a finals d’octubre, si us agraden les castanyes, és recomanable portar alguna bossa o sac, o el que es vulgui. Si us afanyeu, podeu convidar tot el veïnat perquè de castanyes, n’hi ha per carregar i més.