Puig Neulós

Sortim de l’aparcament i ens dirigim a la gîte d’ètape de coll de l’Ullat per superar-la per sota de la seva terrassa i així agafar el GR-10 en planer, en direcció al coll del Rat.
Anem seguint sempre els senyals de pintura, en perfecte estat i magnífica senyalització, fins a un punt en el qual deixem aquest GR i ens desviem a l’esquerra, abandonant la tranquil·litat dels senyals i iniciant una suau pujada, en sentit est al començament i de mica en mica girant cap al sud, fins que arribem al coll de Pal i el puig de les Colladetes. Aquí ja ens trobem en terreny fronterer, marcat per un filat.
El seguirem per la nostra esquerra, enfilant-nos per dins d’un bonic bosc que en cas de sol ens serà de molta ajuda. Quan el camí se suavitza sortim del bosc i ens trobem de cara amb el roc dels Tres Termes i amb l’objectiu del dia a la vista, el puig Neulós i les seves antenes.
El que és normal és flanquejar el roc pel vessant francès, però també s’hi pot pujar a sobre i baixar per l’altra banda saltant roques. Com més us agradi. El cas és que així s’arriba al coll del Pou.
Ens desviem cinc minuts del camí francès i entrem a terreny sota administració espanyola per visitar un pou de neu restaurat, al qual es pot entrar i visitar-ne l’interior. És interessant.
Per continuar es pot desfer camí fins al coll del Pou un altre cop o, al contrari, endinsar-se entre les falgueres per localitzar un corriol que ens porta de nou al filat, el qual hem de seguir per arribar al cim, normalment ventat, del puig Neulós.
Si la boira ho permet (jo hi he estat tres vegades i en totes tres ha regnat aquest fenomen) les vistes són excel·lents a totes bandes.
El retorn l’enfoquem agafant la segona pista que trobem al peu estant de la porta que tanca el pas a les instal·lacions del cim. Aquesta pista, que ràpid esdevé sender, porta senyals de pintura groga, que seguirem sempre, fins que sortim de nou a una altra pista, apta per a vehicles.
Girem a l’esquerra i comencem un agradable descens per pista en perfectes condicions. Però tot el que és bo s’acaba… Si volem. Podem continuar per la pista fins al final del recorregut, però nosaltres, per així no faltar al nostre costum, vam complicar la caminada i vam deixar la pista per endinsar-nos al bosc i, per corriol no gaire clar, vam anar a seguir un camí que ens havia de portar a trobar una pista a l’acabament del roc Planer.
Vam fer bé fins a arribar a una cabana de fusta que algú fa servir per fer festes, pel que sembla per les moltes ampolles de vidre escampades pel terreny, però no vam saber trobar la continuació del camí. Bé, tampoc no vam perdre gaire temps buscant. Vam decidir fer un flanqueig descendent, sense camí clar, en direcció a la font del Pou. Finalment vam trobar una vella traça que ens va portar, sense ensurts, a la pista que havíem pensat que trobaríem més fàcilment. Ja incorporats a aquesta pista, el trànsit fins a l’aparcament va ser plàcid i sense entrebancs, per un preciós bosc de pins altíssims.
Nota final.
Penso que per fer aquest recorregut cal saber fer servir un aparell GPS. En cas contrari, s’ha de tenir un suficient sentit de l’orientació i saber llegir un mapa i una brúixola. Ho dic perquè la part que s’ha de recórrer sense camí pot resultar dificultosa, tot i que el bosc és prou net per permetre transitar per diferents espais. Nosaltres, des de la cabana en què vam perdre el camí, vam optar per fer el descens en flanqueig, però penso que si es fa directe a la vora de la paret rocosa, s’ha d’arribar igualment a la pista.
Nota d’una nova caminada feta posteriorment.
Si en comptes de baixar per l’esquerra, segons el sentit de la marxa, ho fem per la dreta, amb la roca a la nostra esquerra, al cap de poc trobem fites i senyals de pintura.
Salut i bona caminada.