Puig Falcó
el cim del puig Falcò vist des de la pista de Costoja

En aquesta ocasió hem anat a la població de Costoja a fer muntanya. Aquesta curiosa població, al Vallespir, a l’altra banda de la imperceptible frontera del pont de riu Major, a la carretera que uneix aquesta població amb Tapis. D’aquest nucli, entre d’altres coses, diu en Xavier Febrés, periodista i escriptor:
«La localitat d’un centenar d’habitants ha tingut l’encert poètic i la primícia internacional de rebatejar tots els carrers amb imaginatius noms bilingües
I el cert és que l’encerta de ple. Si encara algú es dedica enviar factures per correu i ho ha de fer a residents d’aquest poble, tindrà feina per indicar l’adreça del receptor. Només per aquest detall ja val la pena visitar Costoja, però és que, a més a més, l’església, del segle XII, té una portalada romànica espectacular, i a la vora seu, un cementiri medieval amb tombes ben antigues.
Però, com dic, a més a més d’anar a veure els noms dels carrers i l’església, del que es tractava era de fer muntanya, i aquesta era el puig Falcó, que encara que es troba íntegrament en territori de la Catalunya d’aquí, el vam pujar per la part de l’altra banda de la frontera. I això va ser així perquè veiem a Internet que totes les propostes que partien del sud-est per tornar a l’inici feien molt d’asfalt per la carretera D-3 i N-503, i també, pel que vam llegir a diferents ressenyes, si es puja pel coll dels Horts, cal fer servir cadenes per fer el cim. No és que facin por les cadenes, però ara amb la fred…
Per on nosaltres vam anar no fem asfalt, però sí que hi ha molta pista ja que anem alternant aquesta infraestructura amb trams més curts de senders i camins, cosa que pot resultar una mica carregós i, fins i tot, desagradable pels «puristes» que diuen que anar per pista no és fer muntanyisme. Bé, tants caps tants barrets.
Un darrer comentari, que potser no ve a tomb.
Si ara hagués de tornar a pujar al roc de la Creu ho faria directe. Al cap de poc de començar a pujar, al peu de la paret hi surt un rastre que vaig pensar que devia ser un camí per anar a una paret d’escalada, però ara a casa, amb un visor topogràfic francès, veig que és un camí que hi puja.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçàriaDistància parcialDistància total
Costoja2.649576942.367067000:00:0000:00:0082100
Escales2.650642942.368602100:09:0200:09:02837336336
Desviament2.652670042.371644000:12:3000:21:32938463799
Mirador2.651030042.370223000:12:0600:33:389763381.137
Desviament2.657966042.378203000:25:1800:58:569861.3122.449
Puig Falcó2.667121942.375304900:37:2601:36:221.0971.1533.602
Creu del Canonge2.657177042.381763000:41:2802:17:501.0291.3264.928
Fita 5462.657811042.387571000:10:4702:28:371.0207925.720
Gir esquerra2.657941142.390512000:04:5102:33:281.0223446.064
Al mont Capell2.651969042.393391100:09:2702:42:551.0206496.713
Mont Capell2.651337042.389720000:38:1203:21:071.1921.2487.961
Gir dreta2.651587142.385427100:30:5003:51:571.0805548.515
Ronda du Canigou2.640711142.382530000:33:0904:25:069731.2559.770
Provadones de Dalt2.652001042.376986000:28:2104:53:278981.50011.270
Asfalt2.644785042.370526100:20:0705:13:348481.32012.590
Costoja2.649576942.367067000:16:5405:30:2882182013.410

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima + i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  Costoja
  • Itinerari senyalitzat:
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  alta
  • Altura màxima:   1.192 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  13,13%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 10 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:  815 metres
  • Pendent mitjà de descens:   11,18%
  • Mapa: full 76-20 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: antihorari
  • Temps caminant: 4 hores 21 minuts
  • Obstacles: grimpada al cim
  • Ascens positiu:  633 metres
  • ibpindex:   76 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 1 de desembre de 2022, data de realització del recorregut.

Entrem als carrers de Costoja pel carrer que té la placa amb el nom de Tertúlia Ampla del Consell dels Antecessors, girem a l’esquerra pel Costat de les Ullades Cap al Solà i de nou girem a la dreta per sortir al carrer de l’Últim Traginer. El creuem i pugem per un carrer estret a l’església de Santa Maria. Com que encara és molt d’hora deixem la visita per a la tornada, encara que la porta es troba oberta, fet del tot sorprenent donada l’hora (3/4 de 8). Continuem pel Call de les Parets Seques i arribem al Pas de les Escales. Les pugem i sortim dels carrers del municipi, en pujar ja per camí pedregós.
Tot el recorregut és senyalitzat amb una ratlla groga, del tipus de les d’Itinerànnia. Al cap de poc de caminar, i pujar, pel sender, just quan ja veiem la paret del Roc de la Creu, per la nostra esquerra, sense cap senyalització però evident si ens hi fixem, surt un sender. Em llanço a la piscina i dic que aquest corriol puja al cim pel costat de ponent i si el fem servir evitarem el pujar i baixar que fem nosaltres.
Sigui com sigui nosaltres no vam veure el camí dibuixat al mapa que portàvem i vam preferir seguir pel sender senyalitzat i fer cas del track que portàvem al GPS. Així vam acabar per pujar, per un sender, en moderat pendent, molt maco i flanquejat de castanyers, pins i roures, fins al punt a on el camí es bifurca, senyalitzat amb una gran fita al costat d’un tronc.
Ens desviem en sentit oest per anar al cim del Roc de la Creu, als peus del qual descansa Costoja. Anem unes desenes de metres més enllà del cim a la recerca del lloc que ens ofereix les primeres vistes. Tenim sort del dia, així que podem romandre una estona contemplant l’horitzó. Quan ja en tenim prou, retornem a l’encreuament anterior per continuar a la recerca del següent objectiu.
Una vegada hem arribat, continuem en sentit nord-est i sortim del bosc quan trobem la pista, apta per a vehicles, que segons el mapa de l’ICGC és la carretera de Costoja al Corral de la Falguerona. Per aquesta pista avancem en sentit nord, deixem més endavant a la nostra esquerra un trencall i al cap de poc veiem una petita fita al costat dret de la pista. Agafen aquest viarany i prenem orientació est. Per aquest corriol arribem a un nou punt d’anada i tornada.
En arribar-hi, girem primer a la dreta. Passem per la collada d’en Proi, topònim de l’ICGC, baixem a una pista i arribem a un punt a on trobem uns senyals a un arbre, un d’ells de l’Olla de Tapis i uns altres de pintura vermella. Aquests senyals ens ajudaran a arribar als peus del coll que és previ al cim. Pujar-hi ens demanarà una mica de destresa. Ja no hi ha senyals però per on pujar-hi, sembla clar.
Al cim hi ha una estructura de ferro que indica els punts cardinals, el nom del cim i l’alçària. Les vistes, una altra vegada, impressionants, amb el Canigó com a gran dominador, amb permís del Bassegoda i el Mont. També el mar, amb el golf de Roses i el de l’Estartit-Pals brillant amb els raigs del sol. Per baixar cal desfer camí i tornar de nou a la zona de la collada d’en Proi,
El proper destí és la Creu del Canonge, cim que passem sense adonar-nos-en ja que ens crida més l’atenció la fita fronterera número 544, que es troba al mateix cim. El camí, més fàcil i planer a partir d’aquest punt, ens porta a la fita 545 i a trobar, de nou, de la carretera de Costoja a la Falguerona. En aquest punt pot ser interessant que faci un comentari:
Uns metres més al nord-oest, a la mateixa pista, per l’esquerra, surt un sender que, si no es té intenció de pujar al mont Capell, evita fer un volt d’uns 3,5 km ja que connecta la pista amb el coll de la Pedra Dreta.
Nosaltres anem a fer el cim del mont Capell, així que continuem per la pista fins a arribar a la fita 546 i a la tanca de la finca de la Nantilla, amb un cartell de «Chemin privé». Deixem la pista que continua per la dreta, en sentit sud-est i ens fiquem en terreny «privat» per continuar en sentit nord. Per aquesta pista trobem primer el coll de la Nentilla, i la porta d’entrada a la propietat. Continuem per la pista i anem deixant de banda tots els trencalls que anem trobant fins que arribem a un que enllaça amb una altra pista.
Per la dreta hi ha un senyal de trànsit de circulació prohibida. Agafem la pista lliure, que gira a l’esquerra, en sentit oest, i no triguem gaire a trobar els senyals de pintura (groga i vermella) del Tour du Vallespir. Aquests senyals, i un pal de fusta, ens ajuden, per un sender costerut ara per ara, a pujar al mont Capell. Com que les vistes no són diferents a les gaudides fins ara, no ens estem gaire al cim, que les forces comencen a minvar.
La baixada és fàcil, encara que quan el sender toca frontera, les falgueres estrenyen molt el camí. Aquesta dificultat s’acaba quan ens fiquem dins el bosc, però allà comença una altra dificultat ja que la baixada és molt forta i pedregosa. Els problemes s’esvaeixen quan trobem l’enllaç amb el camí que ve de la carretera de Costoja a la Falguerona. Els senyals de pintura ens porten a una pista, que seguim per l’esquerra, a la recerca de Sant Llorenç de Cerdans.
Al cap de poc deixem la pista, encara que si es segueix s’arriba al mateix lloc, i agafem el PR6 Variant de Sant Llorenç per la serra Provedona. Una altra vegada toca tornar a pujar per assolir la carena de la serra. Per camí sense complicacions arribem a un altre nus de camins, i a la pista que hem abandonat allà a on hem agafat el PR6. Enllacem amb la ronde du Canigou.
Poc més endavant hi ha un altre pal indicador. El sender que assenyala també és bo però nosaltres preferim continuar per la pista, cansats com estem. Així és com passem pel mas de Provadona de Dalt i enllacem amb la pista que porta de Costoja a la Falguerona. Continuem en descens i passem pel còrrec de les Fontetes, únic amb aigua que hem vist en tot el dia i acabem per trobar asfalt.
Podem continuar per aquest element o, al contrari, agafar la pista de l’esquerra. Per un costat o per l’altre s’arriba als carrers de Costoja i al final del recorregut d’avui.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.