Puig Estela

Puig Estela
Puig Estela

Aquesta va ser una llicència que ens vam permetre quan vam trobar a Wikiloc un track fet per anggoman i que ens va agradar, ja que fa servir un itinerari poc comú per anar al puig Estela, que camina per sota dels cingles que tallen la muntanya a mitjana alçada i visita una sèrie de cavitats.
Sobre el paper, molt bé. Una altra cosa va ser sobre el terreny.
Mirant el mapa, i coneixent una mica la zona, tot semblava bé i factible. Res a dir del tros de carena. Fàcil i molt maca. Totalment oberta i amb vista a tots dos vessants. Però tot canvia a la part baixa.
Es fa molt bé fins a la cambra de les Monges. A partir d’aquest punt costa més de trobar quelcom semblant a un camí. Es troben traces que jo diria que són de bestiar. La cosa es complica una mica, per culpa de la vegetació, quan estem a punt d’arribar al torrent sec que baixa del pla de l’Abat. Una vegada creuat el rec, el flanqueig a fer es fa una mica dur, ja que no es veu on poses els peus i sota l’herba hi ha moltes pedres. Després, segons el mapa d’Alpina fet servir (Taga), es connecta (?) amb el camí que puja de Sant Martí Surroca i el Duran. Al cap de poc, s’ha de buscar molt, hi ha el forat de les Encantades. Nosaltres vam refer una fita que ens va costar de veure, ja que la vegetació la tapava. Tampoc ens hi vam esforçar gaire. Estàvem ja una mica cansats, després de barallar-nos amb la vegetació cercant la cova (un forat). Més endavant el camí no milloragens. Amb els turmells ja prou castigats (sí, ja ho sé, soc un tou) vam passar pel portell de l’Avellanosa i en arribar al clot dels Llisos ja en vam tenir prou. Vam trobar de nou el pas mig tallat per la vegetació i vam abandonar el recorregut previst i el camí marcat al mapa. Segur que era poc el trajecte, però no vam voler continuar caminant a quatre grapes i vam pujar al collet dels Ases, a retrobar el camí, per un altre terreny que ens va semblar de molt millor fer. I a partir d’aquest punt tot va anar bé fins al final de l’excursió. Al cim vam poder gaudir de molt bones vistes que ens van fer oblidar els patiments anteriors, així que tot va acabar bé.
Cert és que el track original està fet l’any 2011 i se suposa que en aquella data la muntanya devia presentar millors condicions. També és cert que en cap moment vam tenir grans dificultats a fer el trajecte. Potser l’error va ser fer la sortida en ple estiu, i pensant que es tractava d’un passeig, sense grans desnivells.
Pel que fa a les coves, la cambra de les Monges té una entrada complicada. S’ha d’anar a cercar un forat petit i estret que hi ha a la banda de ponent del cingle i entrar-hi amb les cames pel davant i el cul a l’aire, dit d’una altra manera, com si desgrimpéssim.
El forat de les Encantades ja he comentat que és de mal trobar, tot i que hi ha un camí no gaire obert que permet pujar-hi sense gaires complicacions, si es troba. Buscant-lo, podeu comprovar els vostres dots de rastrejadors.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTempsAlçària mDistància acum. m
Bac de la Roda2.292685042.280435008:44:321.4060
Cambra de les Monges2.283777942.280810009:29:011.6081.167
Forat de les Encantades2.274340142.279826010:44:511.5882.402
Collet dels Ases2.266915042.280493011:26:281.6903.595
Puig Estela2.253913042.284313012:29:242.0095.059
Deixar PR2.266789042.287729013:03:021.8996.270
Bac de la Roda2.292685042.280435013:53:111.4068.865

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  Bac de la Roda. Ogassa
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:   no
  • Dificultat física:   alta
  • Altura màxima:  2.008 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 18,09%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny:  mitja muntanya
  • Tipus de recorregut:  circular
  • Temps aturat:  1 hora 19 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:  1.407 metres
  • Pendent mitjà de descens:  19,94%
  • Mapa:  Taga
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  antihorari
  • Temps caminant:  3 hores 50 minuts
  • Obstacles:  trams sense camí
  • Ascens positiu:  801 metres
  • ibpindex:  96  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 12 d’agost de 2013, data de realització del recorregut.

Començarem caminant en sentit oest per anar a pujar pel llom del turó que tenim a la vista. Sembla que no però hi ha camí clar. Per una banda n’hi ha un que, anant seguint el filat, neix a l’esquerra del sentit de la marxa, molt perdut al començament, però que a mesura que anem pujant es va fent més clar. Per altra banda, també n’hi ha un altre que puja més dret i ajustat a l’oest que l’altre i que neix, més o menys, al davant de l’acabament de la primera línia de filferro, just quan aquest gira a la dreta. Sigueu pacients i busqueu els corriols, ja que hi són. Aquests, amb més o menys claredat, ens pugen als esquers de Cal Cabrer, primer, i al turó de les Àligues, en última instància.
Quan som als peus del turó, just quan sortim de la vegetació i veiem les pedres que coronen el cim, hem de girar al sud-oest seguint el caire de la muntanya. Superat el primer barranc, a l’altura de les Pigotoses s’ha de baixar, en sentit sud, en cerca de les roques que semblen una balconada. Situats a sobre de les roques ja som a la cambra de les Monges, sota els nostres peus. S’ha de baixar a una llosa que hi ha a la dreta, un metre per sota de la nostra posició. Hi ha un forat, estret, i allargassat, aquesta és l’entrada. Sembla impossible, de fet nosaltres ni ho vam intentar, però comentat l’assumpte amb un coneixedor de l’indret em confirma aquesta dada. S’entra per aquest forat. Mètode:
Us estireu a terra amb el pit sobre la llosa, els peus ja dintre del forat i aneu reculant. Ja sou a dintre.
Suposo que s’ha d’anar amb compte, ja que la cambra es troba a dalt del tot d’un bon cingle i la finestra ha d’estar suspesa al buit. Seny.
La caminada continua en sentit oest i no busca la part de dalt dels cingles, sinó que va a buscar una espècie de corriol, traces de bestiar més que res, que segueix per sota les cingleres i, entre vegetació que dificulta el pas, porta a una altra cavitat. El forat de les Encantades. Costa de trobar, ja que el bruc ha crescut molt i tapa qualsevol indici de camí, però també hi és. Quan el bruc s’aparta del camí hi deixa veure un espai obert a la nostra dreta, en el sentit de la marxa, heu de buscar una fita de pedra, petita en comparació de com hauria de ser, però bé, és una fita que marca el punt d’entrada per pujar al forat. És molt petit i baix, però s’hi està bé assegut a l’entrada.
Cal tornar al camí pel mateix lloc. I cal continuar en sentit oest, ja, en teoria, sobre camí “oficial” del mapa. Anem en direcció al portell de l’Avellanosa caminant per terreny sense camí, encara que ho digui el mapa, i en pendent transversal que castiga molt els turmells. Arribem al clot dels Llisos i tornem a trobar el camí perdut entre els arbres. El camí segueix entre la vegetació però l’abandonem i pugem al collet dels Ases per terreny alternatiu.
Al collet retrobem el camí marcat al mapa. Sobre el terreny no hi ha camí físic, hi ha només traces de pas, però es camina bé, en fort pendent i orientats al cim, que el tenim al davant, una mica al nord-oest. Així, seguint la traça deixada sobre l’herba trepitjada, passem pel turó de la Creu i pugem directament al cim, creuant un corriol marcat amb fites que se’n va cap a l’oest.
Ja som al cim.
Per tornar toca seguir la carena en direcció al coll del Pal, en sentit nord-est. És un PR però no vaig veure pintura. El cas és que no cal. El recorregut és l’únic possible. Fort pendent a l’esquerra, amb estupendes vistes a la plana del Tarter a sota i del Pirineu al fons i una tanca de filferro a la dreta. Seguim fins al pla de la Parcel·la.
Aquí deixem el PR i girem a la dreta, en sentit est, primer, i sud-est, després. És millor, encara que no ho sembli, anar sempre amb el tancat de filferro a la nostra dreta. Així recorrerem la totalitat de la serra del Moro i acabarem per retrobar el camí quan som de nou al turó de l’Àliga. Ja només resta desfer el camí.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.