Puig Estela

Començarem caminant en sentit oest per anar a pujar pel llom del turó que tenim a la vista. Sembla que no però hi ha camí clar. Per una banda n’hi ha un que, anant seguint el filat, neix a l’esquerra del sentit de la marxa, molt perdut al començament, però que a mesura que anem pujant es va fent més clar. Per altra banda, també n’hi ha un altre que puja més dret i ajustat a l’oest que l’altre i que neix, més o menys, al davant de l’acabament de la primera línia de filferro, just quan aquest gira a la dreta. Sigueu pacients i busqueu els corriols, ja que hi són. Aquests, amb més o menys claredat, ens pugen als esquers de Cal Cabrer, primer, i al turó de les Àligues, en última instància.
Quan som als peus del turó, just quan sortim de la vegetació i veiem les pedres que coronen el cim, hem de girar al sud-oest seguint el caire de la muntanya. Superat el primer barranc, a l’altura de les Pigotoses s’ha de baixar, en sentit sud, en cerca de les roques que semblen una balconada. Situats a sobre de les roques ja som a la cambra de les Monges, sota els nostres peus. S’ha de baixar a una llosa que hi ha a la dreta, un metre per sota de la nostra posició. Hi ha un forat, estret, i allargassat, aquesta és l’entrada. Sembla impossible, de fet nosaltres ni ho vam intentar, però comentat l’assumpte amb un coneixedor de l’indret em confirma aquesta dada. S’entra per aquest forat. Mètode:
Us estireu a terra amb el pit sobre la llosa, els peus ja dintre del forat i aneu reculant. Ja sou a dintre.
Suposo que s’ha d’anar amb compte, ja que la cambra es troba a dalt del tot d’un bon cingle i la finestra ha d’estar suspesa al buit. Seny.
La caminada continua en sentit oest i no busca la part de dalt dels cingles, sinó que va a buscar una espècie de corriol, traces de bestiar més que res, que segueix per sota les cingleres i, entre vegetació que dificulta el pas, porta a una altra cavitat. El forat de les Encantades. Costa de trobar, ja que el bruc ha crescut molt i tapa qualsevol indici de camí, però també hi és. Quan el bruc s’aparta del camí hi deixa veure un espai obert a la nostra dreta, en el sentit de la marxa, heu de buscar una fita de pedra, petita en comparació de com hauria de ser, però bé, és una fita que marca el punt d’entrada per pujar al forat. És molt petit i baix, però s’hi està bé assegut a l’entrada.
Cal tornar al camí pel mateix lloc. I cal continuar en sentit oest, ja, en teoria, sobre camí “oficial” del mapa. Anem en direcció al portell de l’Avellanosa caminant per terreny sense camí, encara que ho digui el mapa, i en pendent transversal que castiga molt els turmells. Arribem al clot dels Llisos i tornem a trobar el camí perdut entre els arbres. El camí segueix entre la vegetació però l’abandonem i pugem al collet dels Ases per terreny alternatiu.
Al collet retrobem el camí marcat al mapa. Sobre el terreny no hi ha camí físic, hi ha només traces de pas, però es camina bé, en fort pendent i orientats al cim, que el tenim al davant, una mica al nord-oest. Així, seguint la traça deixada sobre l’herba trepitjada, passem pel turó de la Creu i pugem directament al cim, creuant un corriol marcat amb fites que se’n va cap a l’oest.
Ja som al cim.
Per tornar toca seguir la carena en direcció al coll del Pal, en sentit nord-est. És un PR però no vaig veure pintura. El cas és que no cal. El recorregut és l’únic possible. Fort pendent a l’esquerra, amb estupendes vistes a la plana del Tarter a sota i del Pirineu al fons i una tanca de filferro a la dreta. Seguim fins al pla de la Parcel·la.
Aquí deixem el PR i girem a la dreta, en sentit est, primer, i sud-est, després. És millor, encara que no ho sembli, anar sempre amb el tancat de filferro a la nostra dreta. Així recorrerem la totalitat de la serra del Moro i acabarem per retrobar el camí quan som de nou al turó de l’Àliga. Ja només resta desfer el camí.