Puig d’Olorda

Es puja també al turó de la Magarola, un altre 100 cims, i al Tibidabo, sostre comarcal del Barcelonès

Caminada que travessa gairebé en la seva totalitat la serra de Collserola, des del velòdrom d’Horta fins a Molins de Rei, passant pel turó de Magarola, Tibidabo i puig d’Olorda. El Tibidabo és cim comarcal de Barcelona i els altres dos estan inclosos dins el repte dels 100 cims de la FEEC.
Tot el recorregut transita per pistes en molt bon estat i, de tant en tant, trepitgem algun corriol i algun tros d’asfalt.
Aquest itinerari no és circular així que potser faran falta dos cotxes. També es pot tornar fent ús del transport públic.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum metres
Inici41.4349912.14866700:00:001380
GR-6 font del Gos (parc del Laberint)41.4394292.14765100:12:26166859
Pas del Rei41.4436112.13067900:54:294042.813
Turó de Magarola41.4421552.12973601:04:224323.081
Coll de l’Erola41.4317572.12621701:33:053954.687
Tibidabo41.421652.11871702:07:555016.508
Font de Canet41.4242192.11531502:23:023767.487
Museu Casa Verdaguer41.4198542.10028203:01:242849.733
Mas Sauró41.4156972.09259203:33:3834411.454
Coll de Can Pasqual41.416072.0763104:08:3642313.366
Coll de Can Mallol41.4185232.06781104:26:2537514.422
Pui d’Olorda41.412182.05503905:09:3043416.821
Castellciuró41.4121352.03120505:59:1014520.372
Estació FGC Molins de Rei41.409912.02070906:24:003522.193

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin GPSmap 60 CSX

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  parc del Laberint
  • Itinerari senyalitzat: sí
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua:  Sense garanties
  • Dificultat física:  moderada
  • Altura màxima:  505 metres
  • Pendent mitjà de pujada:    9,52%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny:  pistes, asfalt i senders  
  • Tipus de recorregut: lineal 
  • Temps aturat:  28 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:  33 metres
  • Pendent mitjà de descens:  9,50%
  • Mapa: fulls 72-31 i 72-32 e/1:25000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  de nord-est a sud-oest
  • Temps caminant: 5 hores 56 minuts
  • Dificultat de progressió: Baixa
  • Ascens positiu: 946 metres
  • ibpindex:  96  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 18 de març de 2010, data de realització del recorregut.

Comencem fent un tros del GR-6, des del parc del Laberint. Anem guanyant alçada flanquejant pel sud el castell del Fortí i el turó del Trac. Més endavant seguim els senyals del GR i deixem la pista que ens pujaria al turó de Valldaura per seguir fins al pas del Rei, lloc on deixem el GR-6 per prendre el GR-92, cap al sud-oest, el qual ens puja en pocs metres al turó de Magarola.
Seguim la caminada i deixem el cim pel mateix sender GR-92, en sentit sud-oest. Després d’una bona estona caminant, trobem un encreuament important i tenim dues opcions per anar al Tibidabo: continuar pel GR-92 o bé agafar el PR C-35. Aquí explicarem el camí per aquesta última opció.
Després de passar pel turó de Sant Cebrià i el turó de Santa Maria anem a retrobar el GR-92 al coll de l’Erola. Aquí podem seguir el GR, que continua paral·lel a la carretera una estona o podem prendre directament la carretera. Una opció o l’altra ens portarà al mateix lloc. Al km 5 de la carretera BP-1417, lloc al qual deixem aquesta carretera i prenem el desviament a l’esquerra, per així seguir ara per la carretera BP-1818.
Uns quants metres després d’haver agafat el desviament cap al Tibidabo trobem un corriol, a mà dreta, que deixa la carretera i s’endinsa al bosc.
L’agafem per seguir transitant pel GR (també podem seguir per carretera fins a dalt). Després de passar per la font de la Salamandra trobem una pista que talla el sender pel qual venim. Just abans de sortir a aquesta pista trobem un corriol, a la nostra esquerra, que s’enfila cap amunt. L’agafem i en un no res tornem a veure davant nostre una altra pista. No l’agafem, sinó que anirem per l’altre sender que surt a la nostra esquerra i així arribem a la plaça que dóna accés al cim del Tibidabo. Ja veiem l’església a la nostra dreta. Tan sols ens queda arribar al mirador i contemplar les vistes, amb la torre de Collserola presidint tot l’espai.
Continuem el camí direcció al funicular i baixem seguint les indicacions que menen cap a Barcelona. Fem un parell de ziga-zagues per evitar la carretera principal i al cap de poc de baixar trobem un carrer a la nostra dreta. Ens desviem seguint direcció al camí de Cal Totxo. Al final del carrer trobem un nou desviament. Agafem direcció al camí de Sant Cugat i baixem pel carrer fins a trobar un altre pal. Aquesta vegada, les diferents alternatives que ens ofereix no ens serveixen. Girem a la dreta, en sentit nord-oest, per anar a trobar de nou el GR-92 i la font d’en Canet.
A partir d’aquí anem seguint sempre el GR i agafem els desviaments sempre en direcció a l’escola dels Xiprers. Arribats a l’escola, seguim el camí que li dóna la volta per arribar a Vil·la Joana, seu del Museu Verdaguer. Passat aquest, seguint sempre els senyals de GR arribem al baixador de Vallvidrera. Aquí hem de travessar la carretera i agafar direcció cap a Mas Sauró trepitjant asfalt.
Als pocs metres trobem un senyal que mena cap a la Casa Sagrada Família on ens dirigim fins a trobar un sender a mà esquerra, senyalitzat amb pintura de GR, que deixa l’asfalt. Pugem per aquest corriol per sortir a una pista de terra. Anem seguint sempre aquesta pista fins que arribem a Mas Sauró. Aquí trobem un encreuament de camins. Nosaltres agafem el GR-92, direcció a Mas Pins, pel corriol indicat al pal que trobem a l’encreuament.
Passat un temps trobem un altre pal que ens adreça als turons de Can Pasqual. Tornem a ser una altra vegada al GR-92. Passem per Can Masdemont i trobem un pal amb un senyal de la Caminada Internacional de Barcelona. Seguim les seves indicacions i tornem a sortir a una altra pista, apta per a vehicles. La seguim per la nostra esquerra, en lleugera baixada, fins que sortim a la carretera. L’hem de seguir uns quants metres cap a la nostra dreta.
Poc després d’haver passat el km 8 trobem un sender que deixa la carretera. Seguim uns centenars de metres aquest sender, direcció a la font del Mallol, fins que tornem a sortir a la carretera. Aquesta vegada no la seguim durant molt de temps perquè a pocs metres tornem a trobar un altre sender que surt a la dreta deixant la carretera. Ja trobem indicacions de la Santa Creu. Superat el turó d’en Serra comencem a baixar cap a l’àrea d’esbarjo de la Santa Creu d’Olorda.
Per pujar al cim del puig d’Olorda tenim dues opcions: pujar per la pista de l’antiga pedrera i baixar per un corriol que passa al costat d’una antiga zona d’extracció de terres, o bé pujar i baixar per aquest corriol. Explicaré la primera opció.
Així doncs, per pujar al cim cal buscar la pista que, antigament, servia per accedir a la pedrera. Per trobar-la, anem a la part sud de la zona d’esbarjo. Veiem una tanca metàl·lica amb un cartell amb diferents direccions. Nosaltres agafem direcció a la pedrera, vorejant la tanca i deixant-la a la nostra dreta. Continuem per la pista fins que trobem un desviament a la dreta, l’agafem i seguim la pista fins a arribar al cim. Per això hem de fer servir una mica d’orientació, ja que trobarem un desviament al qual no hem de parar atenció.
Per baixar, just a la primera corba que trobem, veiem un corriol (si ens hi hem fixat, a la pujada ja l’haurem vist) que surt a la nostra dreta, en sentit nord-est. El seguim i arribem a la tanca metàl·lica que havíem vist a la pujada. Hem de seguir aquesta tanca cap a la nostra dreta, ja que arriba un moment que s’acaba i té un forat que ens permet passar a l’altra banda i sortir a la pista per la qual hem pujat.
Des de Santa Creu d’Olorda podem baixar a la civilització per diferents pistes. Jo vaig baixar cap a Molins de Rei continuant amb el GR-92, passant per Castellciuró, antiga fortalesa visigòtica i seu dels cavallers Templers.
Després de visitar-la ens resta una passejada fins a Molins de Rei. Jo vaig agafar el tren i el metro per tornar al velòdrom d’Horta perquè allà tenia el cotxe.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies