Puig d’Esquers

Es proposa començar a caminar sortint des del coll de la Serra. S’hi pot accedir amb cotxe normal per pista de terra apta per a qualsevol tipus de vehicle. S’hi accedeix des de Vilamaniscle. Des de la població s’ha de seguir pel carrer de la Plaça o pel carrer de Ponent, tots dos carrers surten al carrer d’Esquers. Cal seguir per la plaça Gaspar Pagès, el carrer Sant Josep i el carrer de la Serra, es deixa en desviament que porta a la casa de colònies Can Tramuntana i s’acaba el pòrtland. Comença la pista de terra i acabem al coll.
Coordenades  31T x=506658 y=4691878

Descripció del recorregut
Recorregut fet en sentit horari però potser és millor fer-lo al revés per allò dels senyals de pintura al sector de la pujada al coll de la Ròssa. Tot i això, crec que tant se val perquè baixar i pujar a creuar la riera de la Balmeta és complicat per tots els costats. La millor opció és seguir el track tant com sigui possible. L’any 2013, quan vaig fer el recorregut, els “camins” eren transitables amb més o menys facilitat.
Sortim del coll en sentit nord-oest per la pista més precària i que està barrada al pas de vehicles per una barrera. Anem guanyant alçada a poc a poc caminant per bon terreny amb bones vistes cap a la plana alt empordanesa. Passem per un primer coll i tornem a superar un petit turó per baixar al coll de la Ròssa.
En aquest punt s’acaba el camí clar i fressat i ens hem d’espavilar per trobar el corriol bo que ens baixi a creuar la riera de la Balmeta. Anem a pams. Som al coll. A la nostra dreta hi ha un filferro d’aquells que es posen per tancar un terreny i evitar que el bestiar vagi on no deu. Passem a l’altre costat del filferro. Hem de buscar un munt de pedres que aguanten un pal amb diferents senyals. Jo el pal el vaig aixecar, ja que era a terra, i segurament tornarà a caure.
Bé, som a les pedres i al pal. Hem de mirar de seguir el track perquè al principi es fa difícil trobar el camí; de fet, al principi no n’hi ha de camí. Si hi ha sort, de cop apareix un vell rastre d’una cosa que sembla un camí, de fet és un corriol aperduat, però que se segueix bé. Hem de tornar a seguir el track, ja que més que per camí sembla que ens moguem per traces de bestiar. Anem sempre baixant en sentit est fins que arriba un punt que hem de girar al nord-est (apareixen de cop senyals de pintura de PR i altres de grogues, antigues i difícils de veure) per fer un flanqueig en lleuger descens que ens porta a creuar un antic torrent, ara sec. Creuat aquest, el descens es fa més fort i acabem per baixar a tocar les aigües de la Balmeta.
Hem de creuar la riera i a l’altra banda deixar els senyals de PR, que se’n van per la dreta, i seguir per l’esquerra, tornar a creuar la riera i dirigir-nos al nord-est seguint aigües amunt de la riera. Va engorgada, així que si porta aigua i fa calor… Arriba un moment en què hem de tornar a creuar la riera per seguir ara pel seu vessant esquerre i uns metres per sobre del seu nivell. Jo no sé si ho vaig fer malament perquè al mapa de l’ICGC el camí no creua la riera, però jo no vaig saber trobar cap més camí. El cas és que més endavant se’ns torna a oferir la possibilitat de creuar-la, i de nou el mapa de l’ICGC indica que el camí continua per l’altre costat, però jo tossut, no ho vaig fer i, per corriol perdut entre la vegetació vaig seguir pel meu costat de riera fins que vaig sortir a un clar, després de passar un rierol que aboca a la riera, i vaig trobar-ne un altre que em va portar, seguint aquest nou torrent, en sentit nord-est primer i girant a l’esquerra en sentit nord-oest després, a la carena que, en constant pujada i per camí aperduat, ens deixa a la pista que ens porta directament al coll de Sant Miquel i d’allà al cim del puig d’Esquers. Això si és que s’hi vol arribar.
Ja som a la serra de la Balmeta i en poc temps albirarem la mar. Abans, però, es proposa fer el camí una mica més llarg i costerut i desviar-nos per a visitar l’ermita de Sant Miquel de Colera, si es vol. Per fer això seguim la pista per l’esquerra, en sentit nord-oest i comencem un descens (ja es veu Colera i altres llocs) fins a un encreuament de pistes en un coll que trobem més endavant. Girem per la dreta per la pista més evident i en deixem davant una altra que porta al coll de les Artigues. Anem perdent altura per pista en bones condicions, amb bones vistes cap al mar, fins que sortim a una altra pista. Ens hi incorporem i la seguim per la dreta i al cap de poc trobem un altre desviament. Tornem a agafar la pista de la dreta, ja senyalitzada amb un pal, per dirigir-nos, a pocs metres, a l’ermita de Sant Miquel.
Un cop visitat l’indret seguim en direcció als arbres del costat sud del petit replà al qual hi ha ubicada l’església i trobem senyals de pintura que marquen l’inici d’un sender que ens portarà, pujant, al coll de Sant Miquel. Des d’aquest coll la pujada al cim és evident. Podem fer-lo per la pista que volta la muntanya, o podem fer-lo per la vella pista que puja dret. Al cim, si el dia és bo, les vistes són esplèndides.
Comencen el descens i ens dirigim a veure el dolmen d’Esquers, ara ensorrat. Seguim el descens, fent camp a través campi qui pugui anant amb compte, ja que el terreny és força pedregós. El problema és que les pedres no es veuen i el risc de torçar-se un turmell és molt alt. Es pot evitar aquest risc fent servir la pista perquè al final s’acaba anant-hi a parar. Quan arribem a un petit i inapreciable coll veurem a la nostra dreta un pal dels que aguanten el filferro amb un senyal de pintura groc, i a l’altre costat del filferro, un rastre de corriol que deixa la pista.
Passem a l’altra banda del filferro i seguim aquest corriol que ens baixarà, fàcil i sense pèrdua, a Sant Martí de Vallmala. No té gens d’interès, ja que està enrunada, però el camí passa pel costat així que hi hem d’anar. A més a més és el PR que hem fet servir per baixar del coll de la Ròssa, i per tant si les coses venen mal donades, podem tornar pel mateix lloc.
Hem de seguir en direcció a la font d’en Perassa. Ja havia llegit en algun lloc que no rajava, i continua igual. Nosaltres vam recular sobre les nostres passes (el PR segueix més enllà de la font) i vam deixar la pista per seguir una intuïció que vam tenir i que va sortir bé. Aquest corriol insignificant, i estrany al seu inici, va esdevenir el camí que ens va baixar, de nou, a trobar la riera de la Balmeta. Se segueix bé, però hi ha un parell de llocs en els quals la cosa es complica. La vegetació fa perdedor el camí, però ens vam sortir.
Seguint cap avall ens vam deixar portar per l’alegria i vam acabar perdent el camí. Cap problema. Vam veure un camp obert al peu de la riera i vam girar a l’esquerra quan la cosa correcta era seguir baixant recte. Vam acabar a un camp amb ruscs que van haver de voltar per acabar sortint definitivament al bon camí. I ja des d’allà fins al cotxe cap problema, camí amè i tranquil fins a la pista que baixa del coll de la Serra. Així doncs, la seguim i arribem al cotxe havent gaudit d’una gran passejada, que va resultar també una gran aventura buscant llocs per on passar.