Puig d’Esquers

Puig d'Esquers Puig d'Esquers

Ens trobem al paratge natural de l’Albera.
El terreny és de naturalesa bàsicament granítica i pissarrosa amb unes valls estretes i de gran pendent, on la forta insolació, l’acció de la tramuntana, la secular petja del pasturatge i els incendis han conformat un paisatge extremadament desarborat, sobretot la serra de la Balmeta. La serra de la Baga d’en Ferran té una mica més de vegetació, ja que la sureda del Mas Guanter forma part d’un bosc en conveni. Les riberes de la riera Balmeta també estan força tapades per la vegetació, aquesta vegada més molesta.
El patrimoni arqueològic i històric és espectacular, especialment representat per més d’un centenar de monuments megalítics (dòlmens, menhirs i necròpolis) que trobem escampats arreu. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, sobresurt el monestir de Sant Quirze de Colera, documentat ja en el segle X i del qual es conserva la basílica i les restes del claustre. De castells també n’hi ha, destaca el de Requesens, reconstruït al segle XIX, als peus del puig Neulós. Per últim, elements com ara molins, pous de glaç, ponts, barraques de pastors o grans masies acaben per completar un ric patrimoni cultural.
Pel que fa al patrimoni que es pot visitar en aquest recorregut hem de destacar l’abadia benedictina de Sant Quirze de Colera. L’edifici més important del conjunt és l’església, de tres naus, amb transsepte on s’obren tres absis. Hi ha restes del claustre, d’elements fortificats, dependències que envolten el claustre i el palau abacial. A ponent del conjunt es troba la petita església romànica de Santa Maria. També es pot visitar, fent un petit desviament de la ruta proposada, l’ermita de Sant Miquel de Colera. També veurem tres dels dòlmens més representatius: el de Dofines, a la carena del mateix nom, el del Passatge i el del puig d’Esquers, aquest últim a tocar del cim.
Un últim detall. Al lloc al qual es proposa aparcar hi ha també el restaurant El Corral de Sant Quirze, obert cada dia excepte dimecres i vacances.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDist?ncia acum. metres
Coll de la Serra42.3791533.08087800:00:002450
Coll de la Rossa42.39333.07718500:30:543031.707
Sant Miquel de Colera42.39943.09477802:57:135014.772
Puig d’Esquers42.3926633.09641403:15:236045.596
Sant Miquel de Vallmala42.3884853.08715203:47:422996.933
Font d’en Perassa42.3900823.08868503:59:082857.200
Accés a Mas de Baix42.3843473.08340304:22:331868.345
Coll de la Serra42.3791053.0809404:43:312459.373

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Sportiva 

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: coll de la Serra
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: sense garanties
  • Dificultat física: moderada a alta
  • Altura màxima: 604 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  14,06%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: pista i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat:  2 hores 7 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 186 metres
  • Pendent mitjà de descens: 16,42%
  • Mapa: full 78-20 e/1:25000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per pista de terra
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant: 2 hores 36 minuts
  • Dificultat de progressió: alta
  • Ascens positiu: 706 metres
  • ibpindex:  72 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 12 de maig de 2013, data de realització del recorregut.

Surto de l’aparcament i em dirigeixo a creuar el rec de la Perdiu per un pont de fusta. Només de creuar-lo ja connecto amb un camí esglaonat que puja a la recerca de la font del Convent. Resta apartada uns metres fora del camí, a l’esquerra segons el sentit de pujada. Ja es comencen a veure senyals de pintura groga.
Poc temps porto caminant i ja trobo el primer desviament. Per l’esquerra, en sentit nord-est se’n va el camí que puja al coll de Pallerols. Aquest serà el camí pel qual tornaré, així doncs, ara tiro en sentit sud-est, amb la traça força més precària. El camí comença estret per culpa dels arbusts, majorment garrics que dificulten una mica la progressió però que es deixa fer. En aquests primers centenars de metres trobo imprescindible l’ús de pantalons llargs i samarreta de màniga llarga perquè la vegetació és suficientment alta per rascar els braços.
El camí, sempre en sostinguda pujada, supera la llera d’un rec o còrrec eixut, més endavant passa per sobre de la capçalera del rec dels Forns i comença a eixamplar-se fins que finalment em deixa en un encreuament. Hi ha un pal de fusta amb cartells informatius. El trencall de la dreta baixa a una zona d’interès per l’existència d’unes inscultures prehistòriques i més avall al Mas Mallol. Per l’esquerra continua el camí pintat que porta a Vilamaniscle.
Segueixo aquesta darrera opció per la qual cosa vaig pujant, ara en sentit est. La meva intenció primera era diferent del que finalment vaig fer. M’explico: l’última vegada que vaig trescar per aquest vessant, allà pel maig de l’any 2013, vaig aconseguir baixar per la sureda d’en Castelló fins al pla de les Guilles i d’allà al casal del Colomer i pujar per l’Argentinar per connectar amb aquest camí. En aquesta ocasió volia fer el mateix però en sentit contrari, i així fer un altre recorregut diferent del clàssic del coll de Dofines, molt present ja a internet. El cert és que no les tenia totes perquè ja aquell any la cosa va anar molt justa. I és clar, vaig errar-la. No va poder ser. Ara tot és vegetació. No vaig voler esbrinar fins a on.
Aquest contratemps em portà a anar pel camí senyalitzat i arribar finalment al coll de Dofines, que com ja he dit no era la meva intenció però la cosa va anar com va anar. El cas és que la pujada fins al coll és fàcil fins que s’acaba la pista i esdevé sender. Aquest camí també té els seus punts incòmodes, però s’arriba prou bé al coll.
Una vegada soc a la carena tots els mals s’esvaeixen. El camí s’aclareix i sempre seguint la carena en sentit sud, el rastre, trencacames, puja al dolmen de Dofines, em fa passar pel lloc al qual volia haver sortit si hagués pogut fer el recorregut originàriament programat, més endavant baixa al coll del Trauc, torna a pujar al puig del Roure i finalment davalla al coll de la Rossa, primer punt important del recorregut.
Aquí deixo el camí que pel sud comença a remuntar la serra de la Baga d’en Ferran i també el que pel nord-oest se’n va cap a Rabós i segueixo la direcció que marca el cartell amb el text «Dòlmens». Quina diferència ara amb l’any 2013. Avui unes grans ratlles grogues i un camí perfectament desbrossat fan molt fàcil el descens fins al torrent de la Balmeta. S’ha d’anar amb compte a la part final, ja que el vessant fa molt pendent i hi ha risc de relliscades, en principi sense conseqüències greus però sí amb un bon cop al cul.
No cal que expliqui grans històries. Sols cal estar a l’aguait dels senyals grocs. Ja s’ha perdut l’esperit d’aventura que anys enrere tenia llançar-se per aquests vessants de vells camins aperduats i difícils de seguir. Ara ja és un plàcid passeig que ens porta a sota del dolmen del Passatge. Per pujar-hi s’ha de tenir molt interès. A aquestes altures del recorregut les cames ja van una mica carregades i la distància a superar per arribar-hi, no deuen ser més de 15 o 20 metres, té un fort pendent, que s’ha de pujar per després baixar. En fi, ja que hi soc…
De nou al camí segueixo igual. Senyals grocs endavant i enllaço amb la pista que porta a Sant Martí de Vallmala, a l’alçada de la font d’en Perassa, tapiada. Ja soc a les quatre pedres que hi han posat per dir que s’ha fet una restauració. Una foto perquè no sigui dit i de nou toca pujar de valent, acompanyat de les omnipresents ratlles grogues i pujo a enllaçar amb la pista que va fins al coll de la Serra. L’any 2013 vaig baixar del dolmen del puig d’Esquers fins aquí, directament, sense camí ni fites. Ara ja hi ha traça, fites i pintura. Pensava pujar al cim per la pista però, què coi, si hi ha camí, estalvio voltar per pista.
Costa superar el pendent però s’arriba fàcil al dolmen i al cim. Acostuma a bufar vent fort i avui també em dona la benvinguda, de fet, des del coll de la Rossa ja m’estava avisant. Sort que el tenia d’esquena. Fa sol i les vistes són immillorables. És el millor de tot el dia. Tot i el vent, m’estic una bona estona gaudint-les.
Per continuar amb la proposta, del cim baixo al coll de Sant Miquel per un senderó que baixa directe i que permet estalviar la pista. Del coll es pot continuar pel sender marcat amb els senyals grocs, que porten a l’ermita romànica de Sant Miquel de Colera. Això és el més natural i normal. En el meu cas, ja havia visitat el lloc en dues ocasions anteriors, així que vaig optar per anar per la carrerada que recorre tota la carena de la serra de la Balmeta i aprofitar el cel net per seguir gaudint de l’horitzó, ja que pel camí de l’ermita no hi ha vistes. No són diferents de les ja contemplades des del cim, però fan que el camí sigui més entretingut.
Aquesta vella carrerada de transhumància fa de nou diversos puja i baixa que continuen carregant les cames (l’opció de l’ermita és més planera), passa per un coll on es troba amb un desviament que porta, o en ve, a l’ermita de Sant Miquel de Colera, i arriba fins al coll d’Artigues, punt al qual arriba també la pista que ve de la mateixa ermita i del coll de Sant Antoni, a Colera.
En aquest coll seguim els senyals de pintura groga, com sempre, que em fan flanquejar, en lleugera pujada, les muntanyes de les Orelles de la Mula i les Barbes del Boc i passar a tocar de la font Jordana.
No hi baixo perquè les bardisses ho dominen tot, malgrat la neteja feta recentment. El camí desbrossat em porta a enllaçar amb el camí que va de Sant Quirze de Colera al coll de Banyuls.
Una vegada soc al camí el segueixo en baixada, en sentit sud-oest, per anar al coll de Pallerols.
Al coll es deixa el trencall que continua recte en direcció a Vilamaniscle i s’agafa el trencall que, en sentit sud-oest, baixa directament a Sant Quirze de Colera, punt final d’aquesta proposta.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.