Puig dels Bufadors
el puig dels Bufadors vist des de la carretera de Roses

Ja esperava jo trobar-me alguna sorpresa. Portava al GPS un track amb un recorregut que imagino que no va fer ningú més que qui ho va pujar a Wikiloc. Potser també tots els meus «problemes» no ho haurien sigut si hagués plantejat el recorregut en sentit contrari al que vaig fer. Potser si ho hagués fet en el sentit antihorari, com ho va fer el titular del track, els camins els hauria trobat més fàcilment.
Dit això vull explicar a qui estigui llegint aquestes línies que el recorregut es pot dividir perfectament en tres fases. La primera no té cap problema, tret del pas per les cadenes de la cova dels Encantats, que tampoc és que sigui un lloc problemàtic. Des del començament fins al camí de desviament al Mas de la Birba, cap problema, camí clar, obert i senyalitzat. Si tens esperit rastrejador, et pots plantejar pujar al puig de l’Amat, del tot opcional i sota la teva responsabilitat. No hi ha risc però caldrà que trobis camí, que n’hi ha, però amagat. Si no puges al puig, cap problema fins a la plana d’en Gomeia.
La segona fase és on vaig trobar més dificultats. Jo ara no faria el recorregut que vaig fer. Ara aniria al coll de sa Devesa i d’allà miraria (al mapa es veu clar com) de trobar el GR 92. Tampoc aniria a la mina. Al GR 92 ni tiraria cap a Cadaqués ni cap al Port de la Selva, pujaria en flanqueig la muntanya Negra fins al coll que hi ha entre el puig de l’Infern i el puig dels Bufadors. Ara, si no t’importa buscar-te les garrofes muntanya amunt sense camí, pots fer el que vaig fer jo, i el que va pujar el track que portava al GPS, encara que ell en sentit contrari. De la plana d’en Gomeia es va a buscar el Mas d’en Melo, d’allà, per un sender que corre al costat d’un mur de pedra seca, pujar a la recerca del GR 92, seguir-lo en direcció al Port de la Selva, anar a veure la boca d’entrada de la Mina (tapada amb vegetació) i a la babalà, muntanya amunt, saltant de feixa en feixa, al cim del puig de l’Infern, sense camí i per vessant costerut però relativament fàcil. Això sí, una altra vegada sota la teva responsabilitat, després no digues que no n’estàs al cas.
Del puig de l’Infern al puig dels Bufadors, cap problema, i del puig dels Bufadors al final del recorregut tampoc n’hi ha, si no és que te’ls busques. Tot pista fins al final.
Aquest recorregut és preciós. Es recorren camins plens d’història, farcits de paisatges al·lucinants a on la vegetació és la reina i a on es pot contemplar com l’home es va espavilar per treure profit d’una terra que no l’hi va posar fàcil. Que em perdonin altres territoris si no és veritat el que diré, però estic segur que a cap altre lloc hi ha tantes parets, murs i cabanes de pedra seca com al cap de Creus, és una passada.
La visita als cims del puig de l’Amat i el puig de l’Infern és del tot opcional, totalment innecessària la pujada al primer i del tot prescindible el segon, però això ja resta al vostre gust.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçàriaDistància parcialDistància total
Sa Perafita3.237622242.300415600:00:0000:00:0029500
Dolmen de la Cendrera3.230342442.306819100:30:0400:30:042451.5801.580
Deixar GR 923.240767042.312703300:45:2101:15:252532.0543.634
Mas Vell. GR 113.239454742.320620400:14:1101:29:361551.1014.735
Puig de l’Amat3.254896742.321126000:42:2302:11:591521.9546.689
Deixar GR 113.260750942.320003600:23:1002:35:091447897.478
GR 923.261660442.304779100:44:2703:19:362242.3059.783
Puig de l’Infern3.251001842.303904500:48:0204:07:383801.67711.460
Puig dels Bufadors3.248951942.300993700:10:1904:17:5743146011.920
Sa Perafita3.237622242.300415600:28:4404:46:412951.21013.130

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima + i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia:  Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  Sa Perafita. Cadaqués
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  moderada
  • Altura màxima:  432 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  10,17%
  • Cartografia:  ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: Pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 56 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  50 metres
  • Pendent mitjà de descens:   7,93%
  • Mapa: full 79-21 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 3 hores 51 minuts
  • Obstacles: trams sense camí
  • Ascens positiu:  565 metres
  • ibpindex:  58 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 27 de desembre de 2022, data de realització del recorregut.

Surto del lloc a on he aparcat i continuo per la pista, amb senyals de ruta d’Itinerànnia, que agafa orientació nord-est, encara que al cap de poc gira en sentit nord-oest. Passo per un barrera amb un munt de senyals de prohibició de tot tipus. La pista, ampla i en perfecte estat, fa un parell de ziga-zagues i arribo a un pal amb un cartell de fusta amb el text Dolmen 0,9 K. Com que és la meva intenció visitar aquesta estructura megalítica, deixo la pista i em desvio en sentit nord-oest per fer els 900 metres d’anada i igualment de tornada que em calen per visitar el dolmen dels Encantats, o de la Cendrera segons altres fonts.
El monument es troba en perfecte estat i val molt la pena acostar-s’hi. Molt a prop hi ha la cova dels Encantats. El camí per baixar-hi té vells, molt vells, senyals de pintura groga. El rastre no és complicat de seguir. Potser és més fàcil si la volta que cal fer per baixar a la cova es fa en el sentit contrari a les busques del rellotge. Una vegada a la cova (no la confongueu amb un petit aixopluc), per continuar amb el camí i sortir d’allà, hi ha un parell de trams de cadena, posats més que res per ajudar, perquè no hi ha gaire perill.
De nou al dolmen, retorno fins a la pista que he abandonat allà a on era el cartell. Ara continuo en sentit sud-est. La pista va girant de mica en mica cap al nord-oest i més endavant la deixo, en agafar un corriol que fa drecera a la recerca del GR 92 i del Mas dels Bufadors. Més amunt em trobo amb un embolic de senyals de camins. Segons aquestes, deixo el GR perquè agafo el trencall senyalitzat amb pintura groga, però segons el mapa, el GR i la ruta d’Itinerànnia continuen juntes.
Sigui com sigui, el camí em porta a un encreuament amb un pal amb el número AE139 i el text sobre el Mas dels Bufadors. En aquest punt deixo el GR 92 i continuo en sentit nord-est, en direcció al Port de la Selva. Pel camí em desvio del sender per mirar de trobar el dolmen del Mas Godo. Trobo unes pedres que tenen pinta de ser-ho, però ha caigut i les pedres estan amuntegades a terra. No soc cap entès, així que em faig la il·lusió que l’he trobat. Torno al camí i continuo la baixada fins al Mas Vell.
Un altre mas enrunat i abandonat. Enllaço amb el GR 11 i el segueixo en sentit sud-est. El camí continua en descens, ara encara més fort. Els senyals em fan baixar fins a creuar primer el rec d’en Fitó i a continuació, quatre passes, la riera dels Nou Recs. Punt més baix que faré avui. Ara el camí comença a guanyar alçària. Quan el pendent s’acaba soc a una mena de pla.
Aquí provo de pujar al puig de l’Amat. Un corriol tomba a l’esquerra a la recerca del Mas de la Birba. Segons el mapa unes desenes de metres més endavant imagino un viarany que puja al cim. Quan hi arribo m’adono que allò que pensava que era un camí resulta ser un mur de pedra seca. No em rendeixo. Pujo al mur i arribo a imaginar una possibilitat. Arran de mur s’intueix un minso rastre a terra, entre els matolls. Veritablement hi puja. Una altra història és la baixada. M’entesto en no tornar per on he vingut i busco la manera de baixar seguint el mur. No me’n surto. Ni al mapa d’Alpina ni al de l’ICGC surt cap camí, però al d’Itinerànnia sí que n’hi ha un, també a la vista satèl·lit es veu una possible sortida. Al terreny no es veu cap traça, ni vella ni res. La vegetació és baixa, així que cercant els millors passos aconsegueixo enllaçar amb el GR 11 i per aquest sender, a una pista ampla amb un curiós cartell de distàncies i unes velles bicicletes amarrades.
Aquí deixo el GR 11 i continuo en sentit sud molt tranquil·lament, després de l’aventura anterior. Arribo a una tanca amb senyals de prohibició. La passo per un lateral i començo a guanyar alçària de manera suau. Passo per la plana d’en Gomeia i aquí comença, de nou, una aventura que proposaria a qui això estigui llegint que no fes. El track que anava seguint em fa deixar la pista i anar a la recerca del mas d’en Melos. Allà hi ha molta vegetació que em va dificultar molt trobar el bon camí. Una vegada trobat, cap problema fins a enllaçar amb el GR 92. Què faria jo ara? Continuaria per la pista fins al coll de sa Devesa i allà giraria en sentit sud-oest i nord-oest per anar a trobar el GR 92.
Al GR 92 no s’acaben els problemes. No pel camí, molt clar i espectacular, farcit de murs i cabanes de pedra seca. Jo agafo aquest GR en sentit oest, en direcció al Port de la Selva. Volia anar a veure una mina que deia el track carregat al GPS, però si ho arribo a saber no hi vaig. A la mina s’hi arriba prou bé, si es va a l’aguait. No és al camí, cal remuntar el marge. Hi ha traça, però s’ha d’anar atent. El problema ve a continuació de la visita a la mina.
La meva intenció era, i va ser, pujar al puig de l’Infern. No vaig saber trobar el camí que deia el track que hi havia. Ni per aquí ni per allà. De nou a la mina em vaig fiar del terra remogut, senyal que no vaig ser el primer que em vaig trobar en aquest embolic. El terreny és prou net per deixar-se fer. Així, saltant de feixa en feixa, buscant la terra remoguda i els millors passos vaig sortir de les feixes i dels petits murs. Ja amb el vessant més obert i amb la vegetació més baixa, aprofitant els rocs de la muntanya, vaig fer cim.
Com ho faria jo ara? No aniria a la mina i no agafaria el GR 92. El creuaria i pujaria en sentit sud-oest flanquejant la muntanya Negra i aniria a cercar el coll que hi ha entre el puig de l’Infern i el puig dels Bufadors. Una vegada al coll, per la dreta hi ha un clar camí que porta al primer puig, i per l’esquerra un altre que puja al segon cim. D’aquesta manera ens estalviem pujar el tram sense camí des de la mina fins al puig de l’Infern. El bo de tot és que al puig de l’Infern sí que es veu un aperduat sender que sembla que baixa al GR 92. Potser si el recorregut es fa en sentit contrari al que jo vaig fer, la volta és més fàcil, però això ho desconec.
El cas és que ja he fet el cim del puig de l’Infern. Ha valgut la pena l’esforç ja que les vistes són extraordinàries. Descanso una estona gaudint-les. Una vegada recuperat, continuo en sentit sud-oest fins a enllaçar amb el camí que baixa a Cadaqués. El creuo i pujo, per camí clar, al cim del puig dels Bufadors. De nou gaudeixo d’unes vistes immenses. Cadaqués als peus, el Peni a tocar, el far del cap de Creus, Llançà, Colera, la costa el Rosselló, la badia de Roses i la plana de l’Empordà… indescriptible.
Ja soc gairebé al final del recorregut. Hi ha pista per continuar, però ja que he passat el que he passat encara em prenc la llibertat d’embolicar una mica més la troca. Al mapa de l’ICGC hi veig un corriol que m’evita una llarga llaçada de la pista. Sobre el terreny no veig cap camí, però amb el GPS i la vista em vaig orientant. Allò que se suposa camí baixa per on hi ha la canalització per pujar electricitat a les antenes del cim. No es veu camí, però de nou el terreny permet anar fent, unes vegades millor i altres pitjor, però al final se surt.
Ja de nou a la pista, ara de pedra solta i asfalt desfet, sempre en sentit oest, arribo al lloc a on tinc el cotxe aparcat. Final de l’aventura.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.