Comencem a caminar pel carrer de les Guilleries, en pujada i sentit sud-oest, fins que trobem un pal indicador. Deixem l’asfalt i girem a la dreta per agafar un sender, en baixada, que ens porta a creuar la carretera N-141d. A l’altra banda de la carretera neix una pista. La podem seguir però en el nostre cas fem una petita drecera. De nou a la pista, que és el GR 2, la seguim uns pocs metres, en sentit nord-oest, per arribar a un encreuament.
No calen gaires explicacions, a partir d’aquest punt. Del que es tracta és d’anar pels camins o senders que tenen la pintura de GR. Així, en un llarg trajecte, amb importants desnivells en determinades parts, arribem a la carena.
Sortim a un punt a on trobem un pal indicador. Aquest lloc és important ja que hi haurem de tornar. Ara fem cas de la bandera que, en sentit nord, mena al puig del Far. De moment anem per sender però no triguem gaire a sortir a una pista. L’agafem en sentit nord-est. En lleugera pujada anem fent camí i no triguem gaire a veure els rocs que són el nostre destí.
La pista comença a baixar i al cap de poc trobem un pal de fusta, ja n’hem vist uns quants fins ara, que ensenya el sender que hem d’agafar per anar al puig del Far. El camí és clar però, tot i així, els pals de senyalització ajuden. Passem a tocar d’una bassa, avui eixuta, girem a la dreta tal com mana el pal, i arribem a una balma. El camí s’enfila per sobre de la balma. La roca és espectacular. N’hi ha d’altres escampades arreu, que es poden visitar.
De nou al camí, el puig del Far és allà mateix. Pujar-hi no demana capacitats especials, tot és camí, només haureu d’anar apartant alguna branca. A dalt del cim les vistes, així ho espero, que se’ns regalen són superbes. No es poden explicar. No són de 360º però allò que es veu omple l’esperit.
Cal continuar. Per fer-ho hem de desfer camí fins al lloc a on hem deixat el GR 2. A l’inici ens prenem la llicència de voltar per aquí i per allà i fins i tot ens vam plantejar anar fins a Santa Margarida d’Ardola, però ens en desdiem i tornem al camí, una mica a la babalà. De nou a la bassa fem una petita variant per no perdre altura i travessem el pla de Santa Margarida per enllaçar novament amb pista ja caminada, per la qual tornem al GR 2.
Ara continuem en direcció als Munts. Tot és pista i GR però en un punt del recorregut, concretament als cingles de Vilanova, ens regalem un petit tall aventurer. La pista inicia el descens a la plana dels Munts i de nou fem drecera en agafar el tallafoc que evita l’asfalt de la pista. La drecera acaba per trobar un altre cop la pista i, per aquesta pista, arribem als Munts.
GR 2 enllà passem de llarg el parell de cases que hi ha i arribem al mirador del Salt de la Minyona, lloc colpidor, de ben portar gràcies a les baranes de protecció. Les vistes, de nou, meravelloses.
Desfem camí i ara baixem d’allà dalt per un sender que davalla en sentit nord-est. Aquest sender ens porta a un pas entre cingles. Ens desviem primer a fer una mena d’agulla que sembla dir-se cingle Gran dels Munts. Havent gaudit del lloc tornem a la fondalada, lloc a on neix la canal que ens permet baixar a la plana, ja fora dels cingles. Avall, quan sortim a una pista, un cartell a un arbre ens informa que hem baixat pel camí de l’Esquei. Fent camí sempre en sentit nord-est, travessem la carretera N-141d i acabem a la zona esportiva de Vilanova de Sau.
Continuem pel carrer de les Escoles, plaça de Serrallonga i carrer de Santa Maria a on trobem el camí de les Guilleries, punt final d’aquest recorregut.