Puig de Tretzevents

Som al pla de Sant Guillem, al costat d’un cartell informatiu. Segons el mapa 2349 ET, de l’IGN francès, ens trobem a la confluència dels GRP Tour du Canigó i GRP Tour du Vallespir. Iniciarem la caminada seguint aquest últim per tornar pel primer. Per això hem de mirar de trobar, amagat entre falgueres en la data en la qual es va fer aquest recorregut, un sender pintat amb senyals grocs i vermells, que pren orientació nord-est. Hi ha un pal de direccions segons el qual el sender ens porta cap al coll de Coucoulère (roca Cuculera, segons el mapa).
Al cap de poc de caminar trobem que el camí senyalitzat sobre el terreny difereix del marcat al mapa. Tot el recorregut està pintat. Així doncs, del que es tracta, és d’anar seguint els senyals per tal de travessar el còrrec del Rosinyol, punt al qual es retroben els camins. Seguim sempre el camí senyalitzat i arribem al coll de Coucoulère.
En aquest punt deixem el camí senyalitzat. Els senyals de pintura segueixen en sentit sud-est, on s’inicia un suau descens. Nosaltres seguim en sentit nord-oest, per camí ascendent, resseguint el vessant nord-est de la roca Cuculera, que tindrem a l’esquerra, fins que trobem un desviament. Recte tenim una tanca que ens barra el pas. Girem a la dreta per prendre orientació nord-est i anar cap al puig dels Pastors. Un vessant pedregós, sense camí definit, protegeix aquest cim.
Quan som a dalt ja tenim a la vista la carena a la que hem d’atènyer però no veiem encara el nostre objectiu. A partir d’aquest punt hem de seguir la tanca de separació de termes que tindrem a la nostra esquerra. En un punt indeterminat creuem la tanca i seguim perdent alçada fins a arribar a la collada dels Pastors per, a continuació, tornar a enfilar-nos carena amunt per tal de conquerir el cim del Tres Vents d’Avall.
Ja fa temps que ens trobem en terreny d’alta muntanya així que, d’allò que en diem camí, no en trobem. Es tracta d’anar progressant tot buscant els millors passos que el terreny ens facilita. Tenim com a referència un munt de pedres (carling) que semblen marcar el cim. Quan arribem, però, ens adonem que no som al cim. Seguim en sentit nord-oest, en constant i persistent pujada, i finalment trepitgem la cota cimera del puig dels Tres Vents (Tretzevents per a nosaltres).
Si el dia és l’adequat, les vistes són extraordinàries, destacant per sobre de tot el Canigó. Hi podem gaudir una llarga estona i aprofitar per recuperar forces fent un munt de fotografies i jugar a endevinar quines muntanyes es veuen.
Per fer el descens caldrà seguir la carena, ara en baixada, en sentit nord-oest, en busca de la portella de Tres Vents, ben visible des de la nostra posició. Cal anar amb compte, ja que no trobarem camí definit, més aviat transitarem per un pedregam caòtic. Un llarg descens ens separa de la portella, una mica més de 1000 metres. Perdem uns 100 metres de desnivell i ja hi som.
A partir d’aquest punt s’obren diverses opcions per tal de continuar però decidim baixar pel dret a buscar les aigües del torrent de Comalada per seguir-les riu avall. Quan trobem els primers raigs d’aigua trobem també fites, les quals hem de mirar de no perdre. Aquestes ens guien per un llarg descens, d’uns 3000 metres, fins arribar al pla Partiu. Aquí també trobem diferents alternatives però una fita convida a agafar el tirany que per la dreta, en direcció oest, ens porta a agafar un sender que permet travessar un barranc que tenim en aquella direcció. Quan ho hem salvat el camí ens fa baixar, en una llarga caminada, a la cabana de la Jaça des Troncasses, lloc al qual, segons el mapa, s’enllaça amb el camí senyalitzat. Nosaltres vam tenir problemes per localitzar-lo. Una vegada el tenim localitzat s’ha d’anar amb compte. Trobarem pel camí un parell de trencalls. A tots dos prendrem el viarany que surt per l’esquerra, no fem cas d’una fita que diu que el camí segueix per la dreta.
Sempre en baixada, en sentit sud-est, ens fiquem en una exuberant fageda i trobem que el camí, sempre en descens, comença una sèrie de ziga-zagues, al final de les quals sortim de l’arbreda, moment al qual el camí es torna a fer fonedís i ple d’herba. Cap problema perquè al cap de poc sortim a una pista. La seguim per la dreta, en sentit sud, atenent les indicacions del pal indicador que mena a Sant Guillem.
Aquesta pista ens deixa al coll Baixó on trobem un altre encreuament senyalitzat. De nou seguim en direcció a Sant Guillem. A partir d’aquí no tindrem problemes per tornar al punt de finalització del recorregut perquè tot el camí està senyalitzat.