Puig de Sant Cristau

Sortim del camí del Vilar i girem a l’esquerra pel camí de la Muntanya, primer per asfalt i finalment per pista, molt antiga, de terra. Arribem a un encreuament. Deixem el trencall que se’n va per la dreta, en sentit sud-oest, i seguim per l’esquerra, cap a l’est. Així començarem un descens que ens portarà a enllaçar amb una pista ampla apta per a vehicles.
L’agafarem i anirem per l’esquerra i així, planejant, arribarem a les immediacions de la urbanització Domaine des Albères. No arribarem a l’asfalt ja que just a la corba agafarem un corriol que s’enfila seguint la llera seca d’una riera. La traça és precària però s’intueix bé i se segueix fàcil. Quan la cosa es complica i veiem a la dreta un pendent pedregós deixem la llera i pugem pel lateral per sortir a una pista. La seguirem per la dreta, en sentit oest, fins a arribar a l’alçada d’una casa, just quan la pista ha fet un gir a l’esquerra.
Abandonem la pista, sense arribar a la casa, i ens enfilem pel bosc, a la dreta, seguint un senderó que fan servir els caçadors per acostar-se als punts d’espera. Seguirem aquesta precària traça fins a passar per darrere d’un roc que hi ha just al davant. Més endavant el camí es fa una mica més clar. No veurem senyals de cap mena ja que els tindrem d’esquena. Passarem al costat d’un parell de parades de caçadors i sortirem a una pista. Ara continuarem per l’esquerra en cerca d’un altre encreuament. Seguirem per la dreta per pista ampla i planera. Deixarem un altre trencall a la dreta, que s’enfila muntanya amunt i anirem planejant per la pista per la qual transitem.
Així arribarem a una primera font i més endavant a la font dels Simiots. Allà mateix trobem un pal indicador que ens diu que hem d’agafar el corriol de la dreta que puja a la font de la Vernosa. És un corriol fressat i marcat que va vorejant, agafant de mica en mica alçada, que ens porta a trobar un nou pal indicador. Ara deixem el sender que, pel davant, ens portaria a la font Vernosa i girem a la dreta per dirigir-nos al puig d’Orella.
Globalment el camí és de forta pujada i dona molt poc espai a la relaxació. Mai s’arriba al puig d’Orella. Ajuda a oblidar el cansament, tot i que no ho aconsegueix, el fet de transitar per una fageda espectacular.
Un kilòmetre abans del puig d’Orella sortim a una pista a l’alçada del roc del Grèvol. Si ens volem estalviar esforç podem continuar per la pista i passar de pujar al puig d’Orella. En el nostre cas l’ataquem. És el punt més alt del cordal. Així doncs, anem recte, travessem la pista, i continuem per sender.
Entrem a una zona boscosa a on dominen els grans pins. Finalment arribem a un altre pal indicador, marcat com a puig d’Orella, des d’on surt el sender que, cap a ponent, ens ha de portar al puig de Sant Cristau. Abans, però, ens desviem uns metres del camí per pujar al cim.
Tornem a enllaçar amb el camí, que es dirigeix clarament en direcció a la pista que veiem a sota. És la pista que ve del roc del Grèvol. El camí senyalitzat mai surt a la pista. Sempre hi transita més o menys paral·lel. Així, seguint els senyals grocs de pintura, arribem al puig de Sant Cristau.
Si el dia és bo, les vistes cap al Rosselló són magnífiques. Al cim hi ha una ermita i les ruïnes d’un castell.
Per baixar, en el nostre cas vam desfer el camí uns 400 metres. Allà vam agafar un sender per l’esquerra que, primer en sentit nord i després est, baixa a una font. La font de Sant Cristau. Som a la pista que ve del roc del Grèvol. Ara la seguim en sentit nord-est i recorrem uns 275 metres.
En aquest punt surt, per la nostra dreta, un corriol senyalitzat amb senyals grogues que baixa decididament en sentit nord-est, fins que surt a una pista. La travessem i seguim els senyals de pintura. Tornem a sortir a una pista. Aquesta vegada deixem el camí senyalitzat i anem per la pista fins a arribar a l’alçada d’un dipòsit d’aigua reservada als bombers.
Aquí la pista fa un gir a l’esquerra. El nostre itinerari abandona la pista i es dirigeix recte a seguir una altra pista, vella, que volta el dipòsit i acaba, al cap de pocs metres, a un antic camp de cultiu. N’hem de seguir el marge per l’esquerra i així anem a creuar el còrrec de la Font de Sant Cristau.
Tot just creuar-lo ja trobem de nou senyals de pintura i un clar sender. Uns 450 metres més enllà del gual deixarem a l’esquerra un sender aperduat i més endavant arribem a l’alçada de la ribera de Vilallonga. Aquí el camí es fa una mica perdedor ja que els senyals de pintura són contradictoris. Hem de seguir la traça més clara i deixar la Ribera a la nostra esquerra. Més endavant la creuarem i farem un gir de 180º per acabar finalment al Repasador.
Aquí comença ja la baixada definitiva. Deixarem un desviament a la dreta, senyalitzat. Després de 250 metres ens caldrà parar atenció ja que hem de deixar el camí senyalitzat i anar per una traça aperduada. Hi ha un senyal, a un arbre, en forma de dues franges grogues, una d’elles en angle amb un costat molt petit. Aquí neix una traça que més sembla una torrentera de desguàs de pluja.
De mica en mica es va obrint i clarejant i finalment tornen a aparèixer marques grogues. Seguint-les desemboquem a un altre camí al qual s’afegeixen senyals de pintura de color verd fosforescent. Les seguim per la dreta i així acabem per sortir a Santa Maria del Vilar i a la carretera asfaltada que, per l’esquerra i ens uns molt llargs 1.200 metres, ens portarà de nou a l’aparcament.