Puig de Sant Antoni

Sortim de la plaça Vella d’Albinyana i comencem a caminar per carrer de ciment, en sentit sud-oest, que és a la vegada el GR-92 i el Camí de Sant Jaume, seguint les indicacions que menen cap a l’ermita de Sant Antoni, Hi ha també un cartell amb l’anotació “Camí de la Canal”. Al cap de poc de caminar ens incorporem al carrer de la Canal i seguim pujant per la dreta en direcció a un dipòsit que es veu més endavant, seguint els senyals de GR i del Camí de Sant Jaume, amb la seva característica fletxa groga i ara ja per asfalt. Passem de llarg el trencall que per la dreta permet l’accés al dipòsit i l’asfalt ens fa voltar aquesta infraestructura i trobar una pista que puja per la nostra dreta. Ens hi incorporem i seguim així els senyals de GR que ens fan arribar, finalment, a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua, primer objectiu del dia.
A l’esplanada que hi ha a l’ermita ens podem estar una bona estona gaudint ja de les vistes, però del que es tracta és de pujar a la segona esplanada, que és més al sud-oest, ja que d’allà surt el corriol que hem d’agafar per tal de seguir amb la proposta. Quan som al lloc veurem unes taules de pícnic que haurem de deixar a la nostra esquerra. Per la nostra dreta hem de localitzar un corriol que se’n va en sentit nord-oest, que puja entre la vegetació. És un corriol força aperduat però que més endavant es va fent més clar i evident.
No arriba aquest trajecte a 80 metres que trobem un sender transversal. El seguim per la nostra dreta i llavors veiem una gran fita de pedres. Ens hi dirigim. La fita assenyala un altre sender, que sembla que puja de l’ermita i que no vam saber veure. L’agafem i el seguim per l’esquerra, en sentit nord-oest. Després de deixar a la nostra esquerra una altra mena de desviament, passem, més endavant, a tocar de l’avenc Joans. Es troba una miqueta amagat entre la vegetació però fàcilment visible. Uns metres més endavant sortim a la carena.
A l’esquerra veiem una plataforma de formigó que domina la vista a l’ermita. Continuem en sentit nord-oest, ja a les envistes, a la nostra dreta, del vèrtex geodèsic, al davant, al qual arribem al cap de poc. Ens adonem que, encara que segons el mapa de l’ICGC som al cim, una mica més allunyat en sentit nord hi ha una cota una mica més alta. Cap allà que ens dirigim i hi arribem en un curt desplaçament.
I ja som al punt més alt al qual pujarem avui. El dia és bo, així que les vistes ens faciliten una llarga estada allà a dalt. Vastes vistes arreu, des del mar als Pirineus i el ponent català. Havent gaudit toca pensar en la tornada.
La iniciem per la pista que s’encara cap a l’oest, o nord-oest, i en deixem una altra que ho fa en sentit nord-est. Baixem a un petit coll i anem en descens per deixar a l’esquerra el sector anomenat els Fornassos i arribar així a un altre nus de camins. Hem de seguir en baixada, en sentit sud, per arribar així a un nou encreuament. Aquesta vegada toca deixar de banda el trencall que segueix en sentit sud i girar a l’esquerra, en sentit est i nord-est. I ens trobem un pal indicador.
Seguim en direcció a Albinyana, en sentit descendent i orientació nord-est. Aquesta nova pista ens porta, en un llarg trajecte, a trobar a l’esquerra un desviament que ens portaria de nou a l’ermita de Sant Antoni, per la qual cosa aquest trencall també ens faria el pes. Nosaltres anem, però, per la pista en sentit nord-oest per tal de tornar a la nostra destinació per camí nou. Un sostingut descens ens fa passar per sobre de la capçalera del fons del Maset i finalment enllacem amb camí conegut quan som ja a tocar dels edificis d’Albinyana.
Seguim llavors per terreny ja trescat fins als primers edificis. Ara, en comptes de fer pel carrer de ciment emprat de pujada anem pel carrer asfaltat de la Canal. Quan l’asfalt s’acaba podem continuar per la nostra esquerra, per connectar de nou amb el camí de ciment o anar camp a través, per tornar de nou a la plaça Vella, punt final d’aquesta proposta.