Puig de Millà

El puig de Millà és un d’aquells cims oblidats i arraconats que ningú es recorda mai de pujar ja que està voltat d’altres cims de més anomenada i categoria i, de fet, si no fos perquè és a la llista del repte de la FEEC, dubto molt que mai hi hagués anat.
Però el cas és que hi he anat, i ara mateix puc dir que m’alegro molt d’haver-ho fet. Em penedeixo, però, del plantejament aplicat per acostar-m’hi ja que, donada la distància, vaig preparar un cap de setmana farcit de cims i això va fer que me n’apuntés uns quants, però, tot i que els vaig gaudir, tanta activitat em va deixar un cert regust amarg i una sensació de no haver fet les coses bé. Però en fi, allò que està fet no es pot canviar. De ben segur, però, que hi tornarem.
A allò que ens ocupa.
D’aquest cim poca informació vaig trobar a internet i la poca que vaig aconseguir, tret d’una, ressenyava un recorregut lineal, així que, amb l’agenda tan atapeïda que portava, no vaig plantejar-me cap aventura. I tot i que no soc amic d’anar i tornar pel mateix camí, aquesta vegada vaig fer una excepció.
Aquesta proposta no tindria cap justificació si no fos per la sorpresa que ens fornirà l’extensió del recorregut més enllà, uns 200 metres, del cim. El vèrtex geodèsic està amagat entre arbusts i matolls que fan que tota vista sigui impossible, però si continuem caminant, en lleuger descens, a una punta rocosa que es veu més enllà del cim, quedarem impressionats per les vistes que obtindrem. Sense paraules.
Abans d’arribar-hi, però, al cim, el camí també ens té preparada una altra sorpresa als amants de les coves. Si la trobeu (no està senyalitzada tot i que al poble de Millà hi ha un pal indicador que sí que ho fa), la cova del Biot del Peraire ens sorprendrà per la seva cúpula i parets laterals. No és gaire gran, però suficient per gaudir d’una bona estona a l’interior. Sí que he de demanar insistentment que es respecti l’interior. Quan sigueu a dintre ja entendreu per què dic això. El tallantó s’hauria de deixar a fora de la cova.
I què més dir… El recorregut està totalment senyalitzat. Primer amb un pal indicador amb els temps que hem d’invertir per arribar a la cova i al cim. Més endavant trobarem velles marques de pintura verda i també una quantitat desmesurada de fites, que faran que el risc de perdre el camí sigui nul. Tampoc trobarem aigua en tot el recorregut i les zones d’ombra escassegen.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum metres
Millà0.700152141.998336011:13:517740
Font del Cinto0.700699941.995948011:23:12730289.4
Barranc de l’Horta0.688754941.994263912:09:079521.847
Corral del Paraire0.684165041.995792012:51:369662.556
Puig de Millà0.672147042.001592913:38:231.0403.924
Balconada i mirador0.669227942.001411013:44:261.0004.194
Millà0.700594041.996675915:02:517498.098

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin GPSMAP 60 CSX

  • Toponímia:  Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: Millà
  • Itinerari senyalitzat: sí
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua:   No
  • Dificultat física: baixa
  • Altura màxima: 1.041 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  12,23%S
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: senders
  • Tipus de recorregut:  lineal
  • Temps aturat: 56 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  722 metres
  • Pendent mitjà de descens:   10,09%
  • Mapa: fulls 64-24 i 64-25 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  d’est a oest
  • Temps caminant: 2 hores 53 minuts
  • Dificultat de progressió: baixa
  • Ascens positiu:  484 metres
  • ibpindex:  48  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 07 de novembre de 2010, data de realització del recorregut.

Torno a dir que el camí està totalment senyalitzat, tot i que els senyals de pintura són vells i de vegades es fa difícil veure’ls. Sort de les fites, que abunden.
Per començar a caminar ens situarem al davant de la porta de l’església de Sant Pere. Per la nostra dreta surt un carrer que ràpid comença a baixar en direcció a un pal indicador de la ruta que hem de seguir.
Caminarem per un vell sender que passa a tocar de cases enrunades i travessa antics camps de cultiu, en sobresurt un d’oliveres, ara abandonat. Aquest sender ens porta a l’antic safareig, també avui en dia abandonat i sec, però que antigament segur que abastia d’aigua tota la població. Passat el safareig, el camí gira a mestral i supera la clotada de Millà. A partir d’aquest punt cal estar atent als senyals de pintura i a les fites ja que haurem de deixar el sender clar pel qual caminem i agafar un desviament a l’esquerra que ens fa caminar per un corriol poc clar al començament, però que s’aclareix a poc a poc.
Tot i així anem caminant en sentit nord-oest, com sempre seguint els senyals i les fites, i el camí comença a guanyar alçada ràpidament fent llaçades, ara en sentit sud-oest. Quan les llaçades, el primer tram, acaben, comença un llarg flanqueig que ens porta, en sentit nord-est, a una altra zona de llaçades. Així arribem gairebé a la zona alta de la serra de Millà, però encara ens restarà superar, per camí fàcil i còmode, el barranc de l’Horta. Just a la part alta del barranc el camí gira i agafa orientació nord-oest per dirigir-se a una antiga construcció, ara totalment enrunada. Es tracta de lo corral del Peraire. Superat aquest corral, sortim a una esplanada, antiga zona de conreu. Seguim les fites per anar en cerca de la cova del Biot del Peraire. Es troba uns metres apartada del camí principal i té l’entrada amagada per la vegetació. No donaré més pistes però si s’entén el track no serà gaire difícil trobar l’entrada. L’interior de la cova és una petita meravella. No sabria dir si de quars o de travertí, visible “gràcies” als picadors.
Visitada la cova, cal continuar pel camí fitat, ja de forma planera, entre matolls i plantes baixes, passant, primer, per un fals puig de Millàs, segons el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya de la zona, i finalment, fins al vèrtex geodèsic que marca el veritable cim. No ho sé. Potser resulta més difícil trobar el vèrtex que la cova. El cas és que, trepitjat el cim, el millor és seguir uns quants centenars de metres més, en baixada i sentit oest per delectar-se una bona estona assegut a l’impressionant balcó que ens permet gaudir d’unes vistes immillorables i espectaculars al pantà de Canelles, el Congost de Mont-rebei, la serra de Savinos, les Conclues de Millà, la torre de les Conclues, voltors, trencalossos, els Montsecs… Tot un espectacle per als ulls.
I és una llàstima però hem de tornar… Desfent el camí.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.