Puig de Millà

Torno a dir que el camí està totalment senyalitzat, tot i que els senyals de pintura són vells i de vegades es fa difícil veure’ls. Sort de les fites, que abunden.
Per començar a caminar ens situarem al davant de la porta de l’església de Sant Pere. Per la nostra dreta surt un carrer que ràpid comença a baixar en direcció a un pal indicador de la ruta que hem de seguir.
Caminarem per un vell sender que passa a tocar de cases enrunades i travessa antics camps de cultiu, en sobresurt un d’oliveres, ara abandonat. Aquest sender ens porta a l’antic safareig, també avui en dia abandonat i sec, però que antigament segur que abastia d’aigua tota la població. Passat el safareig, el camí gira a mestral i supera la clotada de Millà. A partir d’aquest punt cal estar atent als senyals de pintura i a les fites ja que haurem de deixar el sender clar pel qual caminem i agafar un desviament a l’esquerra que ens fa caminar per un corriol poc clar al començament, però que s’aclareix a poc a poc.
Tot i així anem caminant en sentit nord-oest, com sempre seguint els senyals i les fites, i el camí comença a guanyar alçada ràpidament fent llaçades, ara en sentit sud-oest. Quan les llaçades, el primer tram, acaben, comença un llarg flanqueig que ens porta, en sentit nord-est, a una altra zona de llaçades. Així arribem gairebé a la zona alta de la serra de Millà, però encara ens restarà superar, per camí fàcil i còmode, el barranc de l’Horta. Just a la part alta del barranc el camí gira i agafa orientació nord-oest per dirigir-se a una antiga construcció, ara totalment enrunada. Es tracta de lo corral del Peraire. Superat aquest corral, sortim a una esplanada, antiga zona de conreu. Seguim les fites per anar en cerca de la cova del Biot del Peraire. Es troba uns metres apartada del camí principal i té l’entrada amagada per la vegetació. No donaré més pistes però si s’entén el track no serà gaire difícil trobar l’entrada. L’interior de la cova és una petita meravella. No sabria dir si de quars o de travertí, visible “gràcies” als picadors.
Visitada la cova, cal continuar pel camí fitat, ja de forma planera, entre matolls i plantes baixes, passant, primer, per un fals puig de Millàs, segons el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya de la zona, i finalment, fins al vèrtex geodèsic que marca el veritable cim. No ho sé. Potser resulta més difícil trobar el vèrtex que la cova. El cas és que, trepitjat el cim, el millor és seguir uns quants centenars de metres més, en baixada i sentit oest per delectar-se una bona estona assegut a l’impressionant balcó que ens permet gaudir d’unes vistes immillorables i espectaculars al pantà de Canelles, el Congost de Mont-rebei, la serra de Savinos, les Conclues de Millà, la torre de les Conclues, voltors, trencalossos, els Montsecs… Tot un espectacle per als ulls.
I és una llàstima però hem de tornar… Desfent el camí.