Puig de l’Estella

Aquest cim, venint de la nostra banda, es puja normalment des del veïnat de Batère, accessible des de la població d’Arles-sur-Tech i Corsavy. De Batère surt una pista asfaltada que permet deixar el cotxe una mica més a prop de la muntanya. Aquesta pista passa a ser de terra, així que si es disposa d’un vehicle tot terreny, encara serà possible pujar una mica més amunt.Per aquesta banda, en una curta passejada de més o menys 3 hores efectives, es pot pujar al cim, visitar la torre de Batère i tornar al cotxe, fent servir un agradable itinerari perfectament reflectit als mapes de l’IGN francès. També vaig trobar una ressenya a la pàgina web rando66.perso.sfr.fr/va-ba-es-it.htm.
Però totes les muntanyes tenen, almenys, dos vessants. Aquesta els té. El del nord, que és el que hem comentat, i el sud, del qual parlarem a continuació.
Aquest, com l’altre, també té antigues mines de ferro, no tan visitades com les de Batère, però amb el seu interès, ja que per aquesta banda s’ha recuperat l’antic traçat de la via fèrria que es feia servir per traslladar el mineral que s’extreia de les mines. Ara ja no en queda res, dels raïls, però el seu rastre ha deixat un traçat perfectament definit que és el que ara permet completar un recorregut circular molt interessant.
Però com sempre hi ha d’altres possibilitats.
Al mapa, i sobre el terreny, hi ha altres camins que permeten fer més curt i feréstec el recorregut, però jo no vaig gosar aventurar-me, tenint en compte que anava tot sol i desconeixia el territori.
Com a punt turístic de l’itinerari tenim la torre de Batère, al límit dels departaments del Rosselló, Conflent i Vallespir. D’interès paisatgístic trobem les fagedes que trepitjarem i les muntanyes que encerclen al puig de l’Estella. Finalment, interessants poden resultar els edificis, enrunats, que encara resten dempeus a la mina de la Pinosa.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Coll Palomere42.5351912.56558400:00:001.0270
Enllaç pista antic ferrocarril42.5263952.55881200:24:431.1901.488
Antiga mina de ferro42.5220072.54752501:08:221.2373.947
Mines de la Pinosa42.5160422.5376301:39:551.3535.570
Villafranca42.5142752.54362302:15:111.6306.912
Puig de l’Estelle42.5148542.55361302:45:451.7637.955
Torre de Batère42.5088162.57570403:49:391.42311.339
Serrat del Carol42.5173182.57545304:13:021.32312.630
Font42.5218542.56438204:34:191.20014.081
Coll Palomere42.5351912.56558405:01:261.02715.962

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Esportiva

  • Toponímia: la del mapa de l’IGN France
  • Punt d’inici: coll Palomere
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat:  muntanyisme
  • Fonts d’aigua:  sí
  • Dificultat física:  moderada
  • Altura màxima: 1.765 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 11,75%
  • Cartografia: IGN Top-25
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 24 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 1.027 metres
  • Pendent mitjà de descens: 13,19%
  • Mapa: 2349 ET/2449 OT
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:   antihorari
  • Temps caminant: 4 hores 37 minuts
  • Dificultat de progressió: baixa
  • Ascens positiu: 921 metres
  • ibpindex: 94 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 21 d’octubre de 2013, data de realització del recorregut.

Partim del coll de Palomère per la pista de terra central i pendent i deixem a la dreta la carretera que va en direcció a Valmanya i una altra pista a l’esquerra que porta a un restaurant i guite d’etap. No ho diu, però aquesta pista també permet l’accés a la torre de Batère en vehicle, no necessàriament tot terreny.
La pista per la qual comencem el recorregut està senyalitzada. Recorreguts uns metres, la pista passa a ser de ciment. Després de fer un revolt a l’esquerra i un altre a la dreta, i uns pocs metres abans que la pista es faci planera, deixarem a l’esquerra un sender. Aquest sender serà per on tornarem. O pel qual continuarem, si fem el recorregut al revés del que es proposa.
Així doncs, en aquest cas seguim per la pista, ara ja sense senyalització. Deixarem més endavant un desviament a la dreta, gairebé imperceptible perquè es tracta d’una vella pista ara en desús i continuem pujant, ara una mica més fort, i ens dirigim a creuar un rierol que és el riu Fred. Al cap de poc ens surt una pista per l’esquerra. Ja ens trobem a sobre de l’antic traçat de la via fèrria.
Seguim planejant per la mateixa pista i arribem a un nus de pistes. La pista continua recte, o una mica per la dreta, i fa baixada. A l’esquerra surt un sender, barrat amb un filferro. Aquest sender també surt al mapa i sembla que puja al cim travessant el pla de Dalt i dirigint-se al puig d’en Troucadou. No vaig aventurar-me, així que vaig seguir fent servir l’antiga via fèrria que continua més enllà d’una barrera de fusta que barra el pas als vehicles. Continuem sempre per la via, ja que un filferro ens inhabilita per sortir del traçat, i arribem a una font, eixuta aquest dia. Aquí trobem a l’esquerra uns senyals de pintura de color taronja fosforescent que s’enfilen muntanya amunt.
Aquests senyals sembla que marquen també un camí que puja dret, muntanya amunt, a trobar el puig d’en Troucadou, però com en l’ocasió anterior, no vaig anar a investigar-ho. Seguim caminant per la pista i passem per una antiga galeria d’extracció de ferro. Més endavant veiem una fita. Aquí hem de deixar el traçat de l’antiga via fèrria i anar pel sender que es desvia per l’esquerra, senyalitzat amb unes fletxes de pintura. Així comencem a caminar en petit pendent i en paral·lel a la via, que de mica en mica va quedant per sota nostre.
A partir d’ara ja tenim el camí senyalitzat amb senyals de pintura groga i vermella, així que del que es tracta és d’anar seguint els senyals excepte en un punt. Arribarem a veure dos senyals en forma de triangle amb el signe d’exclamació. Aquí els senyals indiquen una desviació a la dreta però no se n’ha de fer cas, ja que hem de continuar recte, en pujada, pel sender. De seguida, més endavant, tornem a trobar els senyals de pintura. D’aquesta manera arribem a la mina de la Pinosa. Sobrepassats els edificis, el camí fa un gir a l’esquerra i deixem a la dreta el corriol que baixa a la casa forestal de l’Estanyol per enfilar-nos en direcció a les edificacions, ara en ruïnes. Si encara hi és, veurem a terra un cartell blanc amb el text “Batère”. En tot cas, del que es tracta és de girar a l’esquerra sense arribar a recórrer longitudinalment el llarg edifici que tenim al davant.
Ara els senyals de pintura són de color verd fosforescent, o potser pistatxo, com dirien altres. Més endavant tornen els senyals “oficials” i així arribem, en fort pendent, a les envistes del cim. La pintura ens porta primer a la carena, ja sempre amb el cim a la vista, i per aquesta, a l’objectiu de la caminada, el puig de l’Estella. Ara toca gaudir i contemplar la panoràmica, fer fotos i recuperar-se… I baixar.
Del cim, segons el mapa, es pot anar a buscar el pic d’en Troucadou i anar a parar a la via fèrria per la qual hem caminat mentre anàvem en direcció a la mina de la Pinosa. De nou no vaig atrevir-me a investigar-ho i vaig optar per baixar en direcció sud-est a trobar un sender que, des del cim es veu, baixa a buscar la pista que farem servir per tornar a l’aparcament. Fet el descens i un cop arribat al sender, el naixement d’aquest es veu clar i està senyalitzat amb una fita. Les fites van augmentant de nombre segons anem avançant pel corriol però arriba un punt en el qual el camí desapareix, o jo no vaig saber trobar-lo. Vaig mirar per aquí i per allà però ni rastre de camí de fites. Finalment vaig optar per no embolicar-me i vaig tornar al coll per anar a fer el camí llarg i anar a buscar la torre de Batère, cosa que no volia fer. Com que la direcció a seguir era prou evident, vaig passar de mapa i GPS i això va significar que no vaig saber veure un altre camí que, en el mapa, enllaça amb el corriol fitat que no vaig saber seguir. Segons el mapa aquest altre corriol baixa sortint del lloc anomenat canal del Boulet.
El cas és que finalment vaig anar a petar a la torre de Batère, emblema turístic de la contrada. Just uns metres abans de ser-hi neix el sender, de nou senyalitzat amb pintura groga i vermella, que ens farà travessar una porta per tornar-nos a l’aparcament en uns 4,5 km. Seguint sempre aquests senyals arribarem a un punt en el qual el camí s’embolica una mica. Hi ha un roc amb un senyal en angle que confon el caminant. Si arribem a veure aquest roc, vol dir que ens hem equivocat de camí. Hem de recular uns cinc o sis metres i buscar els senyals de pintura en forma de franges paral·leles de color groc i vermell.
Així haurem d’acabar sortint a la pista. La seguim per l’esquerra, tot i que creuant-la i baixant hi ha d’haver un corriol que enllaça de nou amb l’antiga via fèrria. De nou no vaig saber veure’l, així que vaig continuar per la pista, en sentit sud-oest. Més endavant abandonem la pista per anar a trobar la barrera de fusta, a la nostra esquerra. Aquesta nova pista és la continuació de l’antiga via fèrria que hem de seguir d’ara endavant. Passarem per una font de raig generós i més endavant trobem l’enllaç amb el camí que hauria d’haver fet servir per baixar de la canal del Boulet. Ja més endavant, després de passar per dos petits túnels, abandonem la via fèrria per seguir pel sender senyalitzat que ens portarà a la pista cimentada que hem fet servir per començar aquesta passejada. Així doncs, desfent el camí, tornem a l’aparcament.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies