Puig de les Tres Esteles

Comencem a caminar per la pista que tenim més a l’esquerra i que fa pujada. No triguem gaire a girar a la dreta per deixar en sentit sud-est la rue du Soulas i seguir la voie de la Tet. Arribem a un dipòsit d’aigua i fem per pista un parell de llaçades fins que la deixem i entrem en zona boscosa per enllaçar amb el camí senyalitzat, el GRP Tour des Réserves Naturelles, segons consta als mapes 2249ET i 2349ET, que són els que es fan servir per trescar per la zona.
Aquest sender es va apropant al còrrec de les Pereres i, més endavant, remunta paral·lel a les seves aigües en sentit nord-oest. Així, anem guanyant desnivell i trobem un tanca amb porta que hem de creuar per tornar a  la pista que hem deixat en sortir d’Escaro. En aquest punt, però, la pista, molt precària, esdevé sender i segueix amb els senyals de pintura de GRP. Més endavant entrarem dins l’arbrat. Deixem per la dreta un desviament i més endavant fem un gir a dreta i a l’esquerra per deixar altres alternatives. Tornem a trobar una tanca. La travessem i sortim a una pista ampla i perfectament arranjada.
Ens hi incorporem i la seguim per la dreta, en sentit sud-oest, com fins ara. Més endavant ens trobem de nou envoltats de vegetació i, al cap de poc, deixem un desviament a la dreta i seguim les indicacions d’un cartell cap al coll de la Llosa. Continuem uns metres més en sentit sud-oest fins que trobem senyals de pintura del Tour de Tres Estelles.
Ara es tracta d’anar seguint aquests senyals fins al cim. La pintura ens fa fer diverses dreceres amb la finalitat d’estalviar-nos pista que, finalment, trobarem molts metres més endavant, havent guanyat ja prou desnivell. Sembla que perdem els senyals, perquè després d’un revolt de la pista tornem a trobar senyals que tornen a fer drecera. Finalment, sortim a una mena de coll, ja a la carena de la muntanya.
Un llarg sender ens porta a un pal de direccions que mena de nou a Escaro. En aquest punt cal fer un gir a l’esquerra i ja som al cim.
El dia acompanya i les vistes són superbes. Un munt de cims omplen l’horitzó. El cim no és molt altiu, però la seva situació i prominència el converteixen en un mirador amb vistes excepcionals cap a tots els punts cardinals.
Ara toca el merescut descans, que serveix per fer fotos arreu i recuperar forces, l’ànim i líquids, i ja toca pensar en la tornada.
La iniciem baixant suaument del cim per un corriol que perd desnivell en sentit est i enllaça al cap de poc amb el camí que ve del pal indicador abans esmentat. Seguim aquest sender fins que trobem senyals de pintura groga. Cal seguir-los, ja que seran els que ens portaran a Escaro. Deixem la cresta i girem fort a l’esquerra per entrar al bosc. Passem primer per la font del prat d’Avet i, molt més avall, per la maison forestière de Fontguera, i iniciem un fort descens, fent llaçades, fins que trobem de nou un pal indicador que mena a Escaro. Tot el camí que ens resta fins  al final del recorregut segueix perfectament senyalitzat, així que no calen gaire més explicacions.
Quan som al cementiri d’Escaro, sortim a la carretera per la qual hem arribat a la població, així que ara toca seguir-la en direcció a la vila per acabar trobant el punt d’aparcament i inici d’aquesta proposta.