Puig de les Agudes

Recorregut circular fet en el sentit horari partint de la població de Setcases fent servir el GR-11 en direcció a Molló. Fins a arribar al pla de les Bigues no deixarem aquest GR. A partir d’aquest punt, abandonem el GR i seguim per la carena, en sentit sud-oest, seguint sempre el filat de separació de termes municipals, fins a arribar al cim del puig de les Agudes o cim del Bac.
Per fer el descens hi ha diverses opcions, però en el nostre cas vam seguir en el mateix sentit de la marxa, en sentit sud-oest, resseguint el mateix filat, sense camí definit, fins a trobar el que ve del pla de les Bigues i passa per sota del cim, pel pla Rodó, la font Roja i el pla Llobet. Un cop enllaçat aquest camí cal seguir-lo en sentit sud, primer, i sud-est, després, fins a arribar a un encreuament de pistes, entre Truitarens i el bac de la Ventosa o el Cubertat, segons Alpina.
En aquest encreuament cal girar per la pista en sentit nord-oest per dirigir-se al cim de Font Móra. Cal continuar en descens per pista evident fins al serrat dels Plans. Anirem sempre per la pista i arribarem al bac de Meians. En aquest punt deixem la pista i girem fort en sentit nord-est per agafar el sender que és el PR i té les seves marques de pintura. Seguint-lo arribem al pla de la Rovirassa, o del Nen de Llebro.
Cal anar amb compte. Aquí nosaltres vam perdre el camí pintat, que guanya alçada en pujada, i vam seguir una traça planera i dibuixada al mapa de l’ICGC, i ens vam ficar en un bon sarau. Vam anar seguint una traça de camí que semblava bona i així va ser, fins al camp del Morral. Aquí el camí, segons el mapa de l’ICGC, gira a la dreta i s’enfila muntanya amunt, però no el vam saber trobar, va desaparèixer completament i vam haver d’anar buscant el terreny que més còmode feia el flanqueig. Passat el torrent de Rocanegra el camí es va fer impracticable totalment i vam decidir baixar pel dret per una tartera, seguint també la línia d’un filat.
No vam ser els únics que ens vam trobar en aquesta situació, ja que hi havia traces que algú ja havia passat per allí. El cas és que finalment vam enllaçar amb camí transitable mitjançant el qual, a l’alçada de les Malloredes, o Manvoredes, segons el mapa consultat, vam enllaçar de nou amb el PR i el van seguir fins a acabar a la carretera i a la població de Setcases de nou.
És cert que aquesta no era la nostra idea d’itinerari a seguir, però també s’ha de dir que el recorregut fet no va comportar cap risc per a la integritat del grup. El pas sempre va ser franc, tret d’algun tros embrancat i el de la tartera. Amb el cansament acumulat s’ha de fer amb molt de compte pel perill de relliscades. Tota aquesta petita aventura s’estalvia si al Nen de Llebro es troba el camí bo.
Poso una dificultat alta pel fet d’haver de caminar sense camí clar en un parell d’indrets.