Comencem a caminar a la urbanització Mas Oliva, concretament al final del carrer d’Amsterdam. Continuem pel carrer de Brussel·les i el carrer d’Andorra fins a arribar a l’encreuament amb el carrer de Berlín, moment en què deixem l’asfalt de la urbanització per girar a la dreta, per pista de terra, per tal de caminar entre camps d’oliveres, en sentit nord-est.
Més endavant girem en sentit nord-oest, de nou entre olivars. Travessem la llera eixuta del rec de Sinols i després la del rec Fondo. En aquest punt girem a la dreta i iniciem una sostinguda i feixuga pujada, que ens porta, primer, a l’era de la Bruna i, més amunt, al puig dels Sinols. Continuem en pujada, ara més suau, encarats al puig Cabrit, però en trobar un pal que ensenya el sender que mena a la cova de la Lloba ens desviem per anar a visitar-la.
El sender és precari però se segueix bé. Majorment flanqueja de pla fins que s’arriba a un punt a on el sender deixa el vessant que cau del puig Cabrit i s’acosta a uns arbres. Aquí cal parar atenció. El sender més evident inicia el descens carena avall però nosaltres no hem d’anar en baixada. Cal trobar un altre sender que planeja en sentit nord-est. Per aquest corriol, no gaire clar, arribem a la cova de la Lloba.
Visitada la cavitat, d’unes mides interessants, continuar amb el recorregut demana atenció per localitzar la traça, encara que és pintada de groc, i paciència per superar el fort desnivell. Els senyals de pintura permeten flanquejar el cim del puig Cabrit, però el camí passa molt a prop, així que, mig grimpant, encara que sense senyals, es puja fàcil al punt més alt.
A partir d’aquest cim no hi ha problema en fer també el cim del puig de l’Àliga, o pic de l’Àliga, com diu el panell fotogràfic del cim. Les vistes des de dalt, diuen, són espectaculars. Nosaltres no les vam poder gaudir, així que vam fer un mos ràpid i vam continuar amb la caminada, que la humitat que hi havia emprenyava una mica.
La pujada pel vessant ponentí va ser molt còmoda però la baixada pel costat contrari no ho va ser tant. Per a aquells no gaire acostumats, els suposarà fer una fàcil desgrimpada, a on caldrà fer servir les mans per seguretat o ajuda, més que per altra cosa. També la nostra sensació d’inseguretat es va veure augmentada per la boira comentada.
El descens acaba a una mena de coll, a on deixem per la dreta el desviament que va, o ve, de la cova de la Lloba, desviament pel qual seria possible escurçar el recorregut i tornar al punt d’inici al Mas Oliva. Nosaltres continuem en sentit est a la recerca del puig de la Sardina i més al sud-est encara, fins al pla d’en Causa, important plana amb un bon grapat de camins, dos dels quals també permeten escurçar recorregut, però el nostre proper destí és el puig Alt.
Per fer això agafem la pista que continua en sentit est. La seguim unes desenes de metres ja que en un moment determinat, quan veiem un pal de telèfon amb un punt de pintura verda, girem en sentit sud-est per incorporar-nos a un sender que passa pel costat d’un antic camp. Aquest sender comença a enfilar-se pel mig d’un mar de bruc fins a la pista que ve de la carretera d’accés al Pení.
Just a l’altre costat de la pista surt el sender que ens porta fins al cim del puig Alt. Aquí ja comença a obrir-se la boira i podem veure territori. Ara sí que gaudim. Del que hem fet ja i del que encara ens resta per fer. Som a un punt des d’on tenim a la vista tot el perfil de la caminada. Les vistes no són molt àmplies ja que encara no les tenim cap al nord, però se suposen excel·lents.
Havent gaudit de valent del lloc, tornem a baixar al coll, a on es suposa que hi ha la cista del puig Alt, però com que no som d’aquestes coses no la sabem veure. Continuem per la carena, encara que si es vol fer més tranquil es pot continuar per la pista.
El nostre camí ens porta al cim de pedres Negres, a la pista del puig Rodó, al puig Rodó, al puig de Malaterra, a la tomba del General i al pla de Gates. En aquest punt deixem la pista i agafem, en baixada, el sender que, en sentit est, ens porta a trobar un pal indicador de la ruta 3-Ruta megalítica, a on deixem el trencall que es dirigeix, en sentit sud, a les coves-dòlmens del Rec de la Quarentena I i II, i continuem en sentit nord-oest per un camí flanquejat per un vell mur de pedra seca fins que arribem a un altre pal indicador.
Deixem la ruta megalítica, que continua en sentit nord-oest i davallem en sentit nord-nord-oest per baixar, per sender pendent, a trobar la ribera de Gingolers i a la pista que, en sentit nord-oest, ens retorna de nou al punt d’inici d’aquesta caminada.