Puig de la Mola

Començo a caminar en sentit sud-oest per camí paral·lel a la riera de Begues. No trigo gaire a trobar un pal indicador del parc natural que em diu que vaig pel GR-5. Segueixo en el mateix sentit de la marxa fins que trobo un nus de camins, senyalitzat amb un altre pal del parc, just al punt en el qual la riera tomba a la dreta, en sentit oest. Deixo els trencalls de la dreta i l’esquerra, ja que continuo recte, en sentit sud-oest, caminant per traça pedregosa.
Més endavant trobo un altre pal del parc natural, que em recorda que continuo pel GR. De nou deixo els viaranys que tinc a la dreta i l’esquerra, ja que segueixo en sentit sud-est, anant aigües amunt, el que el mapa de l’editorial Alpina anomena fondo d’en Lluc. Quan sóc a tocar de la llera m’adono que ja veig el cim del puig de la Mola, cim objectiu del dia.
Així fent, sempre per camí senyalitzat amb diferents paranys, arribo al punt on deixo la traça fàcil i normal del GR-5 i em complico l’existència triant l’opció menys assaenyada, ja que giro en sentit sud-est per pujar més directe al cim fent servir un sender que segons el mapa del Garraf, de l’editorial Alpina m’ha de pujar fent el recorregut més curt que el GR.
Els primers 600 metres del sender no es fan malament però després la cosa es fa molt perdedora. O jo vaig perdre el rastre. El cas és que hauria d’haver seguit tombant cap a l’esquerra però no em vaig adonar que anava malament, així que vaig acabar perdut en mig de la vegetació. Al cap d’una estona voltant, anant i tornant, acabo per trobar fites que m’ajuden a sortir de l’embolic. És per això que dic que segur que vaig ser jo qui va fer-lo malament. Aquestes fites em porten finalment al cim, coronat per una torre de guaita i un vèrtex geodèsic.
El descens el faig pel sender que surt en sentit sud-oest i que porta a trobar el GR-92.3. M’hi incorporo i el segueixo en sentit est fins que a l’alçada del puig de l’Astor trobo un desviament. Deixo el GR que continua per la dreta, en sentit est, i segueixo per l’esquerra, en sentit nord, en direcció al pla de les Basses. Abans d’arribar-hi passo, sense esforç i gairebé sense adonar-me’n, pels cims del puig de la Bomba i el de l’Escanyador. Al pla deixo a l’esquerra un trencall i segueixo el descens en sentit nord-oest. Més endavant trobo un altre trencall a l’esquerra que si l’hagués agafat, m’hauria portat també a destinació. El cas és que continuo el descens pel serrat dels Boixos i arribo a una pista transversal.
Deixo el vial que escapa per la dreta i que enllaça amb la carretera BV-2411, a l’alçada del punt quilomètric 17, i vaig per l’esquerra, en sentit nord-oest. Al cap de poc trobo un altre desviament i torno a deixar la pista per agafar el trencall que agafa orientació oest i que està marcat amb pintura taronja. Em trobo de nou amb la riera de Begues, que tinc a la dreta. Al cap de poc deixo a la dreta un trencall que de nou es dirigeix a la carretera i segueixo per la riera. Ja sense més alternatives arribo al punt on he començat a caminar.