Puig de la Grava

Penso que tots els senderistes tenim present que la circulació per la carretera que dóna accés a l’estany de les Bulloses és tancada al trànsit de cotxes entre les 7 del matí i les 7 del vespre tot el mes de juliol, el d’agost i el primer i últim cap de setmana del setembre, però alguns, entre els quals jo em trobo, no sabíem que abans d’aquesta hora del matí es pot pujar el cotxe a l’aparcament superior (el de la presa) i quan acabem l’activitat proposta, podem baixar en qualsevol moment sempre que ho fem al darrera de un autobús. Vull dir que no cal esperar a que tornin a obrir la barrera a partir de les 7 del vespre. Si més no, així ha sigut per a mi i per a molts altres en aquesta ocasió. Per si de cas, millor preguntar a la persona que controla la barrera. Jo vaig passar a las 6 del matí i allí estava l’home, que va ser qui molt amablement em va informar d’aquest detall.
I fet aquest comentari, que penso és mot interessant per al nostre col·lectiu, passem via.
Jo pensava que estava prou mentalitzat del que em suposaria fer aquest recorregut, el més comú que tothom fa, ja que poca varietat hi ha, si el camí es fa en un dia. Amb penes i treballs aguanto caminades de 14 o 15 km així que aquesta, que em principi serien 19 km em tenia una mica atabalat. La realitat va superar amb escreix la meva preocupació. Els 20,5 km que al final van ser em van deixar al límit. Vaig trigar molt més a fer la baixada que la pujada. Els primers 8 km van resultar molt agradables en caminar primer per la vora dreta del llac i després per la vall de la Tet , preciosa i relaxant flanquejada per alts cims per totes dues bandes però amb la ment dient-nos que cap dels cims que veiem és l’objectiu. Aquest comença a apuntar el nas quan el rec de la Grava es converteix en La Tet i el veiem amb tot el seu esplendor quan som a la plana de l’Estanyol, bucòlic lloc perfecte per a recupera forces i fer-nos una primera idea del que encara tenim pel davant. El cap comença a bullir. Quin deu ser el cim? Hi serà el de l’esquerra o el de més al nord-est? Segons el mapa és de l’esquerra però això s’explicarà a la secció corresponent.
La tornada la faig pel mateix camí així que ja se el que m’espera i amb el cap fent-me conscient de que el recorregut serà més llarg del previst. Penso que els que no tenim capacitat per a fer caminades tan llargues hauríem de planificar-les de dos dies i pernoctar a un refugi, bé al de Beys, guardat, o a la cabana de Rouzet, lliure, però és clar també s’ha de tenir en compte la disponibilitat econòmica o de temps.
D’altra banda, dir que el paratge paga l’esforç, malgrat que en el meu cas no el vaig gaudir com es mereix. Potser si ho hagués fet amb més calma hauria resultat diferent, però la sufocant calor regnant i la manca d’ombra en tot el recorregut no convidava a pauses. Sí que és cert que les aigües del rec de la Grava cridaven a donar-se un respir i per als meus peus segur que hauria anat de mort, però podien més les ganes d’acabar de caminar com més aviat millor.
De nou en el camí que voreja l’estany de les Bulloses sí que comencen a alternar-se zones d’ombra, però els constants puja i baixa del camí són ja definitius per a esgotar a més d’un, així que les parades resulten obligades.
I un darrer apunt: de fonts només hi ha al començament o final del recorregut. Pel camí jo no gosaria (no ho vaig fer) veure del riu o dels recs que solquen el camí. Per la zona pasturen infinitat de vaques que deixen proves del seu pas per tot arreu.
Així ho vaig viure jo i així ho explico.