Puig de la Gavarra

Començarem a caminar anant a creuar la cadena per tal de continuar per la pista que fa un descens en sentit nord. Creuarem primer el riu Muga i més endavant una porta. Pel costat esquerre de la mateixa superarem aquest obstacle i arribarem a un altre riu, el Major. Creuat aquest, i després d’un lleuger ascens i de deixar una pista a la dreta, que serà la que farem servir per tornar, arribem al Mas de la Figa.
Ens dirigim directament als edificis, passem de llarg entre ells, girem a l’esquerra i veiem un mur. Ens acostem. És una font. L’única que trobarem, en tot el recorregut, amb aigua potable. A partir del mas trobem senyals de pintura groga. Les hem de seguir sense perdre-les per arribar al Mas de la Paradella, totalment enrunat i que en l’actualitat es fa servir com aixopluc de bestiar.
Ens fiquem en terreny ultra marcat. Ara trobem també marques de pintura vermella. Impossible no veure-les, barrejades amb els senyals grocs. Seguint preferiblement les grogues arribem al coll Sabassa. Aquí es pot continuar en sentit sud-est per anar al coll de la Ginesta i posteriorment, després d’una fàcil grimpada, pujar al castell d’Arget. De castell no en vaig saber distingir cap. Vam tornar de nou, pel mateix camí, al coll Sabassa i altra vegada seguint els senyals, ara en sentit nord-est, arribar al coll de la Fillola i al mas del mateix nom.
En aquest punt els senyals de pintura abandonen la pista i comença una sostinguda pujada, per sender, en direcció a la carena de la serra del Bac de Grillera. Si seguíssim per la pista també arribaríem a port, ja que més endavant s’ajunten els camins. La proposta però és resseguir el camí senyalitzat, ara amb senyals de pintura groga i també, de tant en tant, blava.
Arribarà un moment que trobarem un senyal de pintura groga que indica dues direccions diferents. Cal seguir el trencall de l’esquerra. Nosaltres no ho vam fer així i ens va tocar superar un pedregam considerable per tornar a retrobar el bon camí. Girem en aquell punt doncs en sentit nord i arribem a la carena.
Ja fàcil, arribem al puig de la Gavarra, punt més alt de la serra i vèrtex geodèsic. Continuem per la carena i comencem a intuir la dificultat que ens espera. Per conquerir el cim del castell de Bac de Grillera s’ha de fer una interessant grimpada, minimitzada per unes cadenes. Gràcies a qui o quins les hagin instal·lat. En són de moltíssima ajuda.
Una vegada al cim cal gaudir de les vistes. Millor si el dia acompanya, és clar. Tampoc vam ser capaços de trobar les restes del castell, així que seguint de nou els senyals grocs vam dirigir-nos a la collada del Fau. Vam passar de llarg la Diaclassa i, abandonant el camí senyalitzat, vam arribar a la Mare de Déu del Fau, actualment en procés de restauració.
Visitat l’edifici vam tornar a buscar el camí adequat, que surt del davant de la porta de l’ermita i baixa pel costat de ponent de l’edifici limítrof. Anant sempre en sentit sud-est, per corriol mig aperduat, acabem enllaçant amb el sender senyalitzat. El seguirem fins al coll de la Pinosa i més endavant fins al Mas de la Trilla.
Aquí abandonem qualsevol camí senyalitzat i ens dirigim als edificis, prenent direcció oest. Passem de llarg el mas i retrobem una pista, que gira, en pujada, cap a la nostra dreta. No la seguirem. Comença ara un trajecte sense un camí clar i per terreny perdedor, ja que la pista que surt al mapa d’Alpina no la vam saber trobar. Pensem que s’ha perdut. Tot i això, seguint el trac, vam ser capaços de trobar la font de la Trilla. No rajava. Vam descaragolar l’aixeta i va començar a sortir una aigua negra que ens va fer desistir de beure.
Després de la font, el camí s’aclareix i sense problemes ens va portar a enllaçar amb la pista bona que ens portarà de nou al mas de la Figa i ja per camí conegut, a l’aparcament.