Còmoda i fàcil proposta feta en el sentit antihorari que permet, en una matinal, assolir un altre cim inclòs en la llista dels 100 cims de la FEEC.
El puig de la Creu no és una muntanya que destaqui per la seva alçada ja que sols fa 668 metres (671 segons qui), però la seva ubicació la converteix en una molt bona talaia amb excel·lents vistes a la plana vallesana, el massís del Montseny, la serra de Collserola i el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. També gaudirem de grans vistes a la Mediterrània i fins i tot als grans edificis de la costa litoral barcelonina.
El cim d’aquesta muntanya està totalment ocupat per un conjunt d’edificis, entre els quals destaca una capella romànica adscrita a la advocació de Santa Maria de la Creu, Mare de Déu dels Dolors.
Per accedir-hi hi ha diverses opcions, però les més comunes són les que parteixen del sector de Can Vinyals o de Castellar del Vallès. De totes dues es poden trobar a internet infinitat de pàgines web que expliquen els diferents itineraris.
La proposta que aquí expliquem intenta evitar aquests camins i ofereix la possibilitat de visitar un parell de salts d’aigua, quan els rius en portin, és clar. Per una banda, i molt a prop del lloc d’aparcament i visible des d’aquest, el salt de Guanta, espectacular sense aigua així que amb aquest element… En un altre punt, ja quasi a les acaballes de la caminada, el salt de Montllor, també molt interessant i que es pot contemplar des de la seva base, de fet, el camí ens hi fa passar. També en aquest punt podem fer un descans per recuperar forces aprofitant les fonts i les taules que trobarem, al costat dels llorers silvestres que encara resten al paratge, sobre la presència dels quals hi ha un interessant cartell enganxat a la paret de la font dels Llorers. En aquest paratge també hi trobarem la font de la Fagina. Totes dues molt a prop. Abans d’arribar a aquest punt, si fem el recorregut en el sentit proposat, haurem passat al costat de la font del Gurri. Totes aquestes fonts però, tenen un cartell informant de la falta de tractament sanitari. No diu que no siguin potables però…
Els amants de l’espeleologia i les emocions fortes també hi tenen el seu racó ja que a la zona del bosc de Castellet tenen l’avenc de Castellet, que sembla prou fondo com per anar amb compte, fent cas del cartell que així ho adverteix. Aquest mateix cartell explica una historia tradicional molt interessant respecte aquest avenc.
Aquesta també és una molt bona proposta per a aquells que els agradi fer muntanya amb els més petits. Tot el recorregut es fa per pistes en prefecte estat i en poques ocasions s’abandona aquest tipus de terreny. De pujada, en direcció als Tres Pins, sempre serà pista. Quan hi ha més pendent, el terreny és descarnat degut als reguers d’aigua, però quan planegem el terreny és perfecte. Més endavant se’ns ofereixen, amb senyals de pintura blanca, una sèrie de dreceres. Les podem evitar seguint per la pista. I així fins el cim, que s’assoleix en un passeig. Una altra cosa és el descens. Més animat i per corriols, majoritàriament, tot i que també farem algun tros de pista, sobre tot a l’acabament del recorregut. Si la llargada d’aquest recorregut us fa pensar que la mainada es cansarà no patiu, es pot escurçar tot el que es vulgui ja que hi ha moltes pistes que així ho permeten.
I els ciclistes? Aquests també estan convidats a gaudir del recorregut ja que és possible fer-lo en bicicleta de muntanya. De l’inici al cim, segur. La baixada… puc dir que quan jo era al camí, un grup de nois amb les seves BTT van fer-me’n sortir, respectuosament val a dir. Penso, però, que s’ha de dominar molt la tècnica ja que, si bé no sembla molt complicat, si que és cert que el sender és molt estret, no més de 60 centímetres, i tortuós, cosa que ha de complicar el descens. També hi ha un parell de llocs en els quals es necessari descavalcar de la bici ja que l’aigua ha fet de les seves.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Latitud N | Longitud E | Temps | Alçària m | Distància acum. m |
---|---|---|---|---|---|
Guanta | 41.63950458 | 2.11284695 | 00:00:00 | 413 | 0 |
Desviament castell de Guanta | 41.63860738 | 2.1102639 | 00:19:26 | 504 | 1.149 |
Avenc de Castellet | 41.64779973 | 2.10520701 | 00:45:08 | 621 | 2.550 |
Cadena de Castellet | 41.65239586 | 2.10225734 | 00:59:28 | 612 | 3.226 |
Torrent Mal de Can Montllor | 41.65203712 | 2.09709434 | 01:12:55 | 529 | 3.828 |
Coll de Canyelles | 41.642208 | 2.09631516 | 01:40:37 | 588 | 5.195 |
Puig de la Creu | 41.62913265 | 2.10137808 | 02:09:33 | 659 | 6.971 |
Font del Gurri | 41.63336316 | 2.10277333 | 02:32:51 | 534 | 7.838 |
Salt de Montllor | 41.6385907 | 2.1027574 | 02:56:07 | 392 | 8.882 |
Can Montllor de Dalt | 41.63186464 | 2.1103271 | 03:21:54 | 317 | 10.105 |
Coll del Rossinyol | 41.63407847 | 2.11435201 | 03:39:14 | 386 | 10.703 |
Guanta | 41.63948899 | 2.11281686 | 03:54:26 | 413 | 11.483 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600
- Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
- Punt d’inici: Guanta
- Itinerari senyalitzat: sí
- Tipus d’activitat: senderisme
- Fonts d’aigua: sense garantia
- Dificultat física: moderada
- Altura màxima: 662 metres
- Pendent mitjà de pujada: 7,8%
- Cartografia: ICGC
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: pistes i senders
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 35 min
- Dificultat d’orientació: baixa
- Altura mínima: 314 metres
- Pendent mitjà de descens: 11,53%
- Mapa: full 72-29 e:1/25.000
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
- Itinerari fet en sentit: antihorari
- Temps caminant: 3 h. 20 min
- Dificultat de progressió: baixa
- Ascens positiu: 503 metres
- ibpindex: 56 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 15 de gener de 2014, data de realització del recorregut.
Ja equipats amb tots els estris necessaris començarem a caminar prenent la pista que, en pujada, es dirigeix als Tres Pins (pal indicador) i deixem de banda la que, planera, es dirigeix al llogaret de Guanta. A la tornada es pot aprofitar per visitar aquest curiós veïnat, del qual destaca el mas encimbellat i el gran salt d’aigua que, quan n’hi ha, cau pel seu darrera. La pista és ampla i descarnada pel treball de l’aigua i consta de diversos trams. El primer tros fa una interessant pujada, tot just començar a caminar. Els dos trams següents es fan en una pujada més suau i el quart i últim, perdent una mica d’alçada. Quan som a l’alçada de la roca del Corb la pista fa un fort gir a la dreta. Deixem un parell de trencalls, molt seguits, a l’esquerra i seguim per la pista principal, ja amb els fils de la línia elèctrica a la vista. Ara caminem en forta pujada, per una pista molt desfermada, en direcció al puig Rodó. Segons pugem anem deixant a l’esquerra altres pistes que són d’accés a les torres d’alta tensió que se suposen que pertanyen a la famosa M.A.T. Així, acabem a la part alta del recorregut i comencen a caminar còmodament per pista planera. Passem a tocar, de l’avenc de Castellet, que té protegit amb barana de fusta tot el perímetre degut a la seva perillositat. Així, caminant i gaudint de la panoràmica, si el dia ho permet, en direcció a la Mola de Sant Llorenç del Munt, arribem a Castellet de Dalt. Passem de llarg aquest mas i deixem també a la dreta un trencall tallat amb una mena de filferro. Uns metres més endavant la pista comença a perdre alçada i arribem a una bifurcació. Quan es va fer aquesta caminada, gener de 2014, el pal indicador que senyalitza els diferents itineraris era a terra. En aquest punt deixem la destinació fins ara seguida (anàvem sempre en direcció als Tres Pins) i seguim per la pista de l’esquerra, en descens, defugint la més planera que segueix per la dreta. De seguida trobem senyals de pintura blanca. Aquests senyals ens portaran fins al cim del Puig de la Creu. Si els seguim, anirem alternant pista i dreceres. També podem fer sempre pista si així ho preferim. Les dreceres s’acaben, de moment, quan creuem el torrent Mal de Can Montllor. Sempre seguint els senyals de pintura blanca trobarem una altra drecera, sortirem de nou a la pista i arribarem al coll de Canyelles, sense passar pel que sembla un altre lloc emblemàtic del territori, l’Alzina Balladora. Desconec si, fent sempre pista, es passa por aquest lloc o si es troba a la pista que baixa en direcció a Castellar del Vallès. Del coll de Canyelles al Puig de la Creu tan sols ens resta una còmoda passejada sense gaire desnivell.
El cim, si el dia ho permet, ens oferirà la possibilitat de regalar-nos amb una llarga estada contemplant les àmplies vistes que s’abasten. Gaudiu-ne.
I recupereu forces, ja que la tornada és una mica més “tècnica” i ens demanarà molta més atenció. Canviarem les tranquil·les i avorrides pistes per interessants senders. Per això ens dirigirem a la pista que en sentit nord-est deixa el cim per dirigir-se a Castellar del Vallès. Aviat trobarem un corriol a l’esquerra, senyalitzat amb pintura groga, que haurem de prendre. Aquest sender està senyalitzat i ens porta, en primera instància, a la font del Gurri. Abandonem el lloc seguint el sender senyalitzat i anem perdent alçada caminant en sentit sud-est una bona estona, entre vegetació, fins que la pista fa un gir a l’esquerra, en sentit nord, i comença a planejar. Continua girant, ara en sentit oest, i finalment una altra vegada cap al nord. Uns metres més endavant trobem un altre desviament. Ara deixem la pista planera i girem a la dreta per anar baixant, en sentit est. Voltem una torre que deixarem a la nostra esquerra i seguim en descens per anar fent girs en direcció a una altra torre elèctrica. Abans d’arribar-hi tornem a girar de nou cap al nord. Així arribem a un altre revolt en el qual tornem a trobar la pintura groga. Indica el naixement del sender que ens permetrà arribar al salt de Montllor. Deixem la pista i agafem el sender, estret i amb molta vegetació al començament però que s’eixampla més endavant. Així arribem primer a la font de la Fagina i uns metres més endavant a la dels Llorers. Des d’aquí, unes escales ens ajuden a baixar a la base del salt. Hi baixem ja que, resseguint les aigües del torrent trobarem un sender, feréstec, que ens portarà, primer, a una antiga pista que ara s’ha tornat sender i, per aquest, a la granja de Can Montllor de Dalt. Potser que en comptes de trobar aquest sender sortim a la pista. Cap problema. La seguim en descens i arribem també a la granja. D’aquí fins a l’aparcament, tot pista. O no, uns centenars de metres més endavant de Can Montllor la pista fa un revolt de 180º. Just a la part central de l’arc de la corba neix un corriol, mig amagat (es distingeix per la terra moguda per les botes dels passejants), que fa drecera i permet contemplar, al poc de començar, una cabana de pedra, amagada i ofegada per la vegetació. De nou a la pista, la seguim en direcció al coll del Rossinyol. Deixem una altra pista a la dreta i al pocaviat ja albirem les edificacions de Guanta i la urbanització Bosc de Guanta. Deixem a l’esquerra una altra pista i acabem sortint a la carretera d’accés al veïnat i per la qual hem arribat al començament del dia, així que, seguint-la retrobem l’aparcament.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Visor d'imatges
Error encountered during authentication:
{ "error": "unauthorized_client", "error_description": "Unauthorized" }See here for documentation.
Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.