Aquesta és una muntanya que s’acostuma a fer juntament amb la pujada al puig de la Talaia i, de fet, jo també vaig fer ambdues ascensions el mateix dia, però partint de llocs diferents per així poder fer dos tracks diferenciats. El recorregut proposat està fet en el sentit horari i si es pretén fer-lo tal com està aquí explicat farà falta disposar d’un vehicle 4×4, tot i que el punt de partida es troba a tan sols 300 metres de l’asfalt, així que si solament podem disposar d’un vehicle normal, podem deixar-lo a la carretera i fer aquests 300 metres caminant, cosa que incrementarà la distància final en 600 metres, i caldrà tenir-ho en compte depenent de la càrrega del dia. En el meu cas l’ascensió al cim del puig de la Cova era la tercera del dia, i ja estava un xic cansat de pujar muntanyes, així que vaig portar el cotxe fins on vaig poder.
El més segur és que l’ascens resulti summament tediós, a més de cansat, ja que el trajecte transcorre per una pista amb molta pedra solta, sense una ombra que ens protegeixi i amb uns pendents a tenir en compte, però el descens ens resultarà (almenys en el meu cas) tota una aventura que ens obligarà a aguditzar en extrem tots els nostres sentits, ja que no crec que els llocs en els quals posarem els peus puguem anomenar-los camí. Sí que és cert que de tant en tant s’intueix, entre la vegetació i la pedra, una cosa una mica semblant al que va ser un camí, però tanmateix hauríem de filar molt prim per anar localitzant els senyals i llocs de pas. Jo vaig fer aquest recorregut seguint la ressenya de la pàgina web de la FEEC, i entenia que el recorregut seria fàcil, però, en el meu cas, no fou així. Per això catalogo aquest recorregut de difícil, en el seu conjunt, però molt divertit si al final arribes a la destinació prevista.
També és cert que hi ha una altra opció, encara que jo no la vaig comprovar sobre el terreny. Es pot passar d’anar a la balma i seguir baixant per la carena per acabar trobant, segons el mapa que jo duia (Spain-Topo, Tessel·la 43_13_785), una sendera que aniria a desembocar al mateix lloc en el qual vaig aparcar el cotxe. Sí que és cert que en finalitzar el recorregut vaig veure una pista vella que sortia a la pista en la qual tenia aparcat el cotxe, uns pocs metres més enrere, així que crec que hi ha les dues opcions. Jo al final em vaig decantar per anar a visitar la cova, i a seguir el track que duia en el GPS, certament, sense ell no sé si hagués culminat amb èxit el recorregut. Sigui com sigui repeteixo que el recorregut fins a la cova (més una balma), si es completa amb èxit, és molt divertit i et fa guanyar en autoestima. Tampoc és que sigui impossible de completar, de fet jo no sóc res de l’altre món i ho vaig aconseguir (d’aquí allò de l’autoestima). Tot el recorregut està senyalitzat, bé amb fites de pedra, bé amb un senyal de pintura vermella (una ratlla), però la vegetació és tan espessa que en massa ocasions és difícil trobar els senyals, però repeteixo que el recorregut s’acaba completant. A més, una vegada s’ha arribat a la balma s’acabaran els problemes, ja que a partir d’allí es tracta d’anar seguint la llera eixuta de la riera que sorgeix del que antigament devia ser una cascada.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Latitud N | Longitud E | Temps | Alçària m | Distància acum. m |
---|---|---|---|---|---|
Plana Joana | 41.311542 | 1.462292 | 00:00:00 | 382 | 0 |
La Monjoia | 41.321973 | 1.468413 | 00:23:51 | 533 | 1.527 |
Carena de la Cativera | 41.320238 | 1.474593 | 00:38:22 | 623 | 2.149 |
Puig de la Cova | 41.315147 | 1.475037 | 00:51:35 | 681 | 2.925 |
Deixar carena | 41.314787 | 1.474203 | 01:00:39 | 635 | 3.122 |
Fita a l’esquerra | 41.316347 | 1.469585 | 01:24:13 | 516 | 3.741 |
Balma | 41.31511 | 1.470443 | 01:33:45 | 482 | 3.953 |
Plana Joana | 41.311553 | 1.461907 | 01:50:22 | 382 | 5.014 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS CompeGPS Esportiva
- Toponímia: Mapa Spain-Topo
- Punt d’inici: plana Joana
- Itinerari senyalitzat: fites
- Tipus d’activitat: senderisme
- Fonts d’aigua: no
- Dificultat física: moderada
- Altura màxima: 681 metres
- Pendent mitjà de pujada: 15,45 %
- Cartografia: CompeGPS
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: pistes i senders
- Tipus de recorregut: crcular
- Temps aturat: 17 minuts
- Dificultat d’orientació: moderada
- Altura mínima: 363 metres
- Pendent mitjà de descens: 13,95 %
- Mapa: Spain-Topo, Tessel·la 43_13_785
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle 4×4 per 300 m de pista en mal estat
- Itinerari fet en sentit: horari
- Temps caminant: 1 hora 33 minuts
- Dificultat de progressió: moderada
- Ascens positiu: 338 metres
- ibpindex: 42 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 24 de gener de 2011, data de realització del recorregut.
He aparcat a la plana Joana i començo a caminar pujant per la pista més evident que va per l’esquerra, en sentit nord, molt pedregosa. Per la vella pista que ve per la dreta serà per la que tornaré. Vaig sempre en pujada, en un llarg trajecte primer en sentit nord-oest i més endavant nord-est, flanquejant per sobre l’obaga del Vidal i arribo a la Monjoia.
Uns 150 metres més endavant tombo a la dreta, en sentit sud-est, fent un lleuger descens per anar a la cerca d’un coll. Allà deixo per l’esquerra un trencall i segueixo recte, en el mateix sentit de la marxa, i inicio una forta pujada que em porta a un nou encreuament. Deixo per l’esquerra la pista que em portaria a la carena de la Cativera i segueixo per la dreta, en sentit sud-oest i lleugera baixada, a la recerca del cim, que ja el tinc a tocar
Al cim hi ha bones vistes. Se’n pot gaudir una llarga estona.
Per seguir amb la proposta i iniciar la baixada vaig a cercar unes fites que veig al costat oest de la caseta de guaita, a la meva esquerra, tenint la porta de la caseta a l’esquena. Començo a davallar per la carena de garbí. Si no han caigut, veureu un grup de tres fites alineades i una altra amb unes branques seques que semblen les banyes d’un cérvol. Aquí tenim dues opcions, tot i que la segona no la vaig fer servir, així que desconec si és correcta. La primera consisteix a anar a buscar unes marques de pintura vermella que, amb molta dificultat, ens aniran guiant fins a arribar a l’avenc dit “la Cova”. La segona, no confirmada, però que sembla correcta, és seguir baixant recte per la carena, ja que segons el mapa hi ha un camí que acaba al mateix lloc on tenim aparcat el cotxe. El track segueix la primera opció, així que giro a la dreta afinant molt tots els sentits, ja que el camí és força perdedor i relliscós.
Rastrejant la traça vaig baixant en sentit nord-oest fins que arribo a una clariana molt petita entre matolls. Veig una fita i torno a localitzar la marca de pintura vermella que tinc una mica a l’esquerra. En aquest punt giro fortament a l’esquerra per iniciar un suau flanqueig descendent, en sentit sud-est, per anar a trobar la divisòria d’aigües d’un barranc tributari del torrent del Prat.
Així arribo a la Cova. Una balma molt interessant on es pot recuperar forces i esperit, després de l’aventura del «no camí». El recorregut el segueixo per la llera, eixuta, del barranc, en un llarg trajecte de descens que em porta a trobar la plana Joana, lloc des del qual he començat aquest recorregut.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Visor d'imatges
Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.