Puig de la Cova

Aquesta és una muntanya que s’acostuma a fer juntament amb la pujada al puig de la Talaia i, de fet, jo també vaig fer ambdues ascensions el mateix dia, però partint de llocs diferents per així poder fer dos tracks diferenciats. El recorregut proposat està fet en el sentit horari i si es pretén fer-lo tal com està aquí explicat farà falta disposar d’un vehicle 4×4, tot i que el punt de partida es troba a tan sols 300 metres de l’asfalt, així que si solament podem disposar d’un vehicle normal, podem deixar-lo a la carretera i fer aquests 300 metres caminant, cosa que incrementarà la distància final en 600 metres, i caldrà tenir-ho en compte depenent de la càrrega del dia. En el meu cas l’ascensió al cim del puig de la Cova era la tercera del dia, i ja estava un xic cansat de pujar muntanyes, així que vaig portar el cotxe fins on vaig poder.
El més segur és que l’ascens resulti summament tediós, a més de cansat, ja que el trajecte transcorre per una pista amb molta pedra solta, sense una ombra que ens protegeixi i amb uns pendents a tenir en compte, però el descens ens resultarà (almenys en el meu cas) tota una aventura que ens obligarà a aguditzar en extrem tots els nostres sentits, ja que no crec que els llocs en els quals posarem els peus puguem anomenar-los camí. Sí que és cert que de tant en tant s’intueix, entre la vegetació i la pedra, una cosa una mica semblant al que va ser un camí, però tanmateix hauríem de filar molt prim per anar localitzant els senyals i llocs de pas. Jo vaig fer aquest recorregut seguint la ressenya de la pàgina web de la FEEC, i entenia que el recorregut seria fàcil, però, en el meu cas, no fou així. Per això catalogo aquest recorregut de difícil, en el seu conjunt, però molt divertit si al final arribes a la destinació prevista.
També és cert que hi ha una altra opció, encara que jo no la vaig comprovar sobre el terreny. Es pot passar d’anar a la balma i seguir baixant per la carena per acabar trobant, segons el mapa que jo duia (Spain-Topo, Tessel·la 43_13_785), una sendera que aniria a desembocar al mateix lloc en el qual vaig aparcar el cotxe. Sí que és cert que en finalitzar el recorregut vaig veure una pista vella que sortia a la pista en la qual tenia aparcat el cotxe, uns pocs metres més enrere, així que crec que hi ha les dues opcions. Jo al final em vaig decantar per anar a visitar la cova, i a seguir el track que duia en el GPS, certament, sense ell no sé si hagués culminat amb èxit el recorregut. Sigui com sigui repeteixo que el recorregut fins a la cova (més una balma), si es completa amb èxit, és molt divertit i et fa guanyar en autoestima. Tampoc és que sigui impossible de completar, de fet jo no sóc res de l’altre món i ho vaig aconseguir (d’aquí allò de l’autoestima). Tot el recorregut està senyalitzat, bé amb fites de pedra, bé amb un senyal de pintura vermella (una ratlla), però la vegetació és tan espessa que en massa ocasions és difícil trobar els senyals, però repeteixo que el recorregut s’acaba completant. A més, una vegada s’ha arribat a la balma s’acabaran els problemes, ja que a partir d’allí es tracta d’anar seguint la llera eixuta de la riera que sorgeix del que antigament devia ser una cascada.