Toca avui fer l’ascensió a un cim de molt poca dificultat, immillorable per fer acompanyat de la família i la canalla. En una curta passejada es pot fer cim i aprofitar la resta de la jornada per fer turisme i visitar aquesta part del país, farcida de pobles molt interessants. Sense anar més lluny, el mateix Estany, amb el seu monestir de Santa Maria de l’Estany, declarat bé cultural d’interès nacional. Fundat l’any 1080, «és una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país¹». El claustre és l’element més destacat del conjunt. Una altra visita recomanada és la cova del Toll, a Collsuspina.
També es pot aprofitar el dia, si no es vol conèixer la zona, per fer l’ascensió a altres cims de la llista ja que en aquest sector n’hi ha uns quants més.
Atenent la distància entre ells, hi ha el turó de Bellver. Hi ha també el turó de la Creu de Gurb i una mica més allunyat, no gaire, l’Enclusa. També cal tenir present que aquest cim ara es troba adscrit a la nova comarca del Moianès, així que a aquells a qui també els agradi fer els cims comarcals tenen a l’abast, des d’aquest punt, els cims del puig Rodó i del grony de l’Oller.
Indico els dos topònims, ja que sembla que en aquesta comarca hi ha també controvèrsia a l’hora de triar el cim més alt. Per a mi aquest guardó recau en el grony de l’Oller, pertanyent al municipi de Collsuspina, 6 metres més alt que el puig Rodó, sigui la que sigui l’escala consultada.
«Compta la història² que allà per l’any 1481 una plaga de llagosta amenaçava de devastar les collites dels masos d’aquelles contrades. La gent, com que no veia la manera d’aturar allò, va resoldre invocar la protecció de la Verge Santíssima de l’Estany anant en processó al punt més alt del serrat, acompanyats de l’abat de l’Estany, que beneí el terme. Com que finalment se’n van sortir, van prometre fer la benedicció cada any. És així com neix la tradició de beneir el terme el 3 de maig en aquest indret.»

1 Ajuntament de l’Estany
2 Text que explica Josep Treserra, extret d’un pergamí de la casa de Mas Pinosa de Terrassola i que jo he transcrit del web www.viulestany.cat.