He aparcat a la mateixa carretera, a prop de l’inici de la pista de terra per la qual començo a caminar per remuntar, de manera còmoda i tranquil·la, tota la Coma d’en Garcia, fins arribar a la portella del mateix nom, excel·lent lloc per recuperar l’alè. No m’estenc en detalls atès que el recorregut és molt clar, fàcil de seguir, i senyalitzat amb pintura groga. Segons el mapa de l’Editorial Alpina m’he mogut pel corriol HRP.
El destí següent, molt a prop i ja visible, és la portella de Cortal Rossó. Jo no hi arribo, però és millor fer-ho. Al coll es deixa de front el clar corriol que es dirigeix ​​a la portella de Coma d’Or i al cim homònim i es baixa pel sender HRP en sentit sud-est per superar l’estany de Coma d’Or per la riba dreta.
Vaig flanquejant el cap de la Llosada, mentre m’entretinc amb la contemplació del sector de la Coma-rossa, i després de superar un tàlveg arribo a la portella de Lanós.
Aquí deixo momentàniament els senyals de pintura i començo l’ascens al cim. Podem entretenir-nos a localitzar les fites que se suposa que marquen el millor itinerari, però la veritat és que es pot pujar per on millor sembli.
En el meu cas alterno pujada aleatòria amb trams en què segueixo alguna fita. Així arribo al coll entre el cim desitjat, l’oriental, i el que visitaré després, l’occidental. Per accedir al cim del repte cal superar una petita zona rocosa, que jo no anomenaria cresta. S’hi transita caminant, sense necessitat de fer servir les mans, encara que això ho deixo al criteri del lector o lectora.
La muntanya té dos cims, molt propers l’un de l’altre. El que està més a l’est sembla el cim a validar, però segons el GPS és dos metres més baix que el central. Bé, cap problema, es passa per tots dos.
Abans de tornar a la portella de Lanós m’acosto a l’altra punta, 2.659 metres segons el mapa, que hi ha a la serra de Font Viva. Em venen moltes ganes de seguir per la carena, que es veu fàcil, però com que vaig sol decideixo ser prudent i baixo pel mateix camí a la portella. De baixada em deixo guiar per les fites.
De nou a la portella prenc ara el sender que baixa, en sentit sud-oest, pel bac de Cortal Rossó. Acompanyat de les aigües del rec del mateix nom i per infinitat de senyals de pintura (vermella, groga i fins i tot alguna de blava) baixo fins al punt on puc optar per agafar el sender que creua el riu per continuar pel marge dret. No ho faig i continuo pel sender HRP.
Arribo al lloc on el riu ha estat canalitzat, o desviat en part. Penso que serà possible caminar per la plataforma que cobreix l’estructura, però jo continuo pel corriol, una mica tapat per la vegetació, creuant una zona boscosa on gaudeixo de l’ombra fresca que hi ha.
Finalment acabo a l’espectacular plana de la Coma-rossa, on m’aturo a observar el gran espectacle visual que aquesta gran superfície em regala.
Creuo tot el sector per un corriol sense senyalització, però totalment evident, pel qual travesso en un parell d’ocasions el riu, pràcticament sec a causa de la canalització. Tot el trajecte és molt plaent, tranquil·litat lleugerament pertorbada per trobar la manera de connectar amb la pista per la qual he de continuar.
Un cop hi soc només queda seguir-la, en un llarg trajecte de poc més de 3.500 metres, havent passat abans per la cabana de Cortal Rossó. Recorreguda aquesta distància, decideixo fer un camp a través per tornar al cotxe, poc després d’haver creuat una barrera, però el camí continua a la cerca de la pista per on s’ha iniciat el recorregut. El tram que prenc és fàcil de seguir, per terreny obert però sense camí clar, fins arribar a unes antigues barres de ferro verticals. Al costat hi ha un filat amb un tram on es pot despenjar un filferro, a mode de porta. A l’altra banda ja es veu clar un camí, mig perdut, però que encara és transitable, pel qual surto als edificis que hi ha més endavant.
Si no vols fer aquest tram pots seguir per la pista.