Puig d’Arques

Com que aquest és un cim que tinc a tocar de casa, acostumo a sovintejar les passejades pels seus vessants però fins ara sempre ho havia fet pels camins més freqüentats i concorreguts, tant per la banda de Sant Cebrià dels Alls com des de Sant Cebrià de Lledó, també conegut com els Metges. Sempre fugia de la zona del coll de Can Llac perquè les traces pujades a internet feien servir, bé de pujada o bé de baixada, el GR92, que actualment és una pista asfaltada per permetre l’accés en vehicle normal fins al mateix cim. Són gairebé tres quilòmetres que sempre em feien enrere.
Aquesta vegada, em vaig proposar fer un recorregut que sortís d’aquest coll de Can Llac però evitant trepitjar asfalt, i me’n vaig sortir. Penso que és un recorregut inèdit a la xarxa perquè no he trobat cap traça pujada a les apps que acostumo a consultar.
Per una banda, faig servir el PR-C-221, que desconec si és homologat, tot i que disposa de pals indicadors. Per altra banda, per fer el recorregut de carena he fet servir, com tothom, el GR 92-1. En un moment donat, ja a tocar de Can Sitges, deixo la tranquil·litat de la pista i davallo muntanya avall, també per pista, envalentit en veure que als marges s’havia fet una bona estassada, buscant camins que m’estalviïn el pas pel GR i el coll del Matxo Mort. Me’n vaig sortir, però a còpia de fer moltes anades i tornades perquè totes les pistes desapareixien quan trobàvem els torrents que baixaven de la Folguerosa i la parada dels Dos Rals. Finalment, no vaig evitar sortir de nou al GR, però ja quasi a l’acabament del recorregut. Tot plegat una bona experiència.
La traça que deixo a Wikiloc és neta i només dibuixa els camins i pistes que són de bon fer. Tots els punts que hi havia que no portaven enlloc s’han esborrat.
Per últim, fer esment al fet que si no es volen històries rares o si es vol fer el recorregut més llarg i tranquil, el millor és fer tot el camí pel GR, via coll del Matxo Mort i Can Sitges. A mi, com sempre, m’agrada oferir altres possibilitats.
Al punt proposat per començar a caminar s’arriba amb cotxe normal per carretera de muntanya, estreta i asfaltada.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAltura metresDistància acum. metres
Coll de Can Llac2.981813941.880233000:00:0000:00:003270
Paratge parada de la Guilla2.987128141.878786000:10:5200:10:52294787
El Mal Pas2.995396041.873252100:23:3700:34:291972.146
Pista accés Can Sabater2.995881041.882200100:38:4901:13:184254.195
Plans de Can Sabater2.998870941.887524900:14:3001:27:484704.986
Mirador del puig d’Arques2.997119041.888935900:08:3801:36:265275.364
Puig de les Gavarres2.994366041.888766000:12:0001:48:265335.604
Puig d’Aiguabona2.990461041.887303000:07:1701:55:435335.976
Drecera2.979986041.887556900:30:5902:26:424557.029
GR 92-12.978122041.882747100:28:5302:55:353517.888
Coll de Can Llac2.981813941.880233000:09:1203:04:473278.651

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  coll de Can Llac
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: moderada 
  • Altura màxima:  528 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  9,80%
  • Cartografia: I.C.G.C.
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 47 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 190 metres
  • Pendent mitjà de descens: 9,29%
  • Mapa: fulls 77-26 i 78-26 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: antihorari
  • Temps caminant: 2 hores 18 minuts
  • Dificultat de progressió: moderada
  • Ascens positiu: 395 metres
  • ibpindex: 44 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 4 de març de 2019, data de realització del recorregut.

De l’esplanada a la qual s’ha aparcat s’ha d’anar al pal indicador que hi ha al nord, a pocs passos de distància. Aquesta traça s’ha gravat en el sentit contrari de les busques del rellotge. Així que cal passar a l’altra banda de la carretera. Allí neix el començament de la pista que, majorment en sentit sud-est, porta a trobar la llera de l’avui eixuta riera de Mas Cases. Una vegada superada la pista, va fent camí en suau baixada i després de deixar a la dreta una bifurcació torna a trobar una altra riera, també sense aigua, que cau del sector de la parada de la Guilla.
Més endavant hi ha una bifurcació de la pista. Tots dos traçats són bons. El de la dreta és el pintat amb senyals de PR. En aquesta ocasió, hem fet servir el de l’esquerra. Més avall s’ajunten els camins i s’acaba per enllaçar de nou amb camí pintat. La pista continua en baixada i deixa als costats diversos camins i pistes que al mapa surten dibuixades però que sobre el terreny s’han emboscat. En un gir, salva de nou una altra riera eixuta, antiga tributària de la riera de Mas Cases. La pista segueix aquesta llera, que resta a la dreta segons el sentit de la marxa. Un nou encreuament surt al pas. El PR segueix en sentit sud-est i finalment s’arriba a un altre entroncament, aquest senyalitzat amb un pal indicador.
Cap direcció de les que assenyala serveix. La pista que s’ha d’agafar és la que per l’esquerra, en sentit nord-oest, fa pujada a la recerca del sector anomenat el Mal Pas. Comença un tram, llarg, de forta pujada. Segons el mapa de l’ICGC, segons es guanya altura, van sortint corriols per l’esquerra, però sobre el terreny aquests no existeixen o ja són perduts. El camí o pista, molt deteriorada i relliscosa va alternant forts pendents amb àrees planeres i fa llargues llaçades per evitar la carena. Ja estant molt amunt, per sobre dels 375 metres, s’enllaça amb una altra pista, més ampla i en una mica en millor estat, que continua pujant, ara per carena i en sentit nord-oest, en direcció a Can Sabater. Aquesta pista mor quan troba una de més ampla i apta per a vehicles.
La traça que interessa és la que segueix en lleugera pujada i sentit nord-oest. Uns metres més endavant s’observa, per primera i única vegada (amb claredat), el radar meteorològic que és la referència visual d’aquest massís de les Gavarres. La pista continua ampla i còmoda fins a enllaçar amb la carretera, però en aquesta ocasió variem el recorregut per evitar aquest material.
Una pista aperduada, que neix a tocar d’una petita construcció, puja forta en sentit sud-est. Puja a trobar una altra que s’ha d’agafar en sentit nord-est, en suau baixada primer i planera després, que acaba als plans de Can Sabater. Es veu un altre pal indicador. Hi ha una clara pista, que és el GR, que puja al mirador i cim. Hi ha també un corriol que es fica al bosc i que està senyalitzat amb una estaca de fusta amb una placa metàl·lica i un triangle verd. Aquest corriol, amb tendència al nord, puja a trobar la pista que permet accedir en vehicle al personal de manteniment de les instal·lacions del radar. Però al nostre cas, aprofitant les feines d’estassada fetes, fem drecera per anar a trobar directament el sender que puja al dolmen que hi ha a sota del mirador del cim; i del dolmen, escales amunt al mirador.
Una estona de contemplació, fotografies i a continuar.
El sender, marcat com PR, baixa en sentit sud-oest a la recerca del collet que hi ha entre els cims del puig d’Arques i el de les Gavarres. Els senyals de pintura ensenyen el naixement d’un fressat i estret sender que inicia la pujada al següent cim. Un curt trajecte i ja hi som. Una bona estructura de ciment o formigó serveix per a pujar el cilindre del vèrtex geodèsic un bon parell de metres. Al contrari que al mirador del puig d’Arques, aquest cim manca de vistes, i a on n’hi ha, són les mateixes que les observades des del mirador.
El camí que cal prendre continua al nord del vèrtex i comença una suau davallada en sentit sud-oest, a la recerca del GR 91-1. Quan es connecta, el normal és seguir-lo, però en aquesta ocasió ens desviem (en aquesta ocasió i sempre, fins ara) per atènyer un nou cim. Un senderó desbrossat fa temps permet anar fent pujada fins a trobar el que per a mi és el cim més alt de la comarca del Baix Empordà. Aquest no és cap altre que el puig d’Aiguabona, o puig d’Aiguaró, segons altres fonts. Fet el cim, un altre corriol aperduat permet baixar de nou a connectar amb el GR.
Ara cal seguir-lo fins a l’acabament si es vol, passant per Can Sitges i el coll del Matxo Mort. En aquesta ocasió però, un revolt abans d’arribar a Can Sitges, es deixa el GR i s’agafa una pista que fa una lleugera pujada en sentit sud, ficant-se al bosc recentment estassat. Aquesta pista, en clar descens cap al sud, enllaça amb una altra que per l’oest ve del coll del Matxo Mort. Cal seguir per l’esquerra, ara en sentit est, fins a enllaçar de nou amb una altra pista amb dos nous encreuaments. Cap dels de l’esquerra acaba bé. Quan canvien de vessant els esbarzers impedeixen continuar. No queda altra via que seguir en descens en sentit sud-oest, fins a acabar de nou al GR.
Una vegada de nou a la pista, la seguim fins a arribar de nou a l’aparcament.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.