Puig d’Aguilera

Continuem per la pista en sentit nord-est. en direcció a Sant Feliu de la Vall. En arribar-hi deixem a l’esquerra el camí “oficial” de pujada al puig d’Aguilera i seguim rectes en la mateixa direcció. Arribem al desviament de Can Jorba i anem per la pista principal deixant a la dreta l’accés al mas. Més endavant arribem a un punt en el qual tenim la possibilitat de deixar la pista i anar a buscar el pont que ens permet salvar la carretera C-37 per sender. No ho vaig comprovar però en el mapa de l’ICC surt una pista, que després es converteix en corriol, que enllaça directament amb el track.
Nosaltres vam fer per pista. Així, deixem primer un desviament a l’esquerra i més amunt un altre a la dreta, es remunta la coma Fregona i s’acaba caminant en paral·lel a la carretera. Finalment arribem a l’altura del pont. Girem a l’esquerra i creuem la carretera. La pista segueix sent molt àmplia i apta per a tot tipus de vehicles. Aquesta pista, sense cap complicació, ens va portant primer en sentit nord-oest, transversalment a la carretera, i després gira en sentit sud. Quan arribem a una corba que fa que la pista giri 180 º hem de prendre decisions.
Es pot seguir per la pista principal fins a la pedrera de l’obaga de Ventaiola i creuar-la, fent més curt. També podem deixar aquesta pista i agafar la que segueix recte. En el nostre cas fem aquesta última opció i seguim, ara per pista més estreta, en sentit sud-est,. primer, i sud-oest, després. Aquesta pista, també sense problemes, ens porta de forma més o menys senzilla i molt còmodament fins que gira en angle recte per agafar orientació nord-oest. Deixem un desviament a l’esquerra i la pista torna a girar a la dreta per orientar-se cap al nord-est.
Es passa al costat d’una petita cabanya, més endavant en deixarem una altra i arribarem a la vista dels residus de la pedrera. Sense arribar-hi girarem a l’esquerra per enllaçar amb una altra pista que ens portarà, seguint la senyalització de PR, al cim objectiu del dia. Primer, arribarem a un desviament senyalitzat amb un pal informatiu en el qual se’ns informa que encara ens queda un quilòmetre per arribar-hi. Més endavant deixarem per l’esquerra un desviament que ens baixaria de nou a Sant Feliu del Valle – és el camí “oficial” de pujada – i una mica més endavant a una zona oberta que serveix de mirador de la comarca de l’Anoia (té un panell amb una foto que indica el que es veu).
Seguint per la mateixa pista arribem al cim. El vèrtex geodèsic no el marca. Aquest sembla que és uns metres abans, a la dreta, en el lloc on hi ha l’antic observatori aeri. Del vèrtex enllà, seguint per la pista, arribem a un mirador, ara sí, excepcional. Si el dia acompanya sobresurt una molt bona vista de Montserrat.
Per iniciar la tornada cal seguir per la senda que ressegueix el cingle, en sentit nord-est. Ja no tindrem més pista. Ara caminarem per senda pedregosa. Anem per camí senyalitzat amb pintura de PR. Perdem altura a poc a poc i deixem un primer desviament a l’esquerra. Ara comencem a descendir per un sender que s’assembla més a una torrentera, amb pedra solta que fa perillar la verticalitat.
Quan el camí s’aplana i sortim de la vegetació trobem un desviament. Recte aniríem a buscar la pista que ens baixaria per camí senyalitzat. En aquesta ocasió, però, ens desviem per la dreta per iniciar un fort descens per camí en deficient estat, i molt estret. Anirem baixant sempre el més perpendicularment possible a la carretera i finalment sortirem a una esplanada en la qual trobem una caseta d’una empresa d’aigües.
Entre aquesta i la tanca de la carretera continua una antiga pista, en sentit nord-est, que al cap de poc es converteix en sender entre vegetació crescuda en un camp abandonat. Aquest sender mor en la tanca que ens barra el pas a un altre camí. Just a la dreta trobem un pas que, si no baixa aigua, ens permet creuar la carretera per sota. Sortim a l’altre costat.
També el camí que hauria d’haver-hi a l’esquerra està tallat. Girem a la dreta i remuntem un pendent. Damunt del tot la pista fa un gir a l’esquerra i comença un descens a la recerca del Mas de Cal Francolí de Sant Feliu. Continuem el descens i acabem a la pista per la qual hem vingut amb el cotxe. Girem a l’esquerra, en sentit nord-est, i al cap de poc arribem de nou a Cal Monjo i el punt final del recorregut.