Puig Cavaller

Si es fa el recorregut en el mateix sentit de la marxa, haureu de sortir pel carrer de la Font de Dalt en sentit ENE en direcció a la carretera C-43. Abans de sortir a aquesta carretera, però, us heu de desviar a la dreta per agafar un altre carrer (és GR) que va en sentit SE en direcció al barri de les Planes i unes naus industrials que tindrem a l’esquerra, segons el nostre sentit de la marxa. Caminarem sempre amb aquestes naus a la nostra esquerra i passarem de llarg un trencall a la dreta que neix entre murs de pedra.
Quan es deixen les naus trobem una bifurcació de la pista. Sembla que totes dues són bones, però la que segueix recte és la que té marques de GR i és la que es proposa seguir, en direcció a un dipòsit d’aigua que es veu uns centenars de metres més endavant. Quan se supera el dipòsit se surt a una pista. Aquí s’ha de deixar el GR i girar a la dreta, en sentit SE. A uns 600 metres aproximadament del dipòsit, la pista es bifurca. S’ha de seguir recte per la pista que es troba en més mal estat i puja moderadament. Ja no hi ha més problemes. La pista ens portarà fins al peu de les antenes i de la roca cimera.
De les antenes surt una pista per la nostra dreta que porta, en pocs metres, a un mirador panoràmic amb unes vistes espectaculars. Si no es vol fer aquest petit recorregut no passa res perquè les vistes són les mateixes, o millors, des del cim.
Per guanyar-lo, suposo que hi deu haver diferents possibilitats. No ho vaig comprovar, però des del mirador surt un petit corriol que continua vorejant, o flanquejant, la muntanya i segur que en un moment o altre acaba pujant al cim. Repeteixo, aquesta opció no la vaig acabar de comprovar del tot, però el tros que vaig recórrer feia molt bona fila. El que sí que vam comprovar és el corriol o sender que surt, senyalitzat amb una fita i marques de PR, en sentit sud-est i que s’enfila ràpidament pel bosc.
Després de superar una zona esgraonada i quan el camí s’aplana es pot optar per seguir, fàcil i molt maco, pel sender pel qual se circula, o optar per una altra possibilitat que implica fer una grimpada per accedir a la plataforma del cim. Nosaltres no ho vam intentar (ja se sap, amb la família, seny) però no semblava difícil. El cas és que el camí, una mica aeri, va flanquejant la roca pel vessant de llevant passant per diferents balmes.
Quan se surt d’aquesta zona i el camí comença a descendir s’haurà d’abandonar el PR i seguir voltant la roca. Just quan sembla que s’ha de tornar a canviar de costat de la muntanya es veurà, si us gireu i a la vostra esquerra, el vèrtex geodèsic, quasi a tocar de la mà. En aquest punt s’ha de buscar una escletxa a la roca que, sense ni tan sols grimpar, en dos metres de desnivell ens posa a la pedra plana cimera.
Al cim, impressionants vistes… I potser fins i tot cabres.
Per fer la tornada s’ha de desfer camí fins a un punt en el qual veiem que el PR deixa la pista i es converteix en sender per seguir, en suau pujada, per la carena. En aquest punt neix també un corriol que ens permetria allargar el recorregut de tornada, ja que, passant per les Guardioles ens permetria sortir al camí vell de Gandesa a Bot. Nosaltres, però, vam continuar seguint el PR fins al punt de retorn. Entremig, també, quan el camí ens obliga a fer un gir en sentit NE al paratge anomenat lo Perdigó, podem anar recte i ens estalviem una forta baixada per terreny una mica complicat per a gent no gaire acostumada a caminar per terrenys d’argila. Aquesta opció farà també que el recorregut s’allargui una mica. El cas és que fent el camí que es faci s’acabarà sortint al camí vell de Gandesa a Bot i per aquest, a l’encreuament amb el carrer de la Font de Dalt. Ja sols resta seguir aquest carrer en direcció al punt al qual s’ha aparcat el cotxe.