Pla de Pujalts

Sortim de l’aparcament i entrem a dins de les instal·lacions de la Mare de Déu de Mogrony. Arrambada a la paret rocosa de la nostra esquerra neix una escala. En primera instància ens porta a la cova a on la llegenda diu que es va trobar la marededeu. Curiosa construcció que aprofita la mateixa roca de la muntanya. Els esglaons continuen pujant i ens dipositen a la part alta de la paret de pedra i a tocar de l’ermita de Sant Pere de Mogrony. Un sender pedregós, protegit amb una barana, ens permet acostar-nos-hi.
Per diferents senders ens podem dirigir al coll Roig però aquesta vegada volem anar a trobar el forat de Sant Ou, que també té la seva llegenda. Per això hem de prendre el camí del Malpàs, espectacular camí aeri, curt, bastit amb baranes de fusta que ens protegeixen de possibles mals. Aquest camí porta al refugi de les Planelles. En aquest punt, si no es vol anar a veure el forat de Sant Ou, es pot seguir en direcció a una pista que porta directament al coll Roig.
Per anar a petar al forat cal seguir el sender senyalitzat, costerut, que puja fort en sentit E. Al cap d’un temps pujant trobem un desviament sense senyalitzar. Cal seguir pel trencall de pujada i deixar el sender planer que marxa més a la nostra esquerra. I així arribem al desviament senyalitzat que ens permet anar en direcció al forat de Sant Ou.
Anar i tornar. L’avenc impressiona. Està protegit amb baranes de fusta però tot i així s’ha d’anar amb compte.
De nou a la pista principal seguirem pujant per desembocar en una nova pista, també senyalitzada. Deixem per la dreta el trencall que mena al collet del Mansillo i seguim per l’esquerra, en sentit NE, per iniciar un lleuger i còmode descens fins a arribar al coll Roig.Creuem la pista que puja del refugi de les Planelles i ens plantem en una clariana del bosc.
Per trobar el camí correcte cal decantar-se cap a la part esquerra de la vegetació. L’inici del camí és confús però una vegada es troba és molt fàcil de seguir, ja que està perfectament fitat, fins a la boca de la canal.
Són 250 metres de fort desnivell que s’han de superar per camí atarterat, amb molts trams de pedra molt descomposta que poden dificultar la progressió, però amb calma s’aconsegueix.
Quan la paret de la dreta s’acaba, un curt corriol ens permet assolir un excel·lent mirador al qual podem recuperar l’alè.
Per continuar cal anar seguint les fites que, per carena i també en fort pendent, ens porten a trobar un sender transversal. És el que connecta el coll de Coma Ermada amb el de Pan, així que si no es vol pujar a la Covil es pot fer servir aquest per a anar directament al cim de Costa Pubilla, bé pel coll de Coma Ermada, bé pel puig de Coma Ermada. En el nostre cas pugem directament, ja sense fites ni camí però sense destorbs, al cim de la Covil.
Feta la foto seguim per la carena a la recerca del coll de Coma Ermada. No hi arribem ben bé perquè unes desenes de metres abans tombem a l’esquerra per anar a trobar un camí que flanqueja el vessant SE en lleuger ascens per anar el més directament possible al cim del puig de Coma Ermada. Una altra foto i cap al cim objectiu del dia, que ja està a tocar.
Un últim esforç i ens plantem al cim del Pla de Pujalts. Excel·lents vistes, com així ha sigut durant tot el cordal fet. La baixada del cim es pot plantejar de diferents maneres però optem per la variant més típica, així que ens encaminem al cim del roc dels Llamps (un altre puja/baixa) i després passem pel búnquer del roc dels Llamps.
D’aquí el que és normal és baixar al coll de la Bona però ja estem una mica cansats així que decidim fer drecera i baixem, sense camí definit, el més directament possible a buscar el camí que ens ha de baixar a les fontetes de Meians. En una estaca que aguanta un filferro que fa de porta trobem els senyals de pintura d’Itinerannia. Les seguim en descens fins que enllacem amb una pista forestal. L’anem seguint fins que en un revolt, al pla de la Barraca, la deixem. No som capaços de trobar el camí que ens hauria de portar al pla de l’Avet però en trobem un altre que ens baixa en direcció al mas de Meians.
Com que no volem connectar encara amb la pista a la qual ens porta el camí, iniciem un descens a la nostra manera pel Camp Rost fins a enllaçar amb el GR-3 que enllaça Gombrèn amb Castellar de n’Hug. Així, sense abandonar-lo, acabem per sortir a la carretera que ens portarà de nou a l’aparcament.