Pla de Pujalts

Pla de Pujalts Pla de Pujalts o Costa Pubilla

Totes les muntanyes que conformen la serra de Montgrony tenen la mateixa fisonomia. Vessants força inclinats, tant a la part nord com a la sud, plens de vegetació, fins a la mateixa carena a la banda septentrional i a les parts baixes a la meridional, i grans extensions de terreny obert a les carenes.
Aquestes característiques fan que l’ascens a qualsevol dels cims es pugui plantejar de qualsevol de les maneres, ja que a part de la gran quantitat de camins existents que enllacen els pobles de les valls del Rigard i del Freser amb la vall del Merdàs a través de multitud de colls, s’hi poden afegir les innumerables traces de bestiar que enllacen els colls obviant els cims.
La banda nord ja he comentat que no és tan oberta, però un altre condicionant a tenir en compte a l’hora de plantejar itineraris per la banda sud d’aquesta serra és que de mitja muntanya cap amunt la vegetació és inexistent, cosa que facilita el trànsit fora camins i posa a l’abast del caminant la possibilitat de fer tantes dreceres com vulgui, tant de pujada com de baixada.
Com que pel costat nord ja tenia ressenyada una ascensió des de Nevà, aquesta vegada tocava fer-la des de la Mare de Déu de Montgrony, o de Mogrony, com sembla es coneixia etimològicament segons el filòleg i etimòleg Joan Corominas, i nom reconegut a la Gran enciclopèdia catalana.D’aquest indret surten cap al cim una bona quantitat de camins però un runner conegut meu em va convèncer de provar un camí que ell havia pres una vegada per córrer per aquell sector.
El camí en qüestió també surt ressenyat a una piulada de l’usuari de Wikiloc RGA amb la referència de track 5294224. Aquest camí, força dret i atarterat, surt del coll Roig i puja per una canal a ponent del passant del Toll i permet fer una pujada directa a la Covil. Ja ho explicaré a l’apartat corresponent.
Al sector de la Mare de Déu de Mogrony hi ha edificis religiosos i una hostatgeria. Existeix la possibilitat de fer un curt recorregut circular que permet gaudir de l’ermita romànica de Sant Pere, el camí del Malpàs (espectacular), el forat de Sant Ou (escruixidor). Pel collet del Mansillo es retorna al punt d’inici.
Aquest sector també és molt estimat pels escaladors, ja que allà poden gaudir de varietat de parets.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Montgrony42.266043962.0846209800:00:001.3510
Refugi Planelles42.270141042.08609200:38:041.3901.128
Forat del Sant Ou42.269707022.0907909801:00:091.4831.707
Coll Roig42.272570032.0954479601:21:521.5222.450
Mirador42.276305012.0954720201:59:301.7473.152
Cim de la Covil42.281617042.0975840102:45:482.0033.923
Cim del Pla de Pujalts42.285686032.0807979904:13:062.0536.088
Niu de metralladores42.289715972.0737599604:31:511.9836.916
Les Viles Xiques42.271838042.0677979905:50:041.44710.465
Carrtera a Montgrony42.267436032.0789790306:05:191.35711.675
Montgrony42.266062992.0845740406:17:301.35112.554

Fitxa tècnica

Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Two Nav Anima+

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: santuari de Montgrony
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima: 2.053 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 19,80%
  • Cartografia: Editorial Alpina 
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 2 h. 02 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 1.337 metres
  • Pendent mitjà de descens:  15,40%
  • Mapa: Montgrony
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  antihorari
  • Temps caminant: 4 h. 15 minuts
  • Dificultat de progressió: moderada
  • Ascens positiu: 956 metres
  • ibpindex:  107   consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 13 de desembre de 2015, data de realització del recorregut.

Sortim de l’aparcament i entrem a dins de les instal·lacions de la Mare de Déu de Mogrony. Arrambada a la paret rocosa de la nostra esquerra neix una escala. En primera instància ens porta a la cova a on la llegenda diu que es va trobar la marededeu. Curiosa construcció que aprofita la mateixa roca de la muntanya. Els esglaons continuen pujant i ens dipositen a la part alta de la paret de pedra i a tocar de l’ermita de Sant Pere de Mogrony. Un sender pedregós, protegit amb una barana, ens permet acostar-nos-hi.
Per diferents senders ens podem dirigir al coll Roig però aquesta vegada volem anar a trobar el forat de Sant Ou, que també té la seva llegenda. Per això hem de prendre el camí del Malpàs, espectacular camí aeri, curt, bastit amb baranes de fusta que ens protegeixen de possibles mals. Aquest camí porta al refugi de les Planelles. En aquest punt, si no es vol anar a veure el forat de Sant Ou, es pot seguir en direcció a una pista que porta directament al coll Roig.
Per anar a petar al forat cal seguir el sender senyalitzat, costerut, que puja fort en sentit E. Al cap d’un temps pujant trobem un desviament sense senyalitzar. Cal seguir pel trencall de pujada i deixar el sender planer que marxa més a la nostra esquerra. I així arribem al desviament senyalitzat que ens permet anar en direcció al forat de Sant Ou.
Anar i tornar. L’avenc impressiona. Està protegit amb baranes de fusta però tot i així s’ha d’anar amb compte.
De nou a la pista principal seguirem pujant per desembocar en una nova pista, també senyalitzada. Deixem per la dreta el trencall que mena al collet del Mansillo i seguim per l’esquerra, en sentit NE, per iniciar un lleuger i còmode descens fins a arribar al coll Roig.Creuem la pista que puja del refugi de les Planelles i ens plantem en una clariana del bosc.
Per trobar el camí correcte cal decantar-se cap a la part esquerra de la vegetació. L’inici del camí és confús però una vegada es troba és molt fàcil de seguir, ja que està perfectament fitat, fins a la boca de la canal.
Són 250 metres de fort desnivell que s’han de superar per camí atarterat, amb molts trams de pedra molt descomposta que poden dificultar la progressió, però amb calma s’aconsegueix.
Quan la paret de la dreta s’acaba, un curt corriol ens permet assolir un excel·lent mirador al qual podem recuperar l’alè.
Per continuar cal anar seguint les fites que, per carena i també en fort pendent, ens porten a trobar un sender transversal. És el que connecta el coll de Coma Ermada amb el de Pan, així que si no es vol pujar a la Covil es pot fer servir aquest per a anar directament al cim de Costa Pubilla, bé pel coll de Coma Ermada, bé pel puig de Coma Ermada. En el nostre cas pugem directament, ja sense fites ni camí però sense destorbs, al cim de la Covil.
Feta la foto seguim per la carena a la recerca del coll de Coma Ermada. No hi arribem ben bé perquè unes desenes de metres abans tombem a l’esquerra per anar a trobar un camí que flanqueja el vessant SE en lleuger ascens per anar el més directament possible al cim del puig de Coma Ermada. Una altra foto i cap al cim objectiu del dia, que ja està a tocar.
Un últim esforç i ens plantem al cim del Pla de Pujalts. Excel·lents vistes, com així ha sigut durant tot el cordal fet. La baixada del cim es pot plantejar de diferents maneres però optem per la variant més típica, així que ens encaminem al cim del roc dels Llamps (un altre puja/baixa) i després passem pel búnquer del roc dels Llamps.
D’aquí el que és normal és baixar al coll de la Bona però ja estem una mica cansats així que decidim fer drecera i baixem, sense camí definit, el més directament possible a buscar el camí que ens ha de baixar a les fontetes de Meians. En una estaca que aguanta un filferro que fa de porta trobem els senyals de pintura d’Itinerannia. Les seguim en descens fins que enllacem amb una pista forestal. L’anem seguint fins que en un revolt, al pla de la Barraca, la deixem. No som capaços de trobar el camí que ens hauria de portar al pla de l’Avet però en trobem un altre que ens baixa en direcció al mas de Meians.
Com que no volem connectar encara amb la pista a la qual ens porta el camí, iniciem un descens a la nostra manera pel Camp Rost fins a enllaçar amb el GR-3 que enllaça Gombrèn amb Castellar de n’Hug. Així, sense abandonar-lo, acabem per sortir a la carretera que ens portarà de nou a l’aparcament.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

  • Camí del Malpàs
  • El Forat de Sant Ou
  • Detall de la canal de pujada
  • Pujant per la canal
  • Canal de pujada
  • El senyor Pedraforca
  • Detall de la canal de pujada
  • Mirador al final de la canal
  • La canal des de la seva sortida
  • Pujant per la carena
  • El cim del Puig de Coma Ermada i Costa Pubilla
  • El Taga i el Sant Amand vistos des de la Covil
  • La Covil vista des del vessant del Costa Pubilla

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.