Pla de Pujalts

Pla de Pujalts Pla de Pujalts

El cim del Pla de Pujalts, o de la Costa Pubilla, és el més alt de la serra de Montgrony i el seu ascens natural és partint del vessant sud.
Jo plantejo una altra possibilitat sortint des de la població de Nevà, més que res per oferir altres opcions. Aquest recorregut implica majors costos ja que suposa fer més kilòmetres, així que gastarem més combustible i temps. També suposa que no gaudirem de la possibilitat de visitar el santuari de Montgrony ni de l’encant de la població de Gombrèn, però en canvi tindrem la sort de poder gaudir del silenci i la solitud de camins molt poc transitats, tret de l’època de bolets ja que, al contrari que el vessant sud, aquesta part de la muntanya té frondosos boscos de coníferes que segur que són la delícia dels caçadors d’aquestes espècies.
El recorregut, tal com està exposat, permet recórrer una gran part de la carena d’aquesta serra, que té la particularitat d’estar gairebé totalment desforestada i dominada per grans extensions de pastures. Aquesta manca d’arbres fa que caminar per aquest terreny sigui un plaer i, podem dir, una lliçó de geografia ja que les vistes són espectaculars.
Potser algú s’espanta amb la llargada del recorregut però no cal. La nostra pretensió va ser fer el màxim de cims possibles. Vam començar per la Covil per anar fent, primer, l’objectiu del dia, el cim del Pla de Pujalts, després l’Emperadora i la pedra Picada però no cal. Es pot fer el cim sense passar per la Covil i es pot tornar al punt de partida sense haver de fer fins al collet de les Fontetes de Castellar ja que hi ha baixada des de qualsevol dels colls que trobarem pel camí.
I per acabar, una curiositat. Es pot visitar un búnquer, suposo que de l’època de la guerra incivil. Què fa un niu de metralladora allà dalt? El cas és que fent la baixada del Pla de Pujalts, i abans de baixar al coll de la Bona, en un ressalt pedregós de la carena, hi ha una d’aquestes instal·lacions.

Referències aproximades dels punts de pas.

atuarades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Nevà42.3138752.07793200:00:001.2680
Cal Baldiric42.3072052.0850700:36:591.3631.901
Coll Roig42.2923252.08333701:41:001.7164.269
Coll de Prat de Jou42.2904572.10062202:08:551.6856.181
Refugi la Covil42.2833442.10469902:30:171.7757.374
Cim de la Covil42.2811442.0988403:12:531.9898.673
Cim del Pla de Pujalts42.2856992.08075204:01:382.05510.666
Coll de la Bona42.2907042.06899204:24:071.89312.020
Coll del Remoló42.2939552.06003704:49:261.87113.072
Coll de les Fontetes42.3006912.04325205:37:051.88014.982
Plans de la muntanya de Nevà42.2971222.06153706:15:311.74916.903
Camí perdut. Travessar riera42.3045022.07261606:51:441.44118.748
Hípica42.3102752.07405707:27:061.35019.804
Nevà42.3139742.07791507:40:211.26820.584

Fitxa tècnica

Dades obtingudes d’un track gravat amb un GPS Two Nav Anima+

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: Nevà
  • Itinerari senyalitzat: sí
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: sense garanties
  • Dificultat física:  alta
  • Altura màxima: 2.056 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 14,30%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Tempsaturat: 1 hora 35 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 1.259 metres
  • Pendent mitjà de descens: 12,70%
  • Mapa: Montgrony
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant: 6 hores 5 minuts
  • Dificultat de progressió: fàcil
  • Ascens positiu: 1.261 metres
  • ibpindex:  141   consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 5 d’abril de 2011, data de realització del recorregut.

Sortim de l’aparcament i anem guanyant alçada pels carrers de Nevà amb tendència sud en direcció a cal Serraïma i el torrent de l’Arnou. Una llarga caminada ens porta a can Baldric de Dalt a on seguirem en direcció sud en cerca del torrent de Cornet, el qual no arribarem a tocar ja que anirem paral·lels seguint senyals de pintura groga que ens faran seguir un sender que finalment acaba per allunar-se del torrent. Anem guanyant metres de forma constant flanquejant el bosc del Cogulló i el cim del Cogulló fins a arribar a trobar les aigües del torrent de coll Roig. Seguint-ne aigües amunt la llera, per terreny dret i costerut i sense traça clara, havent creuat un parell de vegades les aigües, arribem al coll Roig i a un pal indicador d’Itinerannia, el qual ens ensenya el camí per anar en direcció a Campelles, direcció que ens interessa seguir de moment. Ja per terreny més planer que ens permet recuperar forces anem progressant còmodament, deixant al cap de poc un desviament que puja al coll de Coma Ermada i que es pot agafar si no es vol fer tan llarg el camí.
Nosaltres en aquesta ocasió seguim recte per la pista principal i passem pels torrents de la Cometa i el del pla dels Avets i ens plantem al coll de Prat de Jou. Un pal indicador ens diu que hem de seguir en sentit SO per anar al refugi de la Covil i això és el que fem. Girem a la dreta i ens incorporem a una nova pista que inicia una sostinguda pujada en sentit més o menys sud que al cap d’uns 1.150 metres ens deixa al refugi forestal de la Covil.
A partir d’aquest punt deixem la pista i continuem pel dret, desconec si hi ha camí, en sentit SO, sense un camí definit, en direcció a un abeurador que es veu en aquella direcció. El pendent es va accentuant segons anem progressant i arribem al punt desitjat. Sembla que ens trobem a la font del Marge. A partir d’aquest punt el pendent es fa més fort i fem un flanqueig en sentit sud, en direcció a la zona arbrada, mirant de fer més suau la progressió. Quan som a l’arbrat girem a l’oest per continuar pujant i arribem a un segon abeurador. Cal un últim esforç per seguir caminant en el mateix sentit de marxa i guanyar encara 80 metres de desnivell per fer el cim de la Covil. Han calgut una bona dosi de paciència i esforç per fer el cim. Un cim que, repeteixo, és interessant pujar-hi si es vol fer tota la carena de la serra. Si tan sols es té interès a fer el cim de la costa Pubilla es pot evitar venir fins aquí. Però en aquesta ocasió hi hem vingut, així que cal recuperar-se aprofitant per gaudir de les primeres vistes del dia. Si aquest ha estat favorable abastarem un ampli horitzó.
Un llarg descens per terreny molt obert i mancat de vegetació ens baixa al coll de la Coma Ermada.
Ja hem anat veient el que ens espera per fer el cim objectiu del dia. Ens cal un llarg i fatigant ascens de 185 metres per poder fer-nos la foto del cim al Pla de Pujalts, nom oficial d’aquest cim segons el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya, tot i que també se’l coneix amb el nom de Costa Pubilla. Ara les vistes són més àmplies que les obtingudes des de la Covil. Si no ho hem fet ja, aquest és un punt excel·lent per fer un mos ja que el cim convida a estar-s’hi una llarga estona, en el cas que la meteorologia sigui l’adequada. Quan ja en tinguem prou, plantegem el descens. Com que al grup no som de rutes lineals el que fem és seguir en el mateix sentit de la marxa per anar fent la carena. Així fem un baixa i puja per fer el tossal de Meians, per l’ICGC o roc dels Llamps, per l’editorial Alpina segons el seu mapa de Montgrony. No ens hi estem gaire ja que tot allò que es veu ja ho hem vist anteriorment. Continuem el descens per la mateixa carena i busquem un búnquer o niu de metralladora, que trobem gràcies al pedregam que l’envolta. Si no fos per això penso que passaria desapercebut ja que resta una mica apartat, uns tres o quatre metres, del camí. Es troba ben bé al caire. Es pot entrar a dintre i veure allò que veien els ocupants del nínxol. Penso que devien ser franctiradors perquè déu-n’hi-do.
Bé, d’aquest punt seguim davallant i arribem al coll de Bona. Per la dreta se’n va un sender que permet escapar en direcció a Nevà i fer així més curt però la nostra intenció és anar per la carena i arribar fins allà on les forces ho permetin. Per això passem de llarg el coll i tornem a enfilar per carena en cerca de l’Emperadora. Ja les forces van escassejant però el trànsit és de bon fer gràcies al tipus de terreny que trepitgem. Un nou descens ens porta al coll del Remoló i es pot tornar a escurçar camí però nosaltres, entossudits, una altra vegada guanyem metres per pujar a la cota següent. Ens cal guanyar uns 140 metres de desnivell per fer el cim de la pedra Picada. Des d’aquesta talaia veiem tot el que resta de carena fins a la Creueta i el que és pitjor, el que hauríem de fer per tornar al punt d’inici. De moment no queda altre remei que anar endavant ja que nosaltres, com diu l’acudit, mai retornem sobre les nostres passes. Amb aquest sentiment ens plantem al collet de les Fontetes de Castellar i arribem a un pal indicador a on, ja sí, decidim acabar amb la idea de fer la carena i iniciem el descens en direcció a Nevà seguint els senyals d’Itinerannia.
Un flanqueig per camí de bestiar, molt precari ,i humit quan el vam recórrer nosaltres, ens baixa a trobar un altre pal d’Itinerannia que indica que ens trobem a la costa Borda. Seguim en sentit SE en direcció a Nevà, fent cas de l’indicador de direcció i els senyals grocs, i arribem als plans de Nevà i a un nou pal indicador. Seguint els senyals acabem per sortir a una pista. Segons els mapes, seguint-la s’acaba arribant a Nevà però no volem anar per aquest tipus d’infraestructura així que en un moment donat, seguint uns senyals, deixem la pista i agafem un sender, evident, que baixa en sentit nord-est, en direcció al torrent de Meià.
En aquest track que presento en aquesta ocasió, en un moment determinat, quan anem seguint un filat i el terreny és molt herbós, perdo els senyals de pintura i consegüentment el camí, així que improviso com puc i em surt bé, ja que arribem a una pista que ens porta a enllaçar amb una altra pista formigonada a l’alçada d’una hípica. Seguint aquesta pista acabem al punt d’inici de la caminada i punt final d’aquesta proposta.
Ara un afegit.
La segona vegada que vaig fer una altra sortida per aquestes contrades no ens vam perdre pel camí
Potser la primera vegada no hi havia senyals i potser jo no vaig saber veure-les. El cas és que ara sí que n’hi ha.
Si en cap moment pensem que hem perdut els senyals grocs de pintura cal aturar-se i mirar bé ja que els senyals hi són. I si cal, s’ha de recular fins a l’últim senyal trobat i tornar a començar. Això és almenys el que diu el «manual».

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.