Pilar, La Corunya

Pilar, La Corunya
Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades1 hora 39 minutsDificultat medi natural1
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu312 metresDificultat orientació2
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu312 metresDificultat desplaçament2
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 6 km 500 metresEsforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document39
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 803 metresEl punt més baix es troba a 573 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula nombre 96-II

Localització del lloc d'inici

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :

42.969261N, 8.032918W

El Pilar, o Pic Pilar, té dues característiques que el distingeixen: D’una banda és el cim més alt de la província de la Corunya i de l’ altra, el més baix del llistat de cims provincials. L’ascens és summament senzill, ja que igual que a Faro, a Pontevedra, es pot accedir al cim en turisme normal, atès que en la corda de la serra hi ha instal·lat un parc eòlic, amb diverses pistes que permeten accedir-hi i connectar una bona quantitat de molins.
Com que no està en el nostre ideari pujar als cims utilitzant mitjans diferents dels nostres peus, vaig plantejar un recorregut d’ascens que donés cert empaquetatge muntanyenc a la proposta, així que consultant mapes de la zona vaig situar el punt d’inici de la caminada en la parròquia de Pedrouzos, pertanyent al concello de Rodeiro.
Ja dic per endavant que tampoc en aquesta ocasió em vaig lliurar de barallar-me amb la vegetació. Vaig aconseguir portar a bon port la proposta gràcies a les feines de desforestació d’una parcel·la d’eucaliptus, que em va permetre variar lleugerament el trajecte original, impossible de realitzar a causa de la gran quantitat de falgueres (gegantes, igual que en Piornedo), i els esbarzers que envaïen el terreny (2018). Sense la tala realitzada en la parcel·la esmentada no sé com hagués acabat l’aventura. Bé, sí que ho sé! reculant i ascendint per qualsevol de les pistes que pugen al parc eòlic. Per sort, no va ser el cas però deixo aquí la meva experiència per a futurs caminants que optin per aquesta proposta.
Em cenyeixo al recorregut.
Primer de tot, no hi ha cap tipus de senyalització, però excepte el recorregut pel tram desemboscat, no hi ha problema per seguir les pistes per les quals es camina en la major part del recorregut.

Ressenya del recorregut

Començo a caminar en sentit nord, pujant per l’únic carrer de Pedrouzos en pendent positiu. No gaire més amunt deixo el carrer per girar a la dreta, en sentit nord-est. Aquesta pista, molt clara, puja moderadament fent-me passar per una finca en la qual es treballa la vinya i la mel. Més endavant lliura el llit del rego Pedrouzos i gira en sentit sud-est. Continuo en ascens i arribo al punt compromès del dia.
Trobo un desdoblament del camí. La veritat és que un dels braços del mateix no és tal, ja que es tracta d’un espai de recent obertura, consistent en vegetació aixafada pel pas d’algun vehicle pesat. El camí per mi plantejat segueix per la pista, precària, que segueix per la meva dreta, en sentit sud-est, però ja intueixo problemes atès que la vegetació comença a guanyar terreny.
L’inici no és complicat, però segons vaig avançant la traça es va tancant. Més endavant el camí gira a l’esquerra i arribo a una nova bifurcació. Aquí ja veig que ni per una banda ni per l’altra no ho tindré fàcil, així que desisteixo. Dono unes quantes voltes intentant buscar algun pas alternatiu, per dins de les plantacions d’eucaliptus però no trobo la manera d’avançar. Decideixo recular i provar sort per l’altra banda.
Arribo a l’entroncament anteriorment abandonat i progresso ara per la senda que ha deixat la vegetació aixafada i em fico a una parcel·la recentment desemboscada. La travesso, primer en sentit nord i més endavant en sentit est i finalment torno a connectar amb el camí pel qual havia d’haver pujat. Ja no trobaré més problemes en tot el recorregut.
Ja en el bon camí, proper a la corda de la muntanya, prenc la pista en sentit nord per girar més endavant lleugerament al nord-est, moment en el qual la traça comença a guanyar altura de nou. Quan el terreny s’aplana trobo a la meva dreta una nova pista. L’agafo i inicio un lleuger descens en sentit sud-est i més endavant totalment sud per anar a la recerca de la carretera que permet l’accés en vehicle al cim.
Passo al costat dels pilars de dos dels molins. En el segon d’ells deixo la carretera, ja que trobo una perduda senda que em permet anar en direcció a un tercer molí. Supero la seva base i trobo de nou la carretera. Aquesta vegada continuo per ella fins a trobar un promontori rocós al qual em fa gràcia encimbellar-me i donar així un aire més “alpinista” a la caminada. A simple vista sembla que fins i tot em trobo a més altura de la qual es troba el vèrtex geodèsic del cim, només uns quants passos més al sud de la posició a la qual em trobo. Baixo de la roca i m’encamino al cim, on arribo en escassos dos o tres minuts.
Pujat al pedestal del vèrtex geodèsic confirmo que em trobo en el punt més alt de la muntanya, atès que la roca anteriorment conquistada s’observa una mica més baixa. Des de la meva posició observo que per la zona hi ha diverses estructures o construccions que es poden visitar, però l’existència dels molins, el soroll que generen les seves aspes batudes pel vent, i l’escàs horitzó visual que la boira em permet no fan venir de gust romandre llarg temps en el cim. Dues o tres fotos i toca retornar.
Inicio el descens prenent la pista que baixa en sentit sud-est, creuant la zona denominada Coto da Anduriña. Més avall potser existia la possibilitat de seguir en la mateixa direcció, fent servir una possible senda que s’introdueix en la vegetació, però la pista, evident, gira en sentit nord-est per seguir el descens fins a connectar amb una pista apta per a vehicles. Qualsevol direcció que prenguem serà vàlida, però allargant el recorregut.
En aquest cas continuo un parell de metres la pista, en sentit nord-est, fins a trobar a la meva dreta un sender que segueix en baixada, encarat més al nord-est que la pista. El sender em porta a una tanca. La travesso i començo a caminar, gairebé de forma plana, per una estupenda pista encatifada d’herba, que es fica en un bonic bosc de pi. El tranquil i bonic desplaçament em porta a trobar, després d’una bona estona, una nova porta, en aquest cas més filat que una altra cosa, de superació més “atlètica”. Aquesta pista acaba quan es troba amb una altra que ve d’O Pereiro.
La prenc en sentit nord-oest i més endavant l’abandono per prendre una altra que surt en sentit sud-oest, just quan la pista per la qual camino agafa pendent positiva. Aquesta nova pista, més precària, acaba per trobar la que ve de Tabeira. La segueixo en sentit nord-oest per poc temps atès que de seguida trobo un nou desviament.
En aquesta ocasió prenc la pista que segueix per l’esquerra, en sentit oest. Aquesta nova pista, ja sense més desviaments, em porta de nou a Pedrouzos, punt final d’aquesta proposta.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
Mapa topogràfic IGN.
col·lecció MTN 25.
quadrícula nombre 96-II
CONCEPTE DADA
Distància 6 km 500 metres
Desnivell 312 metres
Altitut Màxima 803 metres
Mínima 573 metres
Temps (1) 1 hora 39 minuts
Senyalització Parcial
Punt d'inici Pedrouzos

(1) sense aturades

Valoració MIDE
1 2 2 2

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.