Què es pot dir d’aquesta muntanya que no s’hagi dit ja? No queda res per descobrir. Tot està ja escrit.
Aquest cim està fixat al cap de tot muntanyenc perquè és el cim més alt de Catalunya, tant la del sud com la del nord, i forma part de l’elitista llista dels cims de més de 3.000 metres. També de la llista dels 100 cims, de la de sostres comarcals de Catalunya, sostre de Lleida i qualsevol altra llista que ens vulguem inventar.
Tot i la seva categoria, no és una muntanya que plantegi problemes a l’hora de pujar-la, llevat dels típics de l’alta muntanya. A l’estiu només ens demanarà un perfecte estat de forma i l’equipament adequat per al desenvolupament de l’activitat. Triem l’opció d’ascens que triem, tot el camí es troba perfectament senyalitzat, fitat i fressat. Per descomptat, a l’hivern ja són paraules majors i la cosa canvia radicalment perquè és quan les podem passar magres.
Són moltes les ressenyes que proposen l’ascens des de la vall Ferrera aprofitant el refugi de Vallferrera per fer l’ascens en dos etapes i moltes altres les que ho fan des de l’Arieja, fent nit al refugi de Pinet. La nostra colla ja va pujar fa temps per aquesta banda francesa així que ara toca fer-ho per la part catalana. Avui, de casa estant, després de tornar i escrivint aquestes línies, diria que, si hagués de tornar a pujar, ho faria de nou per Pinet. Potser és una sensació errònia, perquè pujar de l’aparcament al refugi de Pinet va ser dur de debò, però penso que pitjor va ser arribar al port de Sotllo. Quin patiment, nois i noies! No s’hi arriba mai.
Des del coll estant, veure com segueix el camí fa caure l’ànima a terra. Ara s’ha de fer aquesta baixada?
Qui té forces va per la cresta per pujar directe al pic Verdaguer i estalviar-se així la davallada a la fondalada dels estanys de la Cometa d’Estats.
Un altre motiu, a més a més de pujar al cim més alt de Catalunya, pel qual molts muntanyencs pugem a aquest cim és que de manera relativament senzilla es poden assolir fins a 4 cims de més de 3.000 metres i, si hom n’és capaç, fins a 5, si es puja també al Sotllo. N’hi ha també que fan una ruta circular des del refugi de Vallferrera en un recorregut que enllaça tota la cadena de cims de més de 3.000 metres del sector, fent així, d’una tirada, tots els cims de més de 3.000 metres de Catalunya.
En aquesta ocasió, com ja he dit més amunt, vam fer el clàssic recorregut que puja des de l’aparcament de la Molinassa pel port de Sotllo.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
| Punt de pas | Longitut E | Latitut N | Temps | Alçària m | Distància acum. m |
|---|---|---|---|---|---|
| Refugi Vallferrera | 1.3881000 | 42.6250410 | 06:51:01 | 1.891 | 0 |
| Pas equipat | 1.3814820 | 42.6366911 | 08:00:15 | 2.095 | 2.054 |
| Estany de Sotllo | 1.3811269 | 42.6493660 | 08:54:37 | 2.318 | 3.854 |
| Estany d’Estats | 1.3879729 | 42.6563401 | 09:29:09 | 2.420 | 5.075 |
| Port de Sotllo | 1.3917610 | 42.6687951 | 11:17:07 | 2.808 | 6.810 |
| Coll de Riufred | 1.4021259 | 42.6708200 | 12:19:58 | 2.907 | 7.971 |
| Pica d’Estats | 1.3979620 | 42.6668860 | 13:29:19 | 3.137 | 8.629 |
| Refugi Vallferrera | 1.3881000 | 42.6250410 | 19:42:38 | 1.891 | 17.129 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +
- Toponímia: la del mapa d’Alpina
- Punt d’inici: aparcament de la Molinassa
- Itinerari senyalitzat: no
- Tipus d’activitat: alpinisme
- Fonts d’aigua: al refugi
- Dificultat física: molt alta
- Altura màxima: 3.137 metres
- Pendent mitjà de pujada: 19,05%
- Cartografia: Editorial Alpina
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: alta muntanya
- Tipus de recorregut: lineal
- Temps aturat: 5 hores 26 minuts
- Dificultat d’orientació: baixa
- Altura mínima: 1.822 metres
- Pendent mitjà de descens: 19,11%
- Mapa: Pica d’Estats i Mont-roig
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per pista de terra
- Itinerari fet en sentit: de sud a nord
- Temps caminant: 8 hores 24 minuts
- Dificultat de progressió: alta
- Ascens positiu: 1.669 metres
- ibpindex: 189 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo els dies 26 i 27 de juliol de 2017, data de realització del recorregut.
Un curt desplaçament separa l’aparcament de la Molinassa, lloc al qual deixem el cotxe (s’hi arriba amb turisme), del refugi de Vallferrera, a on pernoctarem.
Hi ha poca cosa a explicar del recorregut. Tot el camí està perfectament senyalitzat, fitat i pintat. De bon començament, iniciem una pujada sostinguda remuntant les aigües del barranc d’Areste. Arribem en un punt en el qual el camí es bifurca. Hi ha un cartell indicador. Per la dreta escapen els que van a fer el circuit dels 3.000. Nosaltres seguim per l’esquerra. Una vegada hem superat les pales d’Areste trobem un pas equipat amb cadenes que ajuden a baixar un tram una mica vertical, però sense sensació de perill.
Així passem pels plans de Sotllo i remuntem el fort pendent que ens separa de l’estany de Sotllo. El voltem per la riba dreta i seguim en ascens a la cerca de l’estany d’Estats. Esmorzem a la vora del seu desguàs, contemplant l’enorme pendent que hem de superar per pujar al port de Sotllo. Una llarga filera de caminants ens precedeix, la qual cosa fa encara més esgarrifosa la contemplació del panorama. Reprenem la marxa, que
es torna feixuga. Hem deixat enrere el terra herbat i caminem ara per un fort pendent pedregós. Toca serrar les dents i no mirar cap a dalt. Per fi, després de molt esforç, el pendent s’alleugera una mica, però encara falta molt per arribar al port. Veiem molta gent asseguda. Quan sembla que ja no podrem fer cap més passa… el port! Seiem també. Valorem la situació.
Teníem al cap fer el Sotllo, però desistim. Podem pujar per la cresta i deixar el camí normal que baixa, molt, quasi a tocar de la Cometa d’Estats. La cresta la veiem molt fera i vertical i anem amb gent no gaire preparada. Seguim pel camí “normal”. Iniciem el descens i deixem, al cap de poc, el desviament que permet pujar al Sotllo. No es veu malament, però ho deixem. Superem un pas en la roca i seguim davallant en sentit nord-oest per girar de nou en sentit oest i remuntar un nou pendent en cerca del coll de Riufred.
Ja tenim el més difícil fet. Per l’esquerra podríem anar al pic de Montcalm. I també per l’esquerra ja veiem el cim. Ens hi adrecem. Encara hem de patir perquè el pendent segueix fort i les forces escassegen. Gairebé arrossegant els peus arribem al coll entre cims. Decidim fer primer la Pica, ja veurem després si les forces donen per a més. Del coll al cim el cap ja funciona d’una altra manera. Això ja ho tenim fet. Apa, campions!
El dia acompanya, així que les vistes són superbes. Inenarrable el sentiment de satisfacció. Déu-n’hi-do quin patiment! És millor no pensar en la tornada. Hem acabat els líquids i els sòlids. Ja tenim un altre cos i uns altres ànims. Tornem-hi!
Baixem al coll entre cims i decidim pujar també al pic Verdaguer. És allà mateix. Vinga, un altre 3.000! Si de port de Sotllo no hem pujat per la cresta fins aquí, no ho farem a l’inrevés. Decidim tornar desfent camí. Ens dirigim una altra vegada al coll i així, per terreny ja conegut, arribem al refugi. Fem petar la xerrada amb quatre begudes, rememorem la jornada, ens acomiadem i cadascú se’n va cap a casa seva.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.
