Pic d’Escobes

Jo volia fer el cim del pic d’Escobes pujant per la vall del Siscar, sortint des de l’Hospitalet-après-l’Andorre, però no va pas poder ser. La companyia que vaig trobar ho volia fer per la ruta clàssica, per la vall d’Incles. Què hi farem. També és una opció molt i molt maca. El que passa és que és l’itinerari que tothom fa per fer el cim. Ja sabeu que jo busco opcions diferents. Ja ho faré, la pròxima vegada.
Aquest cop he aprofitat per fer una incursió pel territori i adonar-me que el que jo vull fer és totalment factible. Aquesta opció la tinc pendent.
Cap problema a reconèixer que la vall d’Incles és encisadora. L’indret és molt cridaner. Les bordes i camins són un reclam per a famílies senceres. És, a més a més, un lloc perfecte per gaudir amb la mainada, fins i tot molt petita, d’un racó d’alta muntanya molt accessible i amb molts recorreguts aptes per a totes les capacitats i preparacions. Amb un curt i fàcil recorregut, es pot assolir una zona de pícnic molt ben preparada, on es pot gaudir d’un paisatge d’alta muntanya, sense haver de patir les dificultats d’aquest tipus de terreny.
El que passa és que aquesta és una zona de molta concentració humana. A l’estiu és tanta l’acumulació de gent que la pista, asfaltada, d’accés a la zona està tancada al trànsit a partir de certa hora i sols s’hi pot arribar en bus. El que fa la gent que accedeix a aquesta part de la muntanya és pujar fins al refugi, o fins i tot fins al segon llac, i poca gent més trobarem més amunt. És ben cert que fins als llacs, l’excursió és molt assequible per a tothom, mínimament preparat. De l’estany Segon cap a dalt la cosa és més alpina i requereix ganes i preparació. Sobretot ganes de patir una mica, amb els pendents. Res que no es pugui superar. Allò que passa, i domina, però, és el circuit que permet assolir el refugi de Juclar, l’estany Primer, i la volta pel refugi de Siscaró, si és que es vol fer una mena de circuit circular.
Per tancar aquest apartat de comentaris, cal fer esment al fet que el recorregut es troba perfectament senyalitzat amb diferents paranys.
Per una banda, des del començament fins al refugi de Juclar, el camí està marcat amb punts de pintura groga i amb diferents cartells de fusta. Del refugi enllà, s’ha d’anar a l’aguait de velles marques de pintura de GR fins a arribar a l’estany Segon. Allà ja trobem de nou els punts grocs, que no deixarem fins a arribar al coll de l’Alba. D’allà fins al pic de Noè i Escobes, les fites ens ajudaran a assolir els objectius.

Referències aproximades dels punts de pas

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Pont de la Badalosa42.6021771.68633300:00:001.8380
Àrea de pícnic42.601761.69798700:13:331.9321.024
Desviament al refugi42.6081431.71615301:12:022.2993.485
Estany Segon42.6093731.72314401:25:092.3014.122
Collada de Juclar42.6144951.73012401:54:162.4465.157
Coll d’Alba42.6152021.73604602:18:212.5505.737
Pic de Noe42.611721.73835402:56:302.7466.317
Pic d’Escobes42.6092411.73566903:26:542.7846.812
Pont de la Badalosa42.6021491.68619306:29:331.84813.532

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  Pont de la Badalosa
  • Itinerari senyalitzat: pintura i fites
  • Tipus d’activitat:  alpinisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física:  alta
  • Altura màxima:  2.777 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  17,51%
  • Cartografia:  Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: alta muntanya
  • Tipus de recorregut: lineal
  • Temps aturat: 1 hora 33 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 1.836 metres
  • Pendent mitjà de descens: 17,54%
  • Mapa: Andorra
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: de oest a est 
  • Temps caminant: 4 hores 57 minuts
  • Dificultat de progressió: es fan servir les mans 
  • Ascens positiu: 1.125 metres
  • ibpindex:  134  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 30 de juny de 2016, data de realització del recorregut.

Cap comentari a afegir als molts i molts ja escrits que ressenyen aquesta ascensió.
En sortir de l’aparcament ja trobem senyals de pintura que ens marquen el camí. Al cap de poc de començar a caminar en sentit SE, per pista evident, deixem a la dreta un desviament. Seguirem caminant en sentit O, una llarga estona, en lleugera pujada, fins a arribar a l’aiguabarreig del riu de Juclar i el de Siscaró. Un cartell de fusta ens dóna les indicacions adients. Deixarem el trencall de la dreta, que va cap al refugi de Siscaró i seguim en sentit NO, en cerca del refugi de Juclar, tot remuntant el riu del mateix nom. Sempre trobarem senyals de pintura groga però sempre que vulguem podrem anar fent dreceres per escurçar, i endurir, el camí. Una hora i un quart, depenent de les parades per gaudir del panorama, ens caldrà per arribar a l’estany Primer, i al desviament del refugi. Si està obert ens hi poden acostar per gaudir de l’entorn i fer petar la xerrada.
El camí segueix resseguint la vora de l’estany Primer. Els senyals de GR es fan una mica perdedors perquè són vells però el camí és força evident. En el nostre cas, per culpa del baix nivell de les aigües, seguim un senderó que passa arran d’aigua. Amb més nivell d’envasament penso que deu ser impossible. Arribem al final de l’estany Primer i trobem de nou marques de pintura groga que ens van guiant. Comencem a vorejar l’estany Segon per un corriol a mitjana alçada, fent un revolt de 180 graus. A partir del moment en el qual passem per una palanca de ferro hem d’anar a l’aguait.
El sender continua girant i just quan superem un petit pi, que destorba el pas, hem de parar atenció. Tot el camí està molt ben indicat però en aquest punt trobo a faltar marques. El camí que ens interessa segueix per la dreta, no continua recte remuntant uns petits rocs. Hem de seguir voltant el llac en comptes de guanyar alçada. Una petita fita, una mica allunyada a la dreta ens pot ajudar a seguir pel bon camí. Si l’hem ensopegat, els senyals ens ajudaran i l’evident camí també, a pujar, primer a la collada de Juclar.
Excel·lents vistes del pic de Fontargent i del pic de Juclar. De nou trobem una cruïlla de camins. L’orientació és clara. Cal seguir remuntant, així que anem pel camí que agafa alçada i orientació SE. De nou toca guanyar metres fins a assolir el coll de l’Alba, als peus del pic de Ruf, pic de molt fàcil consecució des d’aquest punt.
Guardem, però, forces. Al coll de l’Alba deixem l’HRP i ens encarem cap al SE per seguir les fites que ens han de portar als nostres objectius. Si fins ara hem caminat per terreny marcat i evident, a partir d’ara el terreny esdevé caòtic i pedregós. Un munt de fites ens aniran guiant així que caldrà anar molt a l’aguait. N’hi ha tantes, però, que ens serà fàcil progressar. Uns metres abans d’arribar a la carena hem de decidir si volem atacar el cim de Noé. Hem anat pujant des del coll d’Alba seguint un mar de fites, unes ens menaven cap allà i unes altres cap a l’altre costat. Si hem triat les bones, haurem sortit a la cresta que ens hi mena.
Un petit pas aeri ens porta al cim. Si hem triat el còmode i planer, ens deixarà a la cresta i ens caldrà recular, o fer el cim a la tornada. Si hem fet cim o ho deixem per després , ens trobarem a l’altra banda de la carena. Si ens hi fixem, ja veurem un clar corriol que ens portarà al coll previ al pic d’Escobes. Diferents opcions se’ns ofereixen.
Els més agosarats penso que es podran plantejar fer el cim a pura cresta. Sembla factible. El camí fitat segueix fent un flanqueig, en principi guanyant una mica d’alçada, per aproximar-se a la base del cim. Si no es fa la cresta, cal seguir les fites, flanquejant la muntanya en sentit S, fins a assolir el coll contraposat. Pel camí, una canal ens crida l’atenció però desistim de provar-la.
Al coll les fites, i un evident rastre, ens guien en cerca del cim. Uns tres metres abans de sortir al cim trobem un mal pas d’uns tres metres d’altura. No és difícil de superar, ni de pujada ni de baixada. Tampoc és de cap de les maneres aeri, així que amb calma i cura… Som al cim.
Excel·lents vistes arreu. No les descric. No reconec tot allò que veig. Sí que arribo a reconèixer el Montseny. Al·lucinant.
El retorn el plantegem fent el mateix recorregut, així que no calen més explicacions.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?