Pic d’Escobes

Cap comentari a afegir als molts i molts ja escrits que ressenyen aquesta ascensió.
En sortir de l’aparcament ja trobem senyals de pintura que ens marquen el camí. Al cap de poc de començar a caminar en sentit SE, per pista evident, deixem a la dreta un desviament. Seguirem caminant en sentit O, una llarga estona, en lleugera pujada, fins a arribar a l’aiguabarreig del riu de Juclar i el de Siscaró. Un cartell de fusta ens dóna les indicacions adients. Deixarem el trencall de la dreta, que va cap al refugi de Siscaró i seguim en sentit NO, en cerca del refugi de Juclar, tot remuntant el riu del mateix nom. Sempre trobarem senyals de pintura groga però sempre que vulguem podrem anar fent dreceres per escurçar, i endurir, el camí. Una hora i un quart, depenent de les parades per gaudir del panorama, ens caldrà per arribar a l’estany Primer, i al desviament del refugi. Si està obert ens hi poden acostar per gaudir de l’entorn i fer petar la xerrada.
El camí segueix resseguint la vora de l’estany Primer. Els senyals de GR es fan una mica perdedors perquè són vells però el camí és força evident. En el nostre cas, per culpa del baix nivell de les aigües, seguim un senderó que passa arran d’aigua. Amb més nivell d’envasament penso que deu ser impossible. Arribem al final de l’estany Primer i trobem de nou marques de pintura groga que ens van guiant. Comencem a vorejar l’estany Segon per un corriol a mitjana alçada, fent un revolt de 180 graus. A partir del moment en el qual passem per una palanca de ferro hem d’anar a l’aguait.
El sender continua girant i just quan superem un petit pi, que destorba el pas, hem de parar atenció. Tot el camí està molt ben indicat però en aquest punt trobo a faltar marques. El camí que ens interessa segueix per la dreta, no continua recte remuntant uns petits rocs. Hem de seguir voltant el llac en comptes de guanyar alçada. Una petita fita, una mica allunyada a la dreta ens pot ajudar a seguir pel bon camí. Si l’hem ensopegat, els senyals ens ajudaran i l’evident camí també, a pujar, primer a la collada de Juclar.
Excel·lents vistes del pic de Fontargent i del pic de Juclar. De nou trobem una cruïlla de camins. L’orientació és clara. Cal seguir remuntant, així que anem pel camí que agafa alçada i orientació SE. De nou toca guanyar metres fins a assolir el coll de l’Alba, als peus del pic de Ruf, pic de molt fàcil consecució des d’aquest punt.
Guardem, però, forces. Al coll de l’Alba deixem l’HRP i ens encarem cap al SE per seguir les fites que ens han de portar als nostres objectius. Si fins ara hem caminat per terreny marcat i evident, a partir d’ara el terreny esdevé caòtic i pedregós. Un munt de fites ens aniran guiant així que caldrà anar molt a l’aguait. N’hi ha tantes, però, que ens serà fàcil progressar. Uns metres abans d’arribar a la carena hem de decidir si volem atacar el cim de Noé. Hem anat pujant des del coll d’Alba seguint un mar de fites, unes ens menaven cap allà i unes altres cap a l’altre costat. Si hem triat les bones, haurem sortit a la cresta que ens hi mena.
Un petit pas aeri ens porta al cim. Si hem triat el còmode i planer, ens deixarà a la cresta i ens caldrà recular, o fer el cim a la tornada. Si hem fet cim o ho deixem per després , ens trobarem a l’altra banda de la carena. Si ens hi fixem, ja veurem un clar corriol que ens portarà al coll previ al pic d’Escobes. Diferents opcions se’ns ofereixen.
Els més agosarats penso que es podran plantejar fer el cim a pura cresta. Sembla factible. El camí fitat segueix fent un flanqueig, en principi guanyant una mica d’alçada, per aproximar-se a la base del cim. Si no es fa la cresta, cal seguir les fites, flanquejant la muntanya en sentit S, fins a assolir el coll contraposat. Pel camí, una canal ens crida l’atenció però desistim de provar-la.
Al coll les fites, i un evident rastre, ens guien en cerca del cim. Uns tres metres abans de sortir al cim trobem un mal pas d’uns tres metres d’altura. No és difícil de superar, ni de pujada ni de baixada. Tampoc és de cap de les maneres aeri, així que amb calma i cura… Som al cim.
Excel·lents vistes arreu. No les descric. No reconec tot allò que veig. Sí que arribo a reconèixer el Montseny. Al·lucinant.
El retorn el plantegem fent el mateix recorregut, així que no calen més explicacions.