Pic dels Moros

Comencem a caminar i seguim en pujada pel mateix carrer que hem arribat fins que trobem que fa una corba a la dreta. Gairebé just al mig veurem un sender, a la nostra esquerra, que s’endinsa a la vegetació. Ens hi incorporem i deixem l’asfalt. El sender ens porta a una tanca de filferro que hem de creuar per un pas habilitat. Veiem ja diferents senyals de pintura. Per una banda tenim un cercle blanc amb números al seu interior. També veiem marques de pintura verda i finalment, un rectangle blanc amb una ratlla negra a dins. El sender, molt evident, ens fa seguir la llera del rec d’Egat, que tindrem a la nostra dreta.
Més endavant ens trobem amb un pal indicador que ens ensenya diferents camins. Seguirem rectes, en sentit nord, i deixem així altres alternatives que es dirigeixen a la Calma o a Egat. Aquest sender ens fa trobar de nou el rec així que seguim les seves aigües, deixant de banda un altre sender que surt per l’esquerra. Caminem pocs metres i arribem a un punt en el qual sembla que el camí s’esvaeix. Per l’esquerra es veu una mena de traça que puja a una feixa. Seguim aquest corriol en sentit oest i deixem la riera a la nostra esquena.
No triguem gaire a arribar a una bifurcació del sender. Prenem la branca de la dreta que ens porta a un camí molt més fressat on comencem a trobar senyals de pintura groga. Aquest sender ens fa anar a trobar un pal vertical de fusta, sense cap bandera de direcció però amb una part pintada de color groc. Es veu també una cabana o refugi a la dreta, una mica més enlairat que la nostra posició. Ens hi dirigim i el deixem a la nostra dreta per seguir una traça de camí fet per les roderes de vehicles. Arribem així a un pal indicador de la pista que ve de l’aparcament de la Calma. Ens hi incorporem i la seguim per la dreta a la recerca d’aquest aparcament.
La pista ens porta a un nou pal indicador. En aquesta ocasió girem a l’esquerra, en sentit oest, i deixem el camí pel qual hem arribat. Fins ara hem fet pista i seguirem així, però el terreny és prou obert i net per anar més directe al cim, si es vol. Com que el dia és espectacular, seguim per la pista per tal de gaudir tranquil·lament de la caminada.
Arribem a un nou trencall. La pista de la dreta es dirigeix al refugi de la Calma, que no es troba gaire lluny. Nosaltres seguim en direcció al cim del pic dels Moros. Una còmoda pujada ens fa trobar un altre encreuament. En aquest cas seguim per la pista principal i deixem el viarany que per la dreta es podria fer servir per a tornar a Egat, de fet, del cim baixarem a trobar aquest sender més endavant. El camí que seguim ara és el que ens porta al cim, al qual arribem després de recórrer uns quants centenars de metres.
Si el dia és l’adequat, les vistes ens convidaran a estar-nos-hi una bona estona, contemplant un horitzó de 360°.
El descens es pot plantejar de diverses maneres. És possible fer-ho pel dret, en sentit sud. També es pot desfer camí per anar a trobar el punt anterior en el qual vam deixar el camí marcat que baixa a Egat. En el nostre cas, ni una alternativa, ni l’altra. A mig camí agafem una traça, que acabarem perdent, que ens porta a trobar el circuit que agafen els ciclistes de BTT marcat amb el número 11.
Quan el tenim girem a l’esquerra per seguir la traça, en sentit sud-est, fins que connectem amb la pista, apta per a tot terrenys, que és la que fan servir els vehicles que pugen al cim els practicants de parapent, per fer els seus enlairaments.
La seguim en descens, en sentit nord-est, sempre baixant anem deixant diferents senders, pistes i corriols, fins que arribem a una mena de bassa, al peu de la pista. Per l’esquerra tenim un camí que ens fa el pes, ja que després d’una forta marrada, torna a enllaçar amb el camí senyalitzat.
Aquí se’ns ofereix la possibilitat de deixar el camí pintat i fer drecera, per arribar a trobar un pal indicador que mena a Egat. Aquí deixem la pista i agafem la traça de roderes que baixa a la recerca del bosc de Saquers. A punt de finalitzar el descens pel bosc, quan estem sortint de nou a la pista, hem de prendre decisions.
Es pot sortir a la pista, però en el nostre cas, quan trobem un filferro que ens talla el pas, el seguim, sense creuar-lo, i el deixem a la nostra esquerra, per caminar així paral·lels a la pista. Quan el filat fa un fort gir a l’esquerra, de 90°, el seguim muntanya avall, sense camí, mirant de trobar els millors passos. Més avall, de nou el fil gira a la dreta i ens talla el pas. Ara sí que, per on millor ens sembli, l’hem de saltar, ja que a l’altre costat tenim la pista a la qual ens hem d’incorporar per a seguir-la en descens, per la dreta.
Un tranquil passeig ens porta a trobar una font i bancs per seure i gaudir de les vistes. Un reparador descans recuperant líquids i seguim camí. Arribem, ja a les acaballes, a una barrera que tanca el pas als vehicles i uns 150 metres més ens porten al punt en el qual hem començat a caminar.