Davant del restaurant i hotel Parc d’Os surt un carrer que puja a l’església romànica de Sant Pere. Aquest carrer és el començament del camí senyalitzat que porta a les bordes de Setúria. L’octubre de 2013 està tallat per problemes de seguretat. Si ja s’han solucionat, el camí serà obert. En cas que encara estigui tallat, per la dreta surt un carrer que porta a la pista que permet accedir a les bordes amb vehicle. Proposo no seguir el track i pujar per la pista, ja que és el més pràctic. Pista amunt trobarem els senyals que ens conduiran al punt en el qual hem de deixar el camí i anar a travessar el riu Setúria. Jo no vaig trobar aquests senyals així que vaig pujar pista amunt.
Quan som a l’alçada d’una presa que reté les aigües del riu, uns metres més amunt trobem un trencall que permet passar a gual el riu.
Prendrem ara orientació oest per remuntar, pel seu costat dret, la Torrentera. Començarem a pujar suau, per terreny boscós, per anar incrementant el pendent fins a fer-se feixuc, sempre sentint la remor de les aigües a la nostra dreta. Mai anirem a creuar aquest torrent, és més, ens n’anirem apartant de mica en mica fins que sortim de la vegetació. No ens hem de deixar encantar per la carena que tenim a la vista. Hem d’anar pujant en la seva direcció fins a trobar una estructura de pedres en forma rodona, que es troba a un lloc anomenat pla Rodó, tant al mapa de Piolet com a l’ICC (escala 1:25.000).
A tocar d’aquesta estructura hem de flanquejar en sentit nord-oest per anar a voltar la carena que baixa des de la torre de Cabús pel seu costat de llevant. Ja fa estona que anem sense camí però per terreny obert i sense complicació i aquesta serà la tònica general fins a assolir una primera carena. La guanyarem pujant fort, molt fort, i dret, molt dret, amb esforç, en el meu cas extrem – no exagero, el cor anava a 168 ppm -, pel terreny comprés entre la carena que baixa de la torre de Cabús i la vall que forma la Torrentera.
Quan som a la carena, aquesta ens ofereix la possibilitat de remuntar-la dret amunt, o al contrari, prendre’ns un respir i suavitzar el pendent desplaçant-nos en clara direcció a la recerca del coll que es veu a la nostra dreta. Aquest punt em va obsequiar la molt agradable sorpresa d’observar un ramat de cabres salvatges (sí, sí, salvatges, no domèstiques) que en comptes de fugir corrent, es van quedar mirant-me com pensant què feia un boig com jo per aquells paratges solitaris, tot i ser un dissabte. Però aquesta alegria no va fer que recuperés les forces.
De nou sentint el cor a les orelles i després de superar les últimes rampes, quasi arrossegant-me, vaig estirar-me a la carena. Ara ja sols resta resseguir-la en sentit sud-oest, pujant i baixant, cim a coll i coll a cim, per anar superant la torre de Cabús, el Bassiets i el que ara la parla popular ha acabat per anomenar bony de Salòria oriental. Per enllaçar-lo amb el bony de Salòria, sostre comarcal de l’Alt Urgell, s’ha de passar un coll que és un cresta que se supera fàcil, en condicions normals, ja que la cosa es complica amb neu i si hi ha glaç, poder pot ser que sigui impossible, per la banda esquerra segons el sentit de la marxa. No s’ha de perdre alçada fins als plans de la Regina com algú proposa, tret de les persones que tinguin vertigen o por a les altures. Superada la cresta, l’accés al cim del Salòria és ja cosa feta.
Per baixar, en principi, l’itinerari està clar, o no. Sembla que el correcte és seguir en descens la carena i els senyals de pintura que la marquen i així arribar a un punt en el qual els senyals giren en direcció al coll de Conflent. Aquesta no era la idea, ja que allò que es pretenia era baixar directament a la borda Gavatxó sense passar pel pla de la Cabana. Al mapa de Piolet de la Vall de Tot hi ha un camí que així ho marca. Jo no vaig saber agafar-lo així que vaig sortir al coll.
Allà neix un camí, senyalitzat, que porta a Os de Civís i que baixa al pla de la Cabana. Aquí els senyals es fan perdedors però seguint en descens, tombant lleugerament cap al riu, s’acaba per trobar un sender amb els senyals de pintura groga. Aquest sender, si se segueix recte, acaba per travessar el riu Salòria i enllaça amb el camí planificat, però tampoc ho vaig saber veure i vaig tornar a agafar el camí que no era. Així i tot es continua baixant en bona direcció cap a Os de Civís, tot i que per pista i finalment asfalt, fins a l’aparcament.
Penso que si el recorregut es fa a l’inrevés, és a dir, en el sentit horari, aquests problemes d’orientació desapareixen, ja que els senyals seran més clars, i pel que fa als pendents… tant hi fa per un costat com per l’altre.