Pic de Sallafort

Pic de Sallafort Pic de Sallafort

Potser la part francesa no sigui la més adequada per plantejar l’ascens a aquest cim ubicat a la frontera entre les dues Catalunyes, la del Nord i la del Sud, però el cert és que la cara septentrional d’aquesta muntanya té un al·licient que el fa mereixedor d’una visita obligada, la Reserva Natural del Bosc de la Maçana, un bosc que forma part dels boscos més antics de la Mediterrània i un dels anomenats boscos madurs, que és un veritable laboratori natural per estudiar el comportament natural d’aquests ecosistemes. L’evolució d’un bosc que no ha estat explotat des de més de 130 anys està sent estudiat des de l’any 1999 mitjançant un sistema d’informació geogràfica que permet el seguiment individual de prop de 50.000 arbres i poder estudiar la dinàmica natural i el funcionament d’un bosc abandonat a la seva sort (més informació a la Viquipèdia).
Jo volia visitar aquesta zona i tot i que volia fer-lo a la tardor, no va ser fins al final de l’hivern d’aquest any 2020 que hi vaig poder anar. No va ser cap problema, el bosc té els seus encants totes les estacions de l’any. Contemplar la nuesa dels troncs i branques dels majestuosos arbres també resulta espectacular. S’ha de dir, també, que aquest bosc compta amb grèvols d’una alçada i volum espectaculars, i aquests, a l’hivern, llueixen els seus fruits vermells en tot el seu esplendor.
Hi ha un recorregut molt ressenyat a internet que parteix des del coll dels Gascons, i inclús hi ha qui comença a caminar de més a prop, des del coll de Vall-llàuria. Al primer s’hi arriba amb cotxe normal i potser que, a poc a poc, fins al segon també s’hi pugui arribar, però millor fer-ho amb un cotxe una mica alt. També hi ha qui camina a partir del coll de Banyuls, igualment accessible en cotxe normal per carretera asfaltada, tant des de la part estatal com de la part francesa. Aquestes dues alternatives s’acostumen a complementar amb l’ascens a la Torre de la Madeloc, també un dels 100 cims. El recorregut aquí explicat també permetria assolir aquest últim cim, però no va ser el meu cas perquè anava una mica sense saber ben bé com o per on arribaria al cim així que no volia allargar massa el recorregut.
Vaig triar el veïnat de Vallbona, adscrit al poble del Rimbau, pertanyent al terme comunal de Cotlliure, però no vaig poder arribar-hi. Pel que sembla, Vallbona és de titularitat privada i l’amo no vol caminants pels seus dominis, així que té tots els camins i corriols que hi accedeixen vedats. Jo vaig deixar el cotxe a l’últim lloc al qual vaig poder fer-ho i vaig voler anar-hi a peu, però no vaig trigar gaire a trobar un home que em va sortir al pas i em va fer fora, per sort em va explicar com continuar amb la meva idea de pujar al Sallafort. No em va quedar altra opció que tornar al Rimbau.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps h:m:sTemps entre puntsAltura metresDistància acum metres
Inici aparcament Mas de l’Om 42.501791 3.05593900:00:0000:00:001400
Heliport 42.501358 3.05729800:15:4100:15:41183372
Còrrec de les Pedres Blanques 42.497656 3.06120400:31:3700:15:562501.167
Mas Nou 42.49417 3.05970600:38:4700:07:102391.828
El Falguerar (El Ravaner) 42.492292 3.06103700:43:5700:05:102292.156
Torreta elèctrica 42.492295 3.05661500:53:5100:09:542883.022
Desviament a Vallbona 42.491929 3.05463801:01:5600:08:053313.536
Desviament a Vallbona 42.490722 3.05036701:16:5200:14:564124.639
Font d’en Cassanyes 42.482441 3.04590802:02:3900:45:476886.362
Creu de Sallafort 42.477947 3.04041502:41:5000:39:119627.426
Sallafort (refugi) 42.476412 3.0402802:47:4200:05:529827.662
Sallafort 42.474609 3.03847203:00:2300:12:419978.224
Enllaç de camins 42.482663 3.03547303:23:2800:23:057739.556
Coll de la Plaça d’Armes 42.494737 3.03289903:54:2700:30:5967911.343
Roc del Corb 42.498553 3.03294704:10:3800:16:1157912.081
l’Era d’en Gabís 42.500036 3.03866504:21:3200:10:5449912.797
Sender al Rimbau 42.501594 3.04517604:34:4300:13:1144413.512
Final aparcament Mas de l’Om 42.501953 3.05599405:07:0200:32:1914015.314

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +

  • Toponímia: la del mapa de l’IGN France
  • Punt d’inici: El Rimbau
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: sense garanties
  • Dificultat física:  moderada     
  • Altura màxima: 997 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 14,41%
  • Cartografia: IGN Top 25 ET Série Bleue
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Terreny: pistes, senders i fora camí
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 53 minuts
  • Dificultat d’orientació: fàcil
  • Altura mínima: 140 metres
  • Pendent mitjà de descens: 13,52%
  • Mapa: 2549OT
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 4 hores 14 minuts
  • Dificultat de progressió: Baixa
  • Ascens positiu: 925 metres
  • ibpindex:  94   consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 27 de febrer de 2020, data de realització del recorregut.

El cotxe el vaig aparcar a prop del pont que permet salvar les aigües del Ravaner, just en un petit espai que hi ha al costat del Mas de l’Om. En aquest punt comença, en pujada, una pista de ciment que agafa orientació est. Té pintura groga així que se suposa lliure de restriccions de pas. Aquest viarany puja en primer terme al lloc reservat per a l’heliport i continua, ja més planer i encara asfaltat, fins a l’encontre amb el còrrec de les Pedres. Continuem gairebé de planer, entre camps de vinya de diferents varietats, deixem per la dreta diferents corriols, passem a tocar de les ruïnes del Mas Nou i arribem a la porta que barra el pas a vehicles a l’alçada del Falguerar.
Creuem la porta i ens trobem de nou amb les aigües del Ravaner. Les passem a gual i just a l’altra banda tenim la pista que hem de prendre, a la dreta i després de passar una cadena que hi ha a terra, per deixar el vial que de seguir-lo ens portaria a trobar el sender que ve del coll dels Gascons i del de Vall-llàuria. El nostre camí agafa orientació oest i guanya desnivell paral·lel al còrrec del Clot dels Eus. La pista, en moderada pujada o fins i tot planera, fa un parell de revolts i ens fa passar a tocar d’una torre elèctrica, moment en què comencem a guanyar altura de nou, de forma decidida.
La pista continua fent llaçades i en un revolt hi trobem un desviament que ens permetria anar a Vallbona. No ens interessa ja, així que continuem fent pista en pujada i de nou, després d’unes quantes llaçades , entronquem amb el camí que ve de Vallbona i que era és camí pel qual hauríem d’haver arribat fins aquí. Bé, ja hi som, així que seguim en ascens per tal de recórrer el serrat del Ballador. Comencem a trobar espais que ens ofereixen vistes a diferents llocs, però no al cim. Superem la jaça del Toro i després d’un flanqueig enllacem amb el camí que puja del coll dels Gascons. Som a la font d’en Cassanyes, aigües amb què neix el còrrec del Clot dels Eus.
Agafem un camí com en podíem haver agafat un altre, de fet ara penso que el millor és continuar pel camí fins a la carena rocallosa que es veu més endavant i pujar a tota carena. El nostre track ens fa agafar una espècie de corriol que flanqueja a mig vessant per anar a parar a la mateixa carena. Anem progressant sense camí definit però saltant de traça en traça, esbufegant de tant en tant, fins que trepitgem l’esperó rocós, o munt de rocs, que sostenen la creu de ferro que hi ha unes desenes de metres abans d’arribar al cim. Recuperem l’alè a la creu.
Per terreny molt amable ens acostem, i pugem, al roc que és el punt més alt de la part enterament francesa, el que se suposa és el Sallafort francès. Segons el mapa de Geoportail (IGN francès) fa 978 m, segons el waypoint del GPS 982 m. Més allà, en tota la línia de frontera i segons l’ICGC, hi ha el Sallafort nostre. Segons el mapa 993 m, segons el waypoint del GPS 997 m. Les vistes en ambdós cims són superbes i demanen molta estona de tranquil·litat. Aprofitem per gaudir-ne i descansar, que no sabem què ens espera per baixar.
No ho volem anar a investigar així que desfem terreny fins a arribar uns metres abans de la creu, moment en què tombem a ponent per mirar de trobar el millor terreny que ens deixi entrar al bosc de la Maçana. La baixada no és gaire forta i el terra és herbat amb petits arbres dispersos així que, ara per aquí, ara per allà, trobem una senda que ens permet transitar pel bosc, nu. Hi ha pintura vermella, molt vella, als arbres que ens va portant pel bon camí. Arribem a un encreuament on trobem, per la dreta, el sender que ve del coll dels Gascons i que segons el cartell que hi ha, en unes quantes hores ens tornaria al Rimbau, però per camí ja conegut.
Per l’esquerra, en sentit sud-oest, el camí es dirigeix a la font de Colomates i a les barraques del mateix nom. La nostra primera intenció era anar a aquestes barraques, un altre punt d’interès del recorregut. El camí que hi porta travessa d’est a oest el bosc i fa pinta de ser espectacular, però el deixem per a una altra ocasió. Ara prenem el sender que segueix en descens, en sentit nord-oest, a la recerca del coll d’en Verderol i també del coll de la Plaça d’Armes, així amb aquest sender fem drecera en evitar la font i barraques de les Colomates.
Anem pel cap de la muntanya de forma planera cosa que fa el caminar molt agradable. El volum dels arbres distreu el pensament. De tant en tant ens fan parar els grèvols, espectaculars. Superem el coll d’en Verderol, voltem el puig Rodon, deixem a la dreta un camí alternatiu que també ens serviria, deixem a un costat del camí el corral dels Porcs, un bon aixopluc en cas de necessitat, i acabem al coll de la Plaça d’Armes, als peus de la torre de la Maçana, que roman a l’esquerra del coll. Un cartell de direccions ensenya el sender a prendre per tal de tornar al Rimbau.
Aquí sembla que sortim del bosc de la Maçana, però no de la vegetació. Anem fent camí tenint cura de seguir la traça correcta, no gaire clara en un parell de llocs. Hem de procurar sempre anar el més planer possible fins a arribar a l’encontre d’una pista, als peus del roc del Corb. Un pal ens informa i ens fa fixar-nos-hi. Continuem per la pista no gaire temps. Al cap de poc trobem una fita a terra que ens diu que hem de deixar la pista i entrar de nou a la vegetació. Es tracta d’una drecera que retalla camí per connectar amb una nova pista en la qual anem fent dreceres per estalviar revolts. Al final l’hem de seguir per arribar a un punt estratègic.
A la dreta de la pista, a l’altra banda d’un fil de tanca, hi ha senyals de pintura. Si els seguim, el mapa diu que sortim a Vallbona. Nosaltres no ho vam fer, vam seguir per la pista en còmode passeig descendent per terreny de recent desbrossament o per dreceres en direcció al Rimbau fins a sortir als peus de la línia elèctrica que ja vam veure a la pujada. En aquest punt hi ha també la possibilitat de tombar cap a Vallbona però ja teníem clar que aniríem directes al Rimbau. Continuem pel sender senyalitzat en aquella direcció, clarament encarats a un coll presidit per un promontori rocós.
Al coll deixem el sender, que continua en direcció nord-est, i ens llancem a tomba oberta per un corriol vertiginós i descarnat que, en fort pendent, ens porta a les aigües del Ravaner. Creuem de nou el seu llit i pugem fins a l’asfalt que creua els edificis del Rimbau. Fem l’asfalt que ens separa del cotxe i donem així per acabat aquest recorregut.
Una apreciació personal, ara que hi soc a casa: penso que és més curt baixar a Vallbona pel sender que neix a l’era d’en Gabís però desconec la qualitat del camí a seguir. Tampoc sé si a l’amo dels terrenys el farà gràcia que apareguem per allà.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.