Pic de Peguera

Pic de Peguera
Pic de Peguera

Poc o res a dir del perquè fer aquest cim. Tot està dit ja a internet i a les guies i ressenyes redactades per tots aquells que alguna vegada han fet aquest itinerari per assolir el cim del pic de Peguera però com que en un blog s’ha d’escriure no m’estalviaré d’explicar quatre coses.
D’itineraris per recórrer n’hi ha un piló, sobretot des del coll de la Portella o bé des del refugi de Colomina, però a la muntanya tot depèn de les condicions meteorològiques regnants. A hores d’ara s’ha d’estar preparat per improvisar perquè una sobtada boira, o tempesta, clapa de neu… poden fer que la cosa pensada no es pugui portar a terme, fins i tot ens pot obligar a deixar-ho estar per a un altre dia.
Tothom quan puja una muntanya ho fa perquè té un motiu per fer-ho i en el meu cas n’hi havia dos:
• El cim està a la llista dels 100 cims de la FEEC
• És un sostre comarcal
No fèien falta més al·licients per pujar-hi, tot i que se’n poden trobar un cabàs ple.
Ja que hi anàvem i calien 5 hores de cotxe aprofitaríem per fer nit al refugi i fer el descens del cim recorrent altres cims del sector, ja que hi ha la possibilitat de fer els pics dels Vidals, el pic de Tort i d’altres. Finalment es va quedar en un plantejament, ja que fins i tot podem donar les gràcies que el temps ens va deixar fer el cim objectiu i baixar cames ajudeu-me al cotxe, tot i que finalment no ens vam mullar, però tan d’hora s’ennuvolava com s’aclaria el cel. De bogeria.
Podria explicar les diverses variants que hi ha per fer un recorregut circular, però als diferents mapes de la zona ja es veuen prou clars els “camins” que es poden fer així que no seré jo qui obligui a ningú perquè, com he dit, al final qui mana és la muntanya i ella tria a qui deixa pujar i a qui no.
En resum, que s’ha de pujar perquè de motius n’hi ha molts més dels explicables però que és una banalitat dir per on o com fer-ho, ja que a la muntanya tothom és lliure…, subjecte, això sí, als capricis meteorològics.
Per acabar sols remarcar allò que mil vegades s’ha dit d’aquest cim: arribar a dalt de tot requereix un cert coneixement de l’alta muntanya. Moltes ressenyes diuen que és una muntanya de dificultat baixa però jo prefereixo definir-la com a mínim, de complicada. Cert és que la ruta triada, la sud pujant des de l’embassament de Sallente i una de les més comunes, no té cap complicació tècnica en tot el recorregut fins al coll de Peguera – sols es pot parlar de dificultat física – ja que està perfectament senyalitzat amb pintura o fites, però això no vol dir que la muntanya es deixi guanyar fàcilment. Els vint o trenta metres finals de cresta no els trobo aptes per a gent que no estigui avesada en grimpades d’una certa envergadura, amb pati a tots dos vessants. He llegit en diferents blogs que qualifiquen la dificultat de la muntanya com a baixa i jo no penso que sigui menys de mitjana-alta, però en fi, per a gustos s’han fet els colors. També és molt diferent plantejar l’ascens com vam fer-lo nosaltres, fent nit al refugi, que fer el trajecte tot sencer el mateix dia. Aquesta última opció la pot tenir en compte gent molt preparada, al meu entendre, ja que la distància a recórrer i el desnivell a superar són considerables (vegeu taula de dades més avall) i, a mi en particular, em fan una mica de respecte.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETempsAlçària mDistància acum. m
Dia 15/06/2014
Embassament de Sallente42.5004190.99381700:00:001.8160
Font de la Coma d’Espòs42.5017531.00512200:36:162.1331.654
Refugi d’Estany Gento42.5098470.99691201:00:372.1543.258
La Portella42.5167660.99120601:28:102.2974.481
Refugi de la Colomina42.519851.00136601:54:432.4195.692
Dia 16/06/2014
Refugi de la Colomina42.519851.00136601:54:432.4195.692
Pas de l’Ós42.5277941.01153417:18:382.5297.861
Coll de Mar42.538351.00828718:08:502.7059.454
Pic de Peguera42.5405241.0120219:01:092.97510.112
Embassament de Sallente42.5005330.99351623:10:301.77519.680

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: embassament de Sallente
  • Itinerari senyalitzat: pintura i fites
  • Tipus d’activitat: alpinisme
  • Fonts d’aigua:  al refugi
  • Dificultat física:  alta
  • Altura màxima:  2.977 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  16,77%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny:  alta muntanya
  • Tipus de recorregut: lineal
  • Temps aturat:  16 hores 27 minuts
  • Dificultat d’orientació:  baixa
  • Altura mínima: 1.774 metres
  • Pendent mitjà de descens:  15,49%
  • Mapa: P.N. Alt Pirineu o Carros de Foc
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  de sud a nord
  • Temps caminant: 6 hores 43 minuts
  • Dificultat de progressió: cal grimpar
  • Ascens positiu:   1.467 metres
  • ibpindex: 176 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo els dies 15 i 16 de juny de 2014, data de realització del recorregut.

Al final de la presa, quan la carretera s’acaba, comença a enlairar-se el camí, senyalitzat amb pintura groga, que després de diverses llaçades, ens puja a trobar un pal que ens indica la direcció a seguir per pujar a l’estany Gento. Deixem el camí que ens portaria, en descens, a l’estació del telefèric, i seguim pujant, continuant amb el rosari de llaçades. Aquest camí és conegut com a Canal del Pígolo i, sense complicacions a remarcar, ens portarà, primerament, a la font de la Coma d’Espòs.
En aquest punt enllacem amb el camí planer que ve del sud-oest, de la càmara d’aigües de Cabdella. Ja veiem a l’esquerra el primer túnel i les restes de les vies de les vagonetes que els treballadors de la central elèctrica feien servir per transportar material. Girem a l’esquerra i, de pla, anem travessant els túnels que anem trobant pel camí. El tercer és el més llarg però no cal cap llanterna per travessar-lo. Quan ens en volem adonar, ja som a l’estany Gento. Seguim caminant, per la pressa si el nivell de l’aigua ho permet, o per sota, pel camí senyalitzat, en cas contrari. Superat l’estany arribem als peus de l’edifici que, en mesos d’estiu, ofereix servei d’alberg gestionat pel patronat de turisme de la Vall Fosca i refugi lliure a l’hivern.
Just sobrepassar l’estany Gento i les dues torres de formigó i uns metres abans d’arribar a l’edifici, si ens fixem a la nostra dreta, veurem uns senyals de pintura taronja. Marquen l’inici d’un camí que ens pujaria, més fort i dret, al refugi de la Colomina, camí que ja figura al mapa actualitzat d’Alpina. Nosaltres continuem uns pocs metres més i arribem als peus del telefèric. Més endavant, unes escales ens baixen al sender que cal seguir. Als pocs metres arribem a un altre desviament, senyalitzat amb un pal. Deixem el sender que se’n va per l’esquerra a la recerca del port de Rus i seguim recte pel camí senyalitzat com GR. Així, sense possibilitat de pèrdua, arribem al coll de la Portella. Cal continuar pel GR-11.20, que és també la ruta de Carros de Foc, per arribar al refugi de Colomina.
Des del refugi tenim diverses opcions per fer la resta del recorregut però nosaltres vam optar per, donades les condicions meteorològiques, continuar el recorregut pel camí més directe i curt. Així doncs vam desfer el camí uns quants metres i vam voltar els estanys de Colomina i de Mar per la seva llera dreta per encarar el pas de l’Ós. Nosaltres vam fer nit al refugi així que aquest pas no ens va suposar un gran esforç. Uns 10 o 15 metres després de creuat el pas arribem a un altre pal indicador. Aquí deixem el GR-11.20 i girem a l’esquerra per seguir en direcció al refugi d’Ernest Mallafré, tal com indica el pal.
Aquí ja desapareixen els senyals de pintura però comencen a florir les fites. Aquestes ajuden, tot i que, sense neu, el camí és força evident i el coll de Peguera, pròxima destinació, fa les vegades de far. El camí fins al coll és força entretingut i còmode, sobretot amb una mica de neu, com va ser el nostre cas.
Del coll a dalt la cosa es posa seriosa. Tot i que no hi ha cap dificultat, el pendent és feixuc. Fites per totes bandes indiquen que s’arriba al peu de la cresta per diferents itineraris. L’opció més difícil és la més directa. La que puja més a l’esquerra de totes, la de més a prop del precipici, disposa d’una corda, antiga, que facilita l’ascensió directa al cim, sense crestejar. Una altra opció consisteix en seguir un corriol precari que ressegueix la base de la cresta fins a arribar sota uns pedrots que semblen una porta en mig de la cresta cimera. Finalment, la més clara de totes és la que vam fer nosaltres i que sembla la més lògica, ja que és la més fitada. Aquesta última requereix recórrer uns 30 metres de cresta, ampla però molt aèria, amb un parell de passos que requereixen experiència i seny.
I s’arriba al cim. Un roc amb un pal que senyala el cim. És un espai reduït. En el nostre cas, envoltats pels núvols i amb la pedra en ràpid procés de mullada, ens vam limitar a posar la mà sobre el cim, tocar la fita cimera i recular de nou al coll ràpidament.
I vet aquí allò que passa sempre: al coll va començar a aclarir el dia. Ara em tapo, ara em destapo, i així, desfent el camí, fins a tornar de nou al refugi. Com que no ens agradava gens el dia, no vam fer la tornada com havíem previst. Ni vam fer els pics dels Vidals ni el de Tort, ni vam fer l’altra banda, per les Planelles de Mar ni per l’estany de Frescau. I del refugi també vam tornar pel mateix camí que havíem fet de pujada, ja que el guia del refugi de Colomina ens va aconsellar fer-ho així en comptes de fer-ho pel barranc de Jou, com era la nostra intenció.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a làlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.