Pic de Medacorba

No entraré gaire en detalls per a ressenyar aquesta ascensió al pic de Medacorba, la muntanya de les tres fronteres, ja que per motius aliens a qui subscriu, vam acabar fent l’ascensió per l’itinerari més directe i assequible possible, el GRP, que és també el GR-11.1 i la tornada es va fer pel mateix camí.
Aquest recorregut, que podem dir «oficial», està molt i molt ressenyat a internet, i està perfectament senyalitzat amb marques de pintura blanca i vermella de GR i el típic punt groc, amb el qual els bombers del principat marquen tots els camins andorrans.
La idea que portàvem al cap era molt interessant, i veient el resultat final, molt agosarada. Havíem plantejat una ruta circular que ens permetés pujar, a més a més del pic de Medacorba, a la roca Entravessada, al pic de Baiau i al Comapedrosa.
Finalment, sols 2 dels components del grup van aconseguir pujar a la roca Entravessada i van haver de deixar la resta del recorregut per a una altra ocasió, ja que els temps se’ls va tirar a sobre. La resta del grup, entre els que m’incloc, ens vam haver de conformar, per diferents circumstàncies, amb la consecució del cim objectiu del dia.
L’itinerari que vam fer va acabar sent lineal, amb petites variants entre la pujada i la baixada. La pujada la vam fer íntegrament per pista fins al pla de l’Estany i la baixada es va fer pel sender que neix a la borda de la Caruvilla.
Per culpa d’una errada del GPS, que encara rumio com es va produir, el trac es va començar a gravar a l’alçada de la font de Moixó, just a la confluència que permet dirigir-se bé al Comapedrosa, bé al pla de l’Estany. Vull dir amb això que la distància recorreguda que figura a la taula de referencies dels punts de pas no és correcta ja que s’han d’afegir els 1.100 metres que no es van gravar al començament. En realitat el recorregut total va ser d’uns 14,4 km.
Un altre itinerari possible, ideal per als amants de les crestes, fàcil per als habituats a aquests terrenys, consisteix a pujar des del pla de l’Estany, en direcció als estanys de Montmantell i fer els cims del pic del pla de l’Estany, el pic de Rocafred i el pic de Medacorba, fent la tornada pel GRP i GR 11.1, completant així un recorregut circular.
Es plantegi com es plantegi el recorregut, hom ha de saber que els pendents a superar són grans. Parlem d’un guany de 1.325 metres (dades del GPS) amb un pendent mitjà del 20%. La pujada és constant des del començament i tan sols tindrem un lleuger descans al sector del refugi del pla de l’Estany, lliure, equipat amb lliteres per a 6 places i en molt bon estat. Hi ha també una font amb un excel·lent raig. Del refugi estant, la visió d’altres muntanyencs progressant pels pendents de les Canaletes impressiona. Als estanys Forcats sembla no arribar-s’hi mai però quan hi ets, la sensació de pau t’envolta i el cor s’estreny. Per primera vegada veiem en tota la seva extensió el vessant S de la muntanya i el cap comença a rumiar per on coi es puja allà dalt. Tant és així que aquesta va ser la primera vegada que vaig haver de treure el mapa de la motxilla per a veure quin camí es dibuixa al mapa. Caram! Tot dret per una paret que sembla inexpugnable. Des de la collada dels estanys Forcats la cosa es veu diferent i progressant sobre el terreny, diversos rastres de fites ens ensenyen les millors opcions de progrés fins a la cima. Es tracta, en tot moment, de fàcils grimpades sense sensació de perill. Això sí, s’ha d’anar vigilant la fermesa dels punts de suport i agafadors. El cim és estret, esmicolat i esmolat, marcat per una estreta barra de ferro. Més a l’est hi ha una gran fita de pedres, però es veu situada en un punt una mica més baix. Ens podem dirigir, però, per un curt tram de cresta.