Pic de Màniga

Comencem a caminar i deixem els edificis de les bordes a la nostra esquena, ja que prenem la pista que s’enfila en sentit NO en direcció a la vall de Santa Magdalena. Al cap de poc la pista planeja i fa un revolt a l’esquerra, punt en el qual ens mullem les botes per creuar el barranc del coll de Finestres. S’hi barreja aigua ferruginosa provinent del que sembla una mina d’aigua.
Un cop creuat el barranc la pista es bifurca. Recte tenim el camí pel qual tornarem així que prenem el trencall de la dreta, que comença a pujar amb força. El pendent acaba quan la precària pista per la qual caminem fa un gir a la dreta. Sortim a un planell que és una pastura de bestiar. Es veuen, en sentit NE unes roderes de vehicle. Anem a seguir-les per arribar a un filat que fa les vegades de tanca de parcel·la.
Girem a l’esquerra i seguim per camí mig aperduat, amb el filat a la nostra esquerra. Continuem pujant, tot i que ara amb més suavitat. Anem ara en sentit NO. Quan tenim a l’orella el soroll de les aigües del torrent de Sabollera girem a la dreta per prendre orientació NE. Ara el camí es fa una mica més perdedor però se segueix bé. Del que es tracta és d’anar seguint les aigües del torrent fins a arribar a l’estanyol de Sabollera.
A partir d’aquest punt les possibilitats són diverses. Sobre el terreny els camins es difuminen entre les moltes traces que solquen el terreny però l’objectiu és clar. Guanyar el portarró de Sabollera o, si més no, la carena. Al mapa de l’editorial Alpina surt dibuixat un camí però en el meu cas la boira no m’ho va posar fàcil així que vaig anar tan més recte com va ser possible fins que a mitja pujada vaig trobar un rastre molt clar que em va pujar a dalt la carena, fent un últim flanqueig cap a l’O.
Ja a la carena, a causa de les condicions meteorològiques, i que així m’ho demanava el GPS, vaig seguir el millor que vaig saber tota la carena fins a aconseguir fer cim al pic de Màniga. Com que no podia gaudir de vistes vaig fer ràpid cap a baix, no sense abans haver de fer un parell de voltes buscant el camí. Finalment, i per terreny en fort pendent, sense un camí clar per seguir (als mapes consultats no n’hi surt cap) vaig acabar al coll de Màniga.
Allà, amb una mica d’horitzó, vaig veure un corriol molt clar que va voltant a bona distància el cap del Ras de la Font Negra. Aquest sender, estret, penso que mor en un lloc en el qual el terreny esdevé pissarra, en comptes de terra i herba. Cal girar a l’esquerra per anar a trobar un altre sender. Sense boira penso que serà tot més fàcil. Agafem aquest nou sender i el seguim en sentit SE. Al cap de poc arribem a la capçalera del barranc de la Font Negra. El deixem a l’esquerra, ja que cal seguir pel sender unes desenes de metres més. En un moment donat, no gaires metres després, cal deixar el sender i girar a l’esquerra per començar a davallar, jo no vaig veure cap camí, per buscar, ara sí, el del torrent de la Font Negra.
No sabria dir a on, però en un moment determinat cal creuar les aigües del torrent perquè a l’altra banda comença una traça molt més evident que el camí fet fins ara. Jo, seguint el track descarregat d’un participant en la cursa, no vaig saber trobar cap camí fins a creuar el torrent. Ja sobre camí, la traça, sempre en descens, es va seguint suficientment bé fins… que torno a perdre tot rastre. Cap problema, però, ja que el terreny és obert i es pot passar per qualsevol lloc.
Així s’acaba per baixar a fer el primer contacte amb una pista. Si es vol es pot seguir aquesta en sentit descendent per tornar a les bordes, però el track mana seguir sense camí. O jo no el sé trobar. Sigui com sigui, per camí o sense, s’acaba baixant fins a tenir de nou contacte, aquesta vegada visual, amb la pista.
Creuarem un corriol que per la dreta ens portaria a aquesta pista i arribarem al riu de Santa Magdalena. En aquest punt comença un flanqueig seguint quelcom semblant a un corriol que no és més que la petjada deixada pel bestiar. Aquest flanqueig, una mica penós, ens va portant gairebé per la mateixa cota, a creuar el torrent de Sabollera. Un cop creuat, el sender es fa una mica més evident i gira en sentit SE.
Quan el vessant de la muntanya vol girar cap al NE cal que remuntem una desena de metres per trobar un camí molt més evident, el qual, sense pèrdua, ens ha de portar a trobar de nou camí conegut a prop del torrent del coll de Finestres. Ja només cal desfer camí per tornar al punt d’inici.