Pic de Màniga

Primer de tot he de demanar disculpes per plantejar una proposta discriminatòria.
Penso que l’aproximació al punt de partença, almenys des de la banda d’Os de Civís, no es pot fer amb turisme normal. Cal disposar si més no d’un vehicle tot camí o amb molt d’espai lliure fins al terra, ja que la pista que s’ha de fer servir està en força mal estat.
Penso que els que accedeixen amb cotxe normal a aquesta muntanya ho fan per la banda de Tírvia, Araós o Alins, ja que internet està ple de ressenyes que pugen al cim de la muntanya per aquella banda.
La pista que parteix d’Os de Civís a les bordes de Conflent té una llargada, segons el GPS, d’11,6 quilòmetres. Fins a l’hotel Os de Civís és asfaltada però la resta és de terra i amb el ferm força malmès. Amb tot terreny es puja bé. En el meu cas no va caldre fer servir traccions especials ni reductores.
Per plantejar l’itinerari a recórrer en vaig basar en la cursa que ja fa uns quants anys se celebra a Tírvia, anomenada la Ribalera, ja que passa pel cim del pic de Màniga, entre d’altres.
El dia triat per fer el recorregut no va ser el més idoni. Les condicions meteorològiques, pluja i boira, sobretot la boira, va convertir el que hauria d’haver sigut un luxe, en un petit calvari. Sort del GPS. Aquestes condicions fan que no pugui confirmar si hi ha camins o no. Fins a l’estanyol de Sabollera es puja prou bé perquè el camí s’intueix força. La cosa es complica per pujar al portarró de Sabollera però es puja bé perquè el terreny és franc per tot arreu. En el meu cas, des del portarró a lo Covil, d’aquest fins al cim del pic de la Màniga, d’aquest fins al coll de Màniga i d’aquest fins a creuar el barranc de la Font Negra, vaig a cegues. No vaig veure res, ni a prop ni lluny. En condicions normals suposo que no hi deu haver cap problema a fer el recorregut, ja que el que sí que vaig poder comprovar és que la muntanya és totalment neta de vegetació i es pot caminar per tot arreu. La resta del camí fins a tornar al punt d’inici ja el vaig fer tirant pel dret triant els passos que em semblaven millor perquè la pluja va començar a caure amb força així que vaig anar trobant i perdent el camí correcte.
Al punt d’inici, les bordes del Conflent, hi ha una ermita amb diferents noms segons la nomenclatura que es consulti. A prop de l’ermita hi ha un cartell que l’anomena Mare de Déu del Remei. Al mapa d’Alpina de la zona en diuen Mare de Déu del Conflent i finalment l’ICC li dóna el nom de Mare de Déu de la Salut. També es pot aprofitar el lloc per fer un bon dinar de muntanya, ja que hi ha també una àrea de pícnic
Com sempre, a prop d’aquest cim n’hi ha d’altres que també són al repte dels 100 cims. El més proper, tant que si es tenen forces es poden fer tots dos alhora, és el del Bony de Salòria. També és molt a prop el Bony de la Pica, a sobre d’Os de Civís. Una mica més lluny tenim el Monteixo.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Bordes de Conflent42.499401181.3721689300:00:001.8040
Estanyol de Sabollera42.51363651.3648808701:01:272.2092.500
Lo Covil42.518443771.3547400201:43:142.5794.168
Pic de Màniga42.505777121.3289029702:27:462.5167.182
Coll de Màniga42.500085311.3296232302:45:312.3088.206
Barranc de la Font Negra42.494584851.3385125703:10:502.2169.907
Pista. Fer drecera42.498756191.3513786303:26:451.94911.221
Bordes de Conflent42.499366981.3721034704:04:151.83513.473

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  bordes de Conflent
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:   no
  • Dificultat física:   moderada
  • Altura màxima:   2.575 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  15,20%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny:   mitja muntanya
  • Tipus de recorregut:  circular
  • Temps aturat: 8 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 1.804 metres
  • Pendent mitjà de descens:  16,13%
  • Mapa: P.N. Alt Pirineu
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle tipus furgoneta, SUV o 4×4 per pista de terra 
  • Itinerari fet en sentit:  antihorari
  • Temps caminant:  3 hores 56 minuts
  • Dificultat de progressió:  moderada
  • Ascens positiu: 1.046 metres
  • ibpindex:  121 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 26 d’octubre de 2015, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar i deixem els edificis de les bordes a la nostra esquena, ja que prenem la pista que s’enfila en sentit NO en direcció a la vall de Santa Magdalena. Al cap de poc la pista planeja i fa un revolt a l’esquerra, punt en el qual ens mullem les botes per creuar el barranc del coll de Finestres. S’hi barreja aigua ferruginosa provinent del que sembla una mina d’aigua.
Un cop creuat el barranc la pista es bifurca. Recte tenim el camí pel qual tornarem així que prenem el trencall de la dreta, que comença a pujar amb força. El pendent acaba quan la precària pista per la qual caminem fa un gir a la dreta. Sortim a un planell que és una pastura de bestiar. Es veuen, en sentit NE unes roderes de vehicle. Anem a seguir-les per arribar a un filat que fa les vegades de tanca de parcel·la.
Girem a l’esquerra i seguim per camí mig aperduat, amb el filat a la nostra esquerra. Continuem pujant, tot i que ara amb més suavitat. Anem ara en sentit NO. Quan tenim a l’orella el soroll de les aigües del torrent de Sabollera girem a la dreta per prendre orientació NE. Ara el camí es fa una mica més perdedor però se segueix bé. Del que es tracta és d’anar seguint les aigües del torrent fins a arribar a l’estanyol de Sabollera.
A partir d’aquest punt les possibilitats són diverses. Sobre el terreny els camins es difuminen entre les moltes traces que solquen el terreny però l’objectiu és clar. Guanyar el portarró de Sabollera o, si més no, la carena. Al mapa de l’editorial Alpina surt dibuixat un camí però en el meu cas la boira no m’ho va posar fàcil així que vaig anar tan més recte com va ser possible fins que a mitja pujada vaig trobar un rastre molt clar que em va pujar a dalt la carena, fent un últim flanqueig cap a l’O.
Ja a la carena, a causa de les condicions meteorològiques, i que així m’ho demanava el GPS, vaig seguir el millor que vaig saber tota la carena fins a aconseguir fer cim al pic de Màniga. Com que no podia gaudir de vistes vaig fer ràpid cap a baix, no sense abans haver de fer un parell de voltes buscant el camí. Finalment, i per terreny en fort pendent, sense un camí clar per seguir (als mapes consultats no n’hi surt cap) vaig acabar al coll de Màniga.
Allà, amb una mica d’horitzó, vaig veure un corriol molt clar que va voltant a bona distància el cap del Ras de la Font Negra. Aquest sender, estret, penso que mor en un lloc en el qual el terreny esdevé pissarra, en comptes de terra i herba. Cal girar a l’esquerra per anar a trobar un altre sender. Sense boira penso que serà tot més fàcil. Agafem aquest nou sender i el seguim en sentit SE. Al cap de poc arribem a la capçalera del barranc de la Font Negra. El deixem a l’esquerra, ja que cal seguir pel sender unes desenes de metres més. En un moment donat, no gaires metres després, cal deixar el sender i girar a l’esquerra per començar a davallar, jo no vaig veure cap camí, per buscar, ara sí, el del torrent de la Font Negra.
No sabria dir a on, però en un moment determinat cal creuar les aigües del torrent perquè a l’altra banda comença una traça molt més evident que el camí fet fins ara. Jo, seguint el track descarregat d’un participant en la cursa, no vaig saber trobar cap camí fins a creuar el torrent. Ja sobre camí, la traça, sempre en descens, es va seguint suficientment bé fins… que torno a perdre tot rastre. Cap problema, però, ja que el terreny és obert i es pot passar per qualsevol lloc.
Així s’acaba per baixar a fer el primer contacte amb una pista. Si es vol es pot seguir aquesta en sentit descendent per tornar a les bordes, però el track mana seguir sense camí. O jo no el sé trobar. Sigui com sigui, per camí o sense, s’acaba baixant fins a tenir de nou contacte, aquesta vegada visual, amb la pista.
Creuarem un corriol que per la dreta ens portaria a aquesta pista i arribarem al riu de Santa Magdalena. En aquest punt comença un flanqueig seguint quelcom semblant a un corriol que no és més que la petjada deixada pel bestiar. Aquest flanqueig, una mica penós, ens va portant gairebé per la mateixa cota, a creuar el torrent de Sabollera. Un cop creuat, el sender es fa una mica més evident i gira en sentit SE.
Quan el vessant de la muntanya vol girar cap al NE cal que remuntem una desena de metres per trobar un camí molt més evident, el qual, sense pèrdua, ens ha de portar a trobar de nou camí conegut a prop del torrent del coll de Finestres. Ja sol s cal desfer camí per tornar al punt d’inici.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies).

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies