Dues de les valls més maques d’Andorra, la de Sorteny, que és també parc natural, i la del Riu, custodien el segon cim més alt d’aquest país pirinenc, només superat en alçària per la muntanya de Comapedrosa. La seva situació, a la partió de les parròquies d’Ordino i Canillo, juntament amb els seus 2.915 metres, converteixen al pic de l’Estanyó en un excel·lent mirador a gairebé tots els cims de la zona, entre els quals se n’inclouen molts de la part francesa.
Hi ha moltes rutes que permeten assolir el cim, algunes de les més ressenyades són les que parteixen de la part ponentina del Parc Natural de la Vall de Sorteny, concretament de l’aparcament de la Rabassa. Unes completen una circular fent també el cim del pic de la Serrera i el de la Cabaneta i altres per la pleta del Llomar i la serra del Roc del Rellotge. N’hi ha també altres que fan el cim sortint des de Ransol, bé des dels plans de Ransol o del final de la carretera CS-260, a la coma de Ransol. Aquestes últimes, parlant amb tota la cautela del món degut al meu desconeixement de la zona, no permeten fer un recorregut circular, almenys amb el mapa topogràfic a la mà, però el cert és que la muntanya és suficientment neta per permetre-ho.
Pel que respecta a aquesta ressenya, jo vaig plantejar l’ascens per la banda sud de la muntanya, des del punt on neix la pista que surt de la carretera CS-240 i es dirigeix a les bordes de l’Armiana. En aquest punt haig de dir que no cal deixar el cotxe a la carretera perquè es pot portar el vehicle fins al final de la pista ja que aquesta, a la data de realització d’aquest itinerari, es troba en perfectes condicions. Gairebé al final de la pista es pot aparcar perfectament al voral i quan la traça s’acaba, un cul-de-sac permet girar el cotxe.
Per aquest camí hi ha senyalització fins a l’estany Gran de la Vall del Riu. A partir d’aquest punt el camí es fa més difús, però l’orientació és clara i també hi ha escadusseres fites que ajuden a progressar. La baixada del cim ja són figues d’un altre paner. El més lògic i assenyat és fer tota la serra de l’Estanyó fins al coll d’Arenes i seguir aigües avall el barranc de Montaup fins als prats de Montaup i tancar el cercle per l’asfalt de la carretera CS-240. En aquest cas, i per donar la possibilitat de sortir de les bordes de l’Armiana en comptes de sortir a la carretera, el descens el vaig fer per un minso corriol que baixa per la carena que tanca l’estany Gran de la Vall del Riu pel sud-oest i la serra dels Estanys i el coll del mateix nom. D’aquest punt, sense cap mena de senyalització, fins al sector de Soriguera i de nou per camí senyalitzat anar a trobar el riu de la Vall del Riu per connectar amb camí conegut i tornar al punt d’inici. Val a dir que el descens és incòmode però possible i directe, sense problemes amb meteorologia correcta. Amb neu se suposa més practicable, però amb compte, degut al fort pendent.
Referències aproximades dels punts de pas
aturades incloses
Punt de pas | Longitut E | Latitut N | Temps | Alçària m | Distància acum. m |
---|---|---|---|---|---|
Inici del recorregut | 1.6008800 | 42.5726230 | 00:00:00 | 1.801 | 0 |
Bordes de l’Arniana | 1.6094361 | 42.5758631 | 00:12:19 | 1.852 | 833 |
Font | 1.6102741 | 42.5782849 | 00:18:33 | 1.843 | 1.249 |
Desviament a refugi | 1.6107699 | 42.5844280 | 00:29:16 | 1.871 | 2.003 |
Desviament a refugi | 1.6113971 | 42.5847849 | 00:33:31 | 1.893 | 2.093 |
Refugi de la Vall del Riu | 1.6134071 | 42.5956819 | 01:19:14 | 2.169 | 3.784 |
Estany gran de la Vall del Riu | 1.5955360 | 42.6020331 | 02:35:43 | 2.544 | 6.336 |
Collada de Canal Fonda | 1.5966520 | 42.6113859 | 03:20:00 | 2.734 | 7.598 |
Pic de l’Estanyó | 1.5925510 | 42.6086900 | 04:05:02 | 2.909 | 8.081 |
Davallada a la serra dels Estanys | 1.5847570 | 42.6024540 | 05:04:54 | 2.773 | 9.063 |
Fita davallada a collada dels Estanys | 1.5925261 | 42.5964220 | 05:24:54 | 2.612 | 10.080 |
Baixada a trobar riu de Soriguera | 1.5923730 | 42.5907031 | 05:39:11 | 2.433 | 10.820 |
Entroncament camí senyalitzat | 1.6029880 | 42.5861841 | 06:25:29 | 2.091 | 12.340 |
Palanca desviament refugi | 1.6106600 | 42.5843840 | 06:52:01 | 1.872 | 13.580 |
final del recorregut | 1.6008469 | 42.5726010 | 07:26:49 | 1.800 | 15.570 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +
- Toponímia: la del mapa d’Alpina
- Punt d’inici: pista bordes d’Arniana
- Itinerari senyalitzat: pintura i fites
- Tipus d’activitat: alpinisme
- Fonts d’aigua: si
- Dificultat física: alta
- Altura màxima: 2.915 metres
- Pendent mitjà de pujada: 16,76%
- Cartografia: editorial Alpina
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: alta muntanya
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 1 hora 28 minuts
- Dificultat d’orientació: baixa
- Altura mínima: 1.801 metres
- Pendent mitjà de descens: 16,10%
- Mapa: Andorra 2012
- Accesibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
- Itinerari fet en sentit: antihorari
- Temps caminant: 5 hores 58 minuts
- Obstacles: trams sense camí
- Ascens positiu: 1.244 metres
- ibpindex: 139 consultar document
Ressenya del recorregut
Aparco al punt quilomètric 3.8, aproximadament, però torno a dir que es pot seguir més endavant amb el cotxe. Camino per pista apta per a tot tipus de vehicle fins a les bordes de l’Armiana i continuo unes desenes de metres més fins al final de la pista, a on em rep un cul-de-sac i una font. La pista esdevé sender senyalitzat que, en lleugera baixada, m’acosta al riu de la Vall del Riu. Els senyals em condueixen a un punt al qual el sender arriba a un desviament senyalitzat. Recte, se’n va al sector de la Soriguera i a la vall de Montaup. Per la dreta, una palanca de fusta permet superar les aigües del riu i agafar el camí cap al refugi de la Vall del Riu, pròxim objectiu de la proposta.
Ara el sender comença a agafar pendent. Al cap de poc arribo a un altre desviament, també senyalitzat. Recte, en sentit sud-est, el camí porta a l’Aldosa i als plans de Ransol. Jo continuo per l’esquerra, en sentit nord-est, i continuo acumulant desnivell. El pendent minva quan arribo a una barraca de pastors encerclada per un mur de pedra seca. Superat aquest mur, el sender de nou es posa seriós quan gira en sentit nord-est fins que arriba a la zona de la Pedregosa, punt on s’arriba a un pla pel qual atenyem el refugi.
Pel darrere de l’edifici es torna a guanyar metres per sender costerut i senyalitzat. Passo per les pedres que cobreixen el riu de la Comarqueta d’Incles i molts metres més enllà les del riu de la Comarca de les Fonts, al sector de la pleta de la Cabaneta. Un esgotador sender em fa passar a tocar de diversos estanyols menors fins que em trobo de cop amb les aigües de l’estany Gran de la Vall del Riu. Ja tinc a tocar el cim. Em venen ganes d’intentar-ho pel sud de la pala de l’estany Gran i la serra de l’Estanyó. Des del lloc on em trobo sembla més senzill. També fa pinta que directe es pot pujar (ara, a casa, veig al mapa de l’OpenStreetMap una traça dibuxada). Finalment em desdic i continuo per la dreta, en sentit nord-est a la recerca de la capçalera de l’estany. Ja no trobo senyalització, però veig clarament el coll al qual he de pujar.
Sempre en direcció nord-est vaig remuntant els estanys de la Vall del Riu i de nou em venen ganes de canviar els plans quan soc a la Planada i al camí que permet pujar al coll que hi ha entre el pic de les Fonts i el de la Cabaneta. Tinc ganes de fer aquest últim, per una espina antigament clavada, però aquesta vegada tampoc podrà ser, estic molt cansat i no vull fer esforços extres, que encara em falta.
Com puc i per on millor em sembla, sense fer gens de cas de fites i traces, pujo a la collada de la Canal Fonda.
Els ulls s’emplenen de muntanyes. Un veritable espectacle visual. Un respir per gaudir de la natura i a seguir. Un fort repetjó em separa del cim. La poca neu que encara aguanta després de la nevada de dies anteriors ajuda a progressar. Una darrera empenta i toco la gran fita cimera. Si al coll el panorama era immens, al cim passa a ser inenarrable. Colossal. Tota una munió de muntanyes, estanys i valls. L’esforç ha valgut la pena. Toca, però, baixar.
La cresta no és gens complicada, gens, però demana atenció i calma. Hi ha de nou senyalització, que cal seguir per tal d’evitar ensurts. Crestejant vaig fer volant el cap. Ja veig que el coll d’Arenes és molt lluny i la serra dels Estanys clama que la trepitgi. No tinc clara la continuïtat d’aquesta opció, però així i tot em desvio. Vaig trobant i perdent traça fins que enllaço amb un sender més clar, que desapareix de nou quan trobo un altre sender que puja per la meva esquerra, de l’estany Gran de la Vall del Riu. Hi ha un parell de fites que em diuen que continuï per la dreta, en sentit sud-oest i fort pendent, sense camí definit, a la recerca del cap de la Serra dels Isards. És molt possible que voltar aquest cim sigui la millor manera de continuar amb el descens, però ja que anava fora de traça vaig seguir a l’aventura i em vaig llançar a trobar les aigües del riu de Soriguera.
Segur que no era la millor opció però com vaig poder vaig acabar per trobar de nou camí senyalitzat quan vaig sortir al camp de la borda de Llècsia. Seguint els senyals de pintura, alguns difícils de veure, vaig acabar per trobar les aigües del riu de la Vall del Riu i la palanca ja coneguda, així que per camí ja transitat vaig tornar de nou al punt on vaig començar a caminar.
Mapa amb la Traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.