Pic de Font Freda

Pic de Font Freda
Pic de Font Freda

El pic de Font Freda és aquell que quan ets a Puigcerdà i mires en direcció NO per la vall del Querol tanca l’horitzó. També és el que sempre tenim present si conduïm per aquesta mateixa vall en direcció al coll de Pimorent. La seva silueta inconfusible imposa la seva presència a tota la vall.
A la seva planera carena s’hi ubiquen dues cotes cimeres de tan sols un metre d’altura de diferència entre totes dues. El, diguem-ne, cim occidental és el més alt i des de dalt s’abasta una ampla panoràmica de gairebé 360°. Això es deu al fet que el cim oriental no permet una bona visió en sentit SE. Ens hem d’acostar en aquella direcció per albirar una excel·lent panoràmica de la vall del Querol i de la Cerdanya, amb Puigcerdà sobresortint entre la resta de poblacions.
Aquesta muntanya, pel que he sentit comentar als companys quan he expressat el meu desig de pujar-la, sembla que no compta amb gaires simpaties. A l’època estival quasi ningú vol saber-ne res. Sembla que l’existència de les instal·lacions mecàniques de les pistes d’esquí de Porté-Puymorens, i les mateixes pistes, en aquesta època mancades de neu, treuen interès a la zona. Diferent és l’època hivernal quan el terreny, els vessants i les canals es troben cobertes amb el nivi element. Tot i així el fet d’haver de fer l’aproximació per pistes d’esquí sembla no agradar.
Jo de moment començo a moure’m amb neu i encara no em trobo a gust en aquest element, així que determinades aventures me les plantejo amb terreny sec. I què voleu que us digui. No em va semblar tan desagradable el territori. Ans al contrari. Una vegada superada la pista d’aproximació, el paisatge em va fer recordar determinades etapes de la «famosa» i «molt anomenada» travessa de Carros de Foc, salvant les distàncies.
Aquest cim tanca per l’Est la serra de l’Orri de la Vinyola i disposa de diferents itineraris que permeten fer cim. Manel Figuera, al seu llibre Circuits d’alta muntanya pel Pirineu oriental català, 25 itineraris per carenes del Canigó al Pedraforca ressenya un circuit per aquesta serra assolint tots els cims que la jalonen. Aquest circuit ha sigut recorregut per molts muntanyencs que n’han deixat constància a internet.
D’altres trien un altre recorregut més curt però també intens, ja que abasten el cim passant primer pel cim de l’Estanyol, transiten per la cresta i pugen al cim grimpant un parell de corredors. El descens el fan baixant per l’aresta carenera que porta al coll del roc de les Ombres.
Aquestes dues propostes tenen, per allò que expliquen el llibre i les ressenyes, passos d’una certa dificultat depenent del cas. Per als acostumats a moure’s per terreny carener cap problema.
Jo, tot i que presumeixo de sortir-me’n, com que anava tot sol vaig acabar fent un mig-mig. Per una banda portava la idea de fer un recorregut que Toni Planas té penjat a Wikiloc i que fa servir la coma herbada de Font Freda, però finalment, al mateix cim, vaig canviar de plans, tot i que no vaig completar el recorregut ressenyat per Manel Figuera. Al final però vaig acabar satisfet i mig mort per la intensa caminada entre grans blocs de pedra i sense camí com els habituals. Sort de les fites, posades just quan toca i al lloc que toca. Quan aquest mètode de senyalització desapareix no ens hem de preocupar perquè sempre tindrem clar el destí, tant per pujar al cim com per tornar al punt d’inici.
Al coll de l’Orri de la Vinyola vaig tornar a canviar de plans i en comptes de fer per la carena del pic de la Mina vaig baixar, per una tartera fàcil si es baixa amb seny, a l’estany de l’Orri de la Vinyola i d’allà a l’aparcament recuperant i perdent camí. De l’estany baixa un camí fressat, però no vaig voler perdre alçada i enllaçar tan amunt amb el camí de pujada.
En definitiva, pel que a mi respecta, una excel·lent muntanya per fer també a l’estiu.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETempsAlçària mDistància acum. m
Coll Pimorent42.559773011.8101590800:00:001.9180
Separació de camins42.556594761.7895451300:27:082.0581.987
Bassa de l’orri de la Vinyola42.550167431.7872656700:40:162.1022.819
Possible pujada a coll42.54196181.7842140701:02:382.2044.065
Gir esquerra en direcció al cim42.534820671.7847722201:45:072.3885.529
Pic de Font Freda42.537004321.7910908302:27:392.7386.507
Pic de Font Freda Oriental42.536064881.7952485102:37:302.7366.943
Pic de les Valletes42.525259771.7724099203:45:062.8119.895
Estany de l’orri de la Vinyola42.531543511.7723122704:21:162.48911.461
Telecadira42.546765471.7798726605:07:202.21513.683
Enllaç de camins42.556530811.7894197305:25:182.05415.095
Coll Pimorent42.559639491.8103036705:48:011.92016.979

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia: la del mapa de l’IGN France
  • Punt d’inici:  coll de Puymorens
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:   no
  • Dificultat física:  alta
  • Altura màxima: 2.808 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 15,01%
  • Cartografia: IGN TOP-25 Série Bleue
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: alta muntanya
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 15 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 1.917 metres
  • Pendent mitjà de descens: 13,55%
  • Mapa: 2249OT Col de Puymorens Pic Carlit
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant: 5 hores 33 minuts
  • Dificultat de progressió: alta
  • Ascens positiu: 1.170 metres
  • ibpindex: 136 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 3 d’agost de 2015, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar per la pista asfaltada que surt en direcció O, remuntant a certa altura el rec de l’Orri. En poc temps arribem al final de l’asfalt i a un senyal de prohibició de trànsit a cotxes, motos i motocicletes. Hi ha també una edificació.
Seguim per la pista, ara molt descomposta. Més endavant, després de passar per una petita bassa que deixem al costat dret segons el sentit de la marxa, arribem a una bifurcació de la pista. Seguim per la dreta, en sentit SE, encarant-nos al telecadira que puja a tocar del pic de la Mina. Passem sota el telecadira, passem a gual el rec de l’Orri i ens dirigim a la bassa de l’Orri de la Vinyola.
Pel seu cantó dret trobem indicis de camí. El seguim amb més o menys claredat en tendència majorment SO i quan la cosa sembla complicar-se apareixen les fites. Les seguim i ens van portant, se suposa, pel millor lloc possible. En una zona que podríem dir que és un prat herbat deixem a l’esquerra una coma herbada que ens permetria pujar al coll de Font Freda i atacar el cim per canals sembla que no gaire complicats.
Més endavant la fisonomia del terreny canvia radicalment. Anem saltant pedrots de grandària considerable que fan que el trànsit sigui lent. Les fites ens continuen portant, però ja dubto que ho facin pel millor camí possible. En un moment donat el track em diu que haig de girar a l’esquerra en sentit E, així que deixo les fites que segueixen en sentit SO i segueixo enfilant-me a la recerca de les tarteres que tinc al davant.
Es deixa enrere el pedregam i comença a aparèixer l’herba. A l’esquerra tenim la coma herbada que s’ha de remuntar, com millor ens sembli, en llaçades o pel dret, per sortir directament al cim.
Si el dia és bo, meteorològicament parlant, les vistes no ens deixaran pensar en cansament. Quedarem marejats de tant voltar mirant muntanyes. Ja sabeu que no m’agrada enumerar-les.
Continuo en sentit SE per arribar a l’altre cim, coronat per un parell de repetidors de senyals. Més vistes. I a seguir la carena. El trajecte és clar. Es passa pels Orriets i es puja, o no, pels cims de pic de les Valletes i puntes de la Vinyola i es baixa al coll de l’Orri de la Vinyola.
En aquest punt, si les forces acompanyen, es pot continuar per fer els cims dels pics de Fontnegra (occ., central i or.) i tornar per fer també el pic de la Mina, però jo prefereixo baixar, fàcil però amb compte, per terreny descompost però no gaire pendent, a l’estany de l’Orri de la Vinyola i així fer un recorregut que no he trobat ressenyat a internet, cosa que no vol dir que jo hagi descobert res.
De l’estany es pot seguir el descens per camí més o menys fressat i senyalitzat amb fites, però em feia l’efecte que enllaçaria de pressa amb el camí fet per pujar, i a mi no m’agrada fer recorreguts lineals, així que sense camí (a hores d’ara això ja no tenia importància) però sempre amb l’objectiu a la vista i per terreny de les mateixes qualitats que el trepitjat a la pujada, vaig anar fent camí al meu lliure albir fins a enllaçar, tan avall com vaig poder, amb la pista per la qual vaig començar el recorregut.
I com sempre, ja per terreny conegut, desfem passes per tornar a l’aparcament.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

  • Pic de Fontfreda vist des de La Tour de Querol
  • La carena E del pic de Fontfreda i les canals del Cristau
  • Zoom a la carena E del pic de Fontfreda
  • El roc de les Ombres i el Pic de Fontfreda al darrere
  • El pic de Fontfreda vist des de la carretera d'accés al col du Puymorens
  • El roc de les Ombres i el pic de l'Estanyó, amb el pic de Fontfreda al darrere, vist des de l'aparcament del Col du Puymorens
  • Vista general del sector de l'orri de la Vinyola
  • Coll entre el pic de l'Estanyó i el pic de Fontfreda
  • Detall del recorregut
  • Una mirada al darrera
  • Detall de les tarteres i canals que permeten l'accés al cim
  • Una mirada enrere a mitja coma d'ascens directe al cim
  • I ara la mirada és cap a dalt
  • El pic de les Valletes, el pic de puntes de la Vinyola i els pics de Fontnegre
  • Pics de Fontnegre a la dreta de la foto i pic de la Mina a l'esquerra
  • detall de la carena dels Orriets
  • El pic de l'Estanyó vist des del cim del pic de Fontfreda
  • La coma d'en Garcia i els pics de coma d'Or i Puig Pedrós de Lanós
  • Vista de Porta amb el Carlit al fons
  • Zoom al Carlit
  • Zoom a la coma d'Or i el puig Pedrós de Lanós
  • Zoom a Porta
  • Pic oriental de Fontfreda
  • detall del cim oriental del pic de Fontfreda
  • El pic de Fontfreda vist des dels Orriets
  • El pic de Fontfreda en primer terme amb el Carlit, el coma d'Or i el puig Pedrós de Lanós al fons
  • El pic de les Valletes occidental
  • Detall de la carena
  • L'estany de l'orri de la Vinyola i el pic de la Mina des de les puntes de la Vinyola
  • L'Ospitalet
  • Instal·lacions de Radio Andorra i el bar-restaurant del final del Funicamp d'Encamp
  • Zoom al restaurant del Funicamp
  • Detall de la vessant de baixada, per la part central
  • Vista de la pala herbada per la que s'ha fet la pujada
  • Arribant a l'estany de l'orri de la Vonyola, amb el pic de la Mina a la dreta de foto
  • El pic de la Mina i l'estany de l'orri de la Vinyola
  • L'estany de l'orri de la Vinyola
  • Vista del circ que tanca la coma de l'orri de la Vinyola
  • detall dels Orriets
  • Els Orriets, el pic de Fontfreda i el pic de l'Estanyol
  • Pedregal a la coma de l'orri de la Vinyola
  • El pic de Fontfreda
  • El pic de l'Estanyol, el coll de Fonfreda i el pic de Fontfreda

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.