Pic de Filià (tossal de Paiasso)

Qui hagi aparcat a la barrera que barra el pas als vehicles s’estalviarà 1.800 metres de caminada i el pas a gual del riu de Filià, així que començaré a escriure aquesta ressenya començant al pal indicador que mostra el camí que puja al Fitero.
Just als peus del pal, al camí de Filià, es veu un senyal de pintura groga de l’estil de les que fa Itinerànnia, però ja no en vam tornar a veure cap més i això que les vam buscar, encara que potser no suficientment. El cas és que ja vam llegir, i així ho vam fer seguint el track GPS, que es puja sense camí.
Es puja prou bé. Tan sols trobem, al cap de poc de començar, que ens hem de dirigir al barranc de la Coma de les Fusses per trobar un punt feble que permet creuar un filat amb tres línies de filferro amb punxes i un altre fil de coure que se suposa electrificat (¿?). Una vegada a l’altra banda, bufar i fer ampolles cap a dalt.
Per on?, de moment seguint el barranc de la Coma-l’empriu per on la imaginació o el gust us demani. Hi ha qui puja cap a la carena per fer el Fitero i seguir carenant fins al cim. Sembla una bona opció. En el nostre cas decidim fer més directe i continuar per la Coma-l’empriu per desviar-nos a la carena que hi ha entre aquesta coma i la de les Fusses. De mica en mica i amb paciència ens enfilem i ja tenim més clar on és el cim, carena amunt.
No ens hi arribem, al final, ja que un incipient sender, molt precari encara, permet fer un flanqueig que ens deixa als peus del cim, al pedregar que el protegeix. Pel costat esquerre de la muntanya (la nostra dreta) neix la traça que hi puja. Per fi som al cim.
Les vistes se suposen (així ho hem llegit) superbes. En el nostre cas la boira que ha anat pujant al llarg del dia ens les espatlla i quan obre alguna finestra, els núvols també ens eviten tenir-ne, així que ens estem al cim el temps necessari per fer quatre fotos.
La baixada la fem per la carena que davalla en sentit sud, fort i pendent (20 %) però fàcil si es fa vigilant una mica. 800 metres de baixada, més o menys, i trepitgem la Muntanyeta. Continuem la baixada, amb la mateixa tònica, per la carena de la muntanya, per sobre de la Costa la Roja seguint el fil de la carena fins que arribem a un grup de roques que ja no trepitgem en girar a l’esquerra per superar-les i anar a parar als peus de les runes d’una cabana.
Continuem amb la baixada i ja comencem a veure la cabana de Filià. Finalment enllacem amb camí traçat, poder pel bestiar que pastura per la zona, però és el més semblant a un camí que hem trobat en tota la baixada, que de mica en mica es va fent més clar i fressat. Aquest camí ens baixaria a la cabana de Filià, que acostuma a ser el més assenyat, però en el nostre cas, en tenir el cotxe a on el tenim, quan veiem el filat davallem a un altre camí que passa uns metres més avall, a tocar d’aquest filat, i el seguim en sentit nord-est fins que ens trobem de nou al punt feble que ens permet tornar a passar el filat.
Ja no ens resta més que tornar a baixar al pal indicador del camí de Fitero i desfer camí fins a tornar al cotxe, tram que us estalviareu si heu aparcat a tocar de la barrera a on hi ha el pal indicador.