Pic de Cataperdís

Curta però intensa excursió per pujar als tres pics que conformen la serra del Cap de la Coma, a Andorra, concretament a la parròquia d’Ordino. Aquesta vall amagada està envoltada d’airoses muntanyes que no es deixen guanyar fàcilment perquè totes estan defensades per forts pendents i estretes crestes que ens demanaran esforç i concentració per conquerir-les.
Però tot aquest esforç i dificultat quedarà en no res quan es guanyin les carenes. Si el dia és l’adequat, les vistes ocuparan totalment els nostres pensaments, aconseguint així que no ens recordem de les forces gastades.
La proposta que aquí s’ofereix és una variant molt curta de la ressenya que Manel Figuera facilita al seu llibre “Circuits d’alta muntanya pel Pirineu Occidental català”. La idea original era fer tot el recorregut esmentat en el llibre, però aquesta vegada el cap em va fer una mala jugada i quan érem a prop del Pic de Cataperdís, principal objectiu del dia, el cervell va enviar ordres a les cames de no fer el descens en direcció als estanys de l’Angonella i tirar directe al cim per després intentar l’ascens al cim de l’Angonella i tornar al Port de Rat pel port d’Arinsal. També volíem mirar d’intentar fer la cresta que uneix el port de Rat amb el Pic de Cataperdís, però aquesta vegada, el meu xerpa va dir que no ho veia clar així que ho vam deixar per a una altra ocasió. Penso que aquesta cresta és practicable perquè en altres webs he trobat textos que fins i tot diuen que és perfecta per iniciar-se en aquest terreny. Allò dit. Hem de tornar.
També vull comentar que per fer el cim de l’Angonella, una vertadera joia, hi ha diverses opcions, amb diferents graus de dificultat però amb el denominador comú que en totes s’ha de grimpar. El que és normal és pujar al cim a tota cresta però també es pot flanquejar per una lleixa, primer en descens i després en ascens, per la banda francesa, fins a assolir un pas evident, tot això per la base la muntanya. Després caldrà pujar tot dret, fent petites llaçades, grimpant per una paret prou vertical, però sense perill, fins al cim. També es pot passar de llarg l’Angonella i atacar el cim per la seva cresta SSO. Nosaltres vam voler fer el descens per aquesta cara i no ens vam sortir. No ho vam veure clar i vam recular per baixar del cim per la cresta NNE, que ens havia semblat impossible mirant-la des del port de l’Angonella i que des del cim es veia molt més fàcil, cosa que així va resultar.
Bé, m’estic embolicant. Penso que el millor que es pot fer, si voleu fer aquesta proposta, és llegir aquest llibre de Manel Figuera, que ho explica molt millor que jo.
Sí que vull deixar clara una cosa:.
Tot el recorregut és practicable si es té experiència en alta muntanya i en recorregut de crestes i és també molt important no tenir vertigen. No és que les crestes siguin molt aèries, però demanen una mica de respecte.