Penyes Altes de Moixeró

Sortim de l’aparcament de l’àrea de servei del túnel del Cadí en sentit sud-est, a la cerca de la carretera veïnal de Riu de Cerdanya a Urús. Quan som a la carretera, la seguim en direcció a aquesta última població. Al cap de poc temps trobem a l’altra banda de la carretera senyals de pintura de GR i ens hi dirigim. Aquest GR és el que segueix pel segon trencall que trobem a mà dreta. L’altre trencall serà el que farem servir per tornar.
El seguirem fixant-nos bé en els senyals de pintura, fins a arribar a l’ermita de Sant Grau. Des d’aquest edifici seguirem encara per GR i anem a trobar de nou asfalt, que seguirem uns 400 metres fins que el deixem per agafar una pista que trobem a la dreta. Deixem el GR, que segueix recte per asfalt, en sentit nord-est, i prenem orientació sud-est. Una mica més a l’esquerra comença una pista que va en direcció al PR C-126.
Quan som al sector que el mapa de l’ICGC anomena bac de Montner, el mapa de Moixerò de l’editorial Alpina en diu bac de Montué, deixem la pista i ens enfilem pel sender que se’n va per l’esquerra i es fica al bosc. Aquest ens porta fins a una pista que seguirem en sentit sud-est, a la cerca d’una tanca que veiem en aquella direcció. Al cap de poc sortim a una clariana. S’ha de girar a la dreta, en sentit sud-oest, per anar a la cerca d’una pista, tot i que és més que probable que si se segueix recte, també s’arribi al refugi. La pista que seguim, en sentit sud-est, arriba a un nus de pistes. La primera que trobem, la de més a l’esquerra, puja al refugi d’Urús, per l’ICGC, o de la pleta dels Ordiassos, per l’editorial Alpina. És molt a prop, així que hi anem a donar una ullada.
Vist l’edifici, tornem de nou al nus de pistes. La més ampla, apta per a vehicles també ens fa servei, però fa el camí molt més llarg així que seguim per la pista que marxa en sentit sud-est, en suau ascens. No caminem gaire per aquesta pista, ja que després d’uns 600 metres ens escapem per un sender que s’enfila al marge esquerre del camí per ficar-se al bosc. Aquest sender fa un llarg recorregut en sentit sud, seguint aigües amunt el torrent de les Canaletes, força metres per sota del camí. Arriba un moment en què el travessem i trobem una font. En aquest punt el camí fa un fort revolt i pren orientació nord-oest i ens fa pujar a la cerca de la pista apta per a vehicles que vam abandonar al refugi d’Urús, o de la pleta dels Ordiassos.
Ara sí que la seguim, en sentit nord-oest. Quan gira cap al sud-est trobem un lloc que és un excel·lent mirador des del qual observem unes bones vistes de la plana cerdana i el cordal pirinenc. Quan ja en tenim prou seguim per la pista a la cerca del refugi forestal del Cortal d’en Vidal (aquí no hi ha discrepància toponímica). No arribem ben bé al refugi, ja que quan som al camí que hi dóna accés, girem i el deixem a la nostra esquena. Orientats al sud-est hem de localitzar un arbre amb una marca de pintura blanca al tronc. Es troba uns quants metres més amunt de la nostra posició. Seguint aquests senyals ens trobem, més amunt, amb vells senyals de pintura de GR, que seguim, fins que perdem el camí, o aquest deixa d’existir. Cap problema, ja que hi ha fites a més a més de senyals de pintura, vermella unes i groga les altres, que ens guien. També tenim la referència de la carena, que hem de remuntar. Anem sobre el traçat del túnel del Cadí.
Seguint aquests senyals, passem en primera instància a tocar dels Collets (ICGC) o turó del Montsec (Alpina), remuntant la serra de Comesjuntes i arribem a un punt on hem de deixar córrer els senyals de pintura groga i seguir els vermells, que ens fan pujar de valent, molt dret, pel mig del bosc, fins a atènyer el pas de la Guilla (ICGC) o collet de Molins (Alpina). En aquest punt enllacem amb el GR 150-1, que seguim en sentit sud-est, per anar per carena fins al cim de les Penyes Altes. Aquest cim és un excel·lent mirador així que si el dia és bo, l’estada potser llarga.
Continuem amb la proposta sortint del cim pel costat contrari al que hem arribat. D’aquesta manera passem en primer lloc per un coll sense nom, on trobem un pal indicador que ens ensenya la direcció a seguir per anar al refugi Sant Jordi. Seguim pel GR i sortim al coll de Raset, punt on trobem la sortida de la canal de la Serp. Seguim en direcció al coll de Pendis. El GR ens va portant amb tranquil·litat, en sentit sud-est, i finalment apareixem al collet del clot dels Amorriadors (Alpina) o coll de Moixeró (ICGC).
En aquest punt tenim dues opcions. La primera seria seguir recte fins al coll de Pendis i seguir per la ruta de Cavalls del Vent, evitant així, en èpoques de pluja, els diferents torrents que baixen pel vessant de la muntanya. La segona opció és la que fem nosaltres. Baixar del clot dels Amorriadors en sentit nord-oest, passant per la cova de l’Ós fins a trobar el torrent de Moixeró. Es tracta de baixar seguint la seva llera, aigües avall, i deixar de banda qualsevol traça de pista o camí, per evident i clar que sigui, fins a acabar al pla dels Estorbs, punt al qual trobem senyals de pintura de la ruta Cavalls del Vent. Del que es tracta, a partir d’aquest punt, és de seguir aquests senyals fins a arribar al refugi del Serrat de les Esposes.
Del refugi, al qual podem estar-nos una estona, seguim en sentit nord per la pista apta per a vehicles que hi surt i que baixa a Riu de Cerdanya. No la seguim gaire temps ja que quan pren orientació nord-oest la deixem per agafar-ne, per la nostra dreta, una altra més precària que es dirigeix a Canals. Aquesta nova pista ens baixa a l’estrets de Canals, superat el qual acabem al talús de la carretera del túnel.
Seguim un precari sender que ens porta a un pas de natura (un túnel sota la carretera) que ens permet passar a l’altra banda sense perill d’atropellament. Voltem les instal·lacions del peatge del túnel, al sector de la Clau, i per pista anem seguint el traçat de la autopista, en sentit nord-oest primer i nord-est més endavant i així acabem per trobar de nou el GR, el qual deixarem al cap de poc, ja que caldrà que girem a la dreta, en sentit nord-est, per anar a trobar l’aparcament, al sector de la Coma.