Penyes Altes de Moixeró

Excursió circular seguint el sentit horari per fer l’ascensió al cim de les Penyes Altes del Moixeró, situat entre la serra del Cadí i la Tossa d’Alp. Aquest cim fa la partició dels termes d’Urús, Bagà i Bellver i la divisòria de les províncies de Girona, Barcelona i Lleida. Al cim hi trobarem un petit monòlit que hi fa referència. Aquest cim és fàcilment accessible des de tots quatre costats. El sud és el més transitat i feréstec, amb la mítica canal de la Serp com a punt culminant i el nord és el vessant més còmode i amigable, amb diverses pistes que permeten fer trajectes més o menys llargs. Trobo també, però això és el meu parer, que el vessant nord és molt més agradable de fer per la successió de vistes que ens ofereix cap a la plana cerdana i tot el cordal pirinenc.
Entenc que per als excursionistes que vénen del sud els és molt més còmode pujar per la banda de Gréixer, o des de Can Cerdanyola, o fins i tot des de la Mare de Déu de Roca-sança, però aquí oferirem l’opció nord, sortint de l’àrea de servei del túnel del Cadí. També és comú fer aquest cim mentre es fa la travessia de Cavalls del Vent, ja que aquest és un dels que es fan en una de les etapes.
La toponímia emprada és majoritàriament la de l’editorial Alpina, ja que, penso, el nostre col·lectiu fa servir els mapes d’aquesta editorial. El cert és que existeixen infinitat de discrepàncies entre aquest mapa i el que se suposa oficial, el de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Es fa difícil trobar topònims coincidents, i quan si es donen, resulta que canvien les posicions. Això fa que a l’apartat de la ressenya hi faci constar totes dues denominacions.
D’aigua no caldrà aprovisionar-se, ja que pel trajecte en trobarem, ja sigui a fonts naturals, ja sigui als refugis pels quals es passa.
La baixada del cim proposo fer-la seguint el torrent de Moixeró, però si el torrent porta aigua, haurem d’anar fins al coll de Moixeró (el de l’editorial Alpina) i baixar per la pista que segueix el recorregut de la ruta Cavalls del Vent fins al refugi del Serrat de les Esposes. Si es pot baixar pel torrent, farem el trajecte molt més curt, fresc i divertit, fins al mateix refugi.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitut NLongitut ETemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Inici42.3460081.83449500:00:001.2930
Ermita de Sant Grau42.3418121.84141500:21:411.3701.211
Refugi de la Pleta dels Ordiassos42.3342871.85195501:10:461.4983.704
Font42.3244381.85050501:34:061.5725.173
Refugi del Cortal d’en Vidal42.325581.84118701:55:591.6486.264
Collet de Molins42.3094471.8483703:22:342.0919.012
Penyes Altes de Moixeró42.3062081.8425204:04:182.24710.125
Collet del Raset42.3027521.83339304:46:062.03811.474
Deixar GR42.3009051.8289204:52:471.98011.941
Font de la Coma42.3119771.82616305:33:051.64013.807
Refugi del Serrat de les Esposes42.3251971.82865507:45:191.52616.086
Deixar pista i seguir direcció a Canals42.3290531.82913207:55:331.50416.648
Pas de natura sota carretera42.3389281.83941808:34:381.24519.082
Final42.3459881.834468?09:03:51.26820.652

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Sportiva

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: Riu de Cerdanya
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:  sí
  • Dificultat física:  alta
  • Altura màxima:  2.248 metres
  • Pendent mitjà de pujada:   12,77 %
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny:  pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 2 hores 44 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  1.244 metres
  • Pendent mitjà de descens:   13,52 %
  • Mapa: Cerdanya
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  Antihorari
  • Temps caminant:  6 hores 20 minuts
  • Dificultat progressió: baixa
  • Ascens positiu: 1.254 metres
  • ibpindex:   128  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 5 de juliol de 2011, data de realització del recorregut.

Sortim de l’aparcament de l’àrea de servei del túnel del Cadí en sentit sud-est, a la cerca de la carretera veïnal de Riu de Cerdanya a Urús. Quan som a la carretera, la seguim en direcció a aquesta última població. Al cap de poc temps trobem a l’altra banda de la carretera senyals de pintura de GR i ens hi dirigim. Aquest GR és el que segueix pel segon trencall que trobem a mà dreta. L’altre trencall serà el que farem servir per tornar.
El seguirem fixant-nos bé en els senyals de pintura, fins a arribar a l’ermita de Sant Grau. Des d’aquest edifici seguirem encara per GR i anem a trobar de nou asfalt, que seguirem uns 400 metres fins que el deixem per agafar una pista que trobem a la dreta. Deixem el GR, que segueix recte per asfalt, en sentit nord-est, i prenem orientació sud-est. Una mica més a l’esquerra comença una pista que va en direcció al PR C-126.
Quan som al sector que el mapa de l’ICGC anomena bac de Montner, el mapa de Moixerò de l’editorial Alpina en diu bac de Montué, deixem la pista i ens enfilem pel sender que se’n va per l’esquerra i es fica al bosc. Aquest ens porta fins a una pista que seguirem en sentit sud-est, a la cerca d’una tanca que veiem en aquella direcció. Al cap de poc sortim a una clariana. S’ha de girar a la dreta, en sentit sud-oest, per anar a la cerca d’una pista, tot i que és més que probable que si se segueix recte, també s’arribi al refugi. La pista que seguim, en sentit sud-est, arriba a un nus de pistes. La primera que trobem, la de més a l’esquerra, puja al refugi d’Urús, per l’ICGC, o de la pleta dels Ordiassos, per l’editorial Alpina. És molt a prop, així que hi anem a donar una ullada.
Vist l’edifici, tornem de nou al nus de pistes. La més ampla, apta per a vehicles també ens fa servei, però fa el camí molt més llarg així que seguim per la pista que marxa en sentit sud-est, en suau ascens. No caminem gaire per aquesta pista, ja que després d’uns 600 metres ens escapem per un sender que s’enfila al marge esquerre del camí per ficar-se al bosc. Aquest sender fa un llarg recorregut en sentit sud, seguint aigües amunt el torrent de les Canaletes, força metres per sota del camí. Arriba un moment en què el travessem i trobem una font. En aquest punt el camí fa un fort revolt i pren orientació nord-oest i ens fa pujar a la cerca de la pista apta per a vehicles que vam abandonar al refugi d’Urús, o de la pleta dels Ordiassos.
Ara sí que la seguim, en sentit nord-oest. Quan gira cap al sud-est trobem un lloc que és un excel·lent mirador des del qual observem unes bones vistes de la plana cerdana i el cordal pirinenc. Quan ja en tenim prou seguim per la pista a la cerca del refugi forestal del Cortal d’en Vidal (aquí no hi ha discrepància toponímica). No arribem ben bé al refugi, ja que quan som al camí que hi dóna accés, girem i el deixem a la nostra esquena. Orientats al sud-est hem de localitzar un arbre amb una marca de pintura blanca al tronc. Es troba uns quants metres més amunt de la nostra posició. Seguint aquests senyals ens trobem, més amunt, amb vells senyals de pintura de GR, que seguim, fins que perdem el camí, o aquest deixa d’existir. Cap problema, ja que hi ha fites a més a més de senyals de pintura, vermella unes i groga les altres, que ens guien. També tenim la referència de la carena, que hem de remuntar. Anem sobre el traçat del túnel del Cadí.
Seguint aquests senyals, passem en primera instància a tocar dels Collets (ICGC) o turó del Montsec (Alpina), remuntant la serra de Comesjuntes i arribem a un punt on hem de deixar córrer els senyals de pintura groga i seguir els vermells, que ens fan pujar de valent, molt dret, pel mig del bosc, fins a atènyer el pas de la Guilla (ICGC) o collet de Molins (Alpina). En aquest punt enllacem amb el GR 150-1, que seguim en sentit sud-est, per anar per carena fins al cim de les Penyes Altes. Aquest cim és un excel·lent mirador així que si el dia és bo, l’estada potser llarga.
Continuem amb la proposta sortint del cim pel costat contrari al que hem arribat. D’aquesta manera passem en primer lloc per un coll sense nom, on trobem un pal indicador que ens ensenya la direcció a seguir per anar al refugi Sant Jordi. Seguim pel GR i sortim al coll de Raset, punt on trobem la sortida de la canal de la Serp. Seguim en direcció al coll de Pendis. El GR ens va portant amb tranquil·litat, en sentit sud-est, i finalment apareixem al collet del clot dels Amorriadors (Alpina) o coll de Moixeró (ICGC).
En aquest punt tenim dues opcions. La primera seria seguir recte fins al coll de Pendis i seguir per la ruta de Cavalls del Vent, evitant així, en èpoques de pluja, els diferents torrents que baixen pel vessant de la muntanya. La segona opció és la que fem nosaltres. Baixar del clot dels Amorriadors en sentit nord-oest, passant per la cova de l’Ós fins a trobar el torrent de Moixeró. Es tracta de baixar seguint la seva llera, aigües avall, i deixar de banda qualsevol traça de pista o camí, per evident i clar que sigui, fins a acabar al pla dels Estorbs, punt al qual trobem senyals de pintura de la ruta Cavalls del Vent. Del que es tracta, a partir d’aquest punt, és de seguir aquests senyals fins a arribar al refugi del Serrat de les Esposes.
Del refugi, al qual podem estar-nos una estona, seguim en sentit nord per la pista apta per a vehicles que hi surt i que baixa a Riu de Cerdanya. No la seguim gaire temps ja que quan pren orientació nord-oest la deixem per agafar-ne, per la nostra dreta, una altra més precària que es dirigeix a Canals. Aquesta nova pista ens baixa a l’estrets de Canals, superat el qual acabem al talús de la carretera del túnel.
Seguim un precari sender que ens porta a un pas de natura (un túnel sota la carretera) que ens permet passar a l’altra banda sense perill d’atropellament. Voltem les instal·lacions del peatge del túnel, al sector de la Clau, i per pista anem seguint el traçat de la autopista, en sentit nord-oest primer i nord-est més endavant i així acabem per trobar de nou el GR, el qual deixarem al cap de poc, ja que caldrà que girem a la dreta, en sentit nord-est, per anar a trobar l’aparcament, al sector de la Coma.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies