Peñarroya, Terol

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades1 hora 05 minutsDificultat medi natural2
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 182 metresDificultat orientació3
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu182 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 6 km 106 metresEsforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document42
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 2.028 metresEl punt més baix es troba a 1.830 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícules nombres 568-I, 568-II i 568-IV

A la segona va ser la vençuda.
Després de l’intent fallit del mes de maig passat, que una intensa i inesperada nevada em va privar de l’oportunitat de fer cim en aquesta emblemàtica muntanya, per fi, dos mesos després, l’aconseguim.
Plantejo l’ascensió com fa una gran majoria de propostes a les quals es pot accedir a internet. Trio l’opció més còmoda i curta, ja que es pot fer l’aproximació amb cotxe tan a prop del cim com es vulgui. De fet s’arriba amb aquest mitjà fins al mateix cim si es vol, però aquest no és el nostre plantejament.
Sí que hi va tenir molt a veure a l’hora de plantejar el punt d’inici el fet de trobar-nos en plena canícula estiuenca, amb previsió d’altes temperatures. També va influir l’horari de començament previst ja que em trobava a 4.30 hores amb cotxe del punt de partida. Faria l’ascens aprofitant el viatge de tornada a la meva residència habitual després de passar uns dies a la població alacantina de Torrevella.
Per tots aquests motius vaig triar, com dic, un dels punts habituals d’inici de l’ascensió a aquest cim, el Collado de la Gitana. Fins a aquest punt s’hi pujat per la carretera que permet accedir a les pistes d’esquí de Valdelinares. És habitual aparcar al mateix coll per començar la caminada. En el meu cas, un error d’orientació em va portar a caminar per on no ho havia de fer i vaig fer gairebé dos quilòmetres extres.
De nou en el punt d’inici em vaig desplaçar amb el vehicle per pista de terra, en perfecte estat, fins al Collado de la Imagen, d’aquesta manera fins i tot vaig fer més curt el recorregut previst.
En aquesta collada, important nus de pistes, s´hi poden aparcar un bon nombre de cotxes, sense perjudicar el trànsit rodat d’altres vehicles

Ressenya del recorregut

En el cas que plantejo, inicio el recorregut per la pista planera que marxa en sentit nord-oest, en direcció a Gúdar, segons resa un cartell de fusta a peu de pista. En sentit sud-oest marxa una altra pista que va a l’àrea d’esbarjo de la Chaparrilla. La pista que tenim orientada gairebé en sentit oest serà la que faré servir per tornar al punt d’inici. La pista per la qual començo el recorregut va seguint, més o menys fidelment, la corba de nivell del vessant del Peñón de los Soldados. La idea era seguir la pista íntegrament fins a la confluència amb una altra pista d’inferior categoria que es desvia cap a Calle Barracas. Unes desenes de metres més al sud-oest d’aquesta intersecció neix una altra pista que permet, segons el mapa de l’Institut Geogràfic Nacional, comprovada l’existència amb imatges aèries de la zona, completar una bona excursió circular. En el meu cas, a causa de l’hora avançada del dia i la forta i sufocant calor, decideixo abandonar la pista deixant-me influenciar per una estranya fita de pedres que semblava indicar l’existència d’una drecera. Res més lluny de la realitat. De drecera sí que se’n fa, atès que el sotabosc és tan net i esplèndid que permet transitar lliurement entre els magnífics pins que poblen el lloc. D’ombra en proporcionen, però també impossibiliten la circulació de l’aire. Un passeig curt per un pendent moderat en ascens em porta a trobar una pista transversal que prové de la pista per la qual haig de tornar a l’aparcament. M’hi incorporo i la segueixo en suau ascens, per la dreta, en sentit oest. Aviat em canso del bon camí i de nou torno a fer una drecera en sentit sud-oest, remunto uns quants metres de desnivell per enllaçar amb una nova pista. Em trobo de nou en el camí pel qual tenia previst haver caminat si no hagués escurçat el recorregut amb dreceres. Segueixo així la pista de manera definitiva, sense abandonar-la en cap moment fins a aconseguir el cim. El cim del Peñarroya està coronat per un gran prisma quadrat d’uns 5 o 6 metres d’altura que sustenta el vèrtex geodèsic. No us en aneu del lloc sense haver pujat a la cúspide. A prop d’aquesta estructura hi ha un excel·lent mirador. El descens es pot plantejar de múltiples maneres. Potser la més senderista és desfer camí fins al punt en el qual la senda fa un gir en sentit nord-oest. Just en aquest punt neix una espècie d’antic tallafoc que permet enllaçar amb la pista, just unes desenes de metres abans d’arribar a l’aparcament. Aquest camí va seguint el límit entre municipis de la zona. Una altra opció és seguir íntegrament la pista que arriba fins al monòlit situat a la gran esplanada que conforma el cim de la muntanya. En el meu cas, aprofitant que hi havia unes cintes plàstiques, vaig optar per seguir-les a veure què m’oferien, amb el convenciment que en aquesta direcció trobaria la pista esmentada. Quan hi enllaço observo que les cintes continuen per un tallafoc que descendeix en sentit sud-oest. Com que no m’interessa aquesta opció, però que en tot cas seria vàlida, opto per seguir la pista durant uns centenars de metres. Cansat de nou de tanta pista, opto per retallar camí per dins del bosc, totalment transitable com ja he comentat. Així, deixant-me portar per la intuïció i l’orientació, fàcil tenint la referència de les pistes que m’envoltaven, vaig aconseguir arribar de nou al punt en el qual tenia el cotxe aparcat.
Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

40.391852N, 0.655019W

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.