Pedracastell

Comencem a caminar en sentit sud-est per una clara pista de terra que surt en aquella direcció, ben visible des del lloc en el qual hem aparcat. Als pocs metres caminats veiem una altra pista que té el pas barrat per una porta metàl·lica. Seguim doncs que caminem i travessem una cadena. Caminem ara en sentit nord-est.
Pugem còmodament i suau i la pista gira 90 graus en sentit sud-est. Anem caminant sempre pel camí principal, no fent cas dels diversos desviaments que se’ns ofereixen per l’esquerra i arribem a un altre gir, ara a l’esquerre, i veiem una altra tanca que barra el pas a la zona del turó del Fangar, amb torre de guaita a dalt de tot. Seguim per la pista, ara en pujada i entre camps de cirerers, i n’acabem trobant una altra de travessera. Girem fort a l’esquerra en sentit nord-est i el pendent es fa més suau, anant cap al turó de Noè, que el deixarem una mica a l’esquerra.
Més endavant veurem senders que, en comptes d’anar per la pista, ens permeten caminar entre els arbres. El sender està marcat amb senyals de pintura groga, un cercle, que hem de seguir. Aquest sender ens porta a la pista que ve del turó Roig i enllaça amb el coll Safiguera. Aquesta pista és el GR5 i, seguint-la, ens portaria directament a la Creu de Canet o Pedracastell però en aquest cas anem en sentit contrari per prendre un altre sender que deixa el GR en baixada i sentit sud, que ens baixa al sector anomenat el Rocar i més endavant a creuar el rial del Rocar. Aquest sender, clar i fressat però sense senyalització, ens porta a la serra de la Bandera i gira cap a xaloc (sud-est) per deixar-nos en una pista entre el Pedracastell punt geodèsic i el Pedracastell-Creu de Canet.
Girem en direcció al primer, iniciant una forta pujada per pista relliscosa que en pocs minuts ens permet arribar al vèrtex geodèsic del Pedracastell, segons l’ICC. Desfem camí fins a tornar a la pista i ara la seguim en sentit garbí (sud-oest) fins a enllaçar de nou amb el GR5 abans abandonat. Ja tenim la creu a la vista així que ens hi dirigim.
Vistes, relaxació, descans, un mos… i la tornada. Un sender clar s’aboca en baixada en sentit sud-oest per fer drecera a la recerca del GR5. Sortim a aquesta pista però ràpidament l’abandonem per prendre un sender que ens ofereix l’ombra dels arbres. El seguirem fins que torna a sortir a la pista, en teoria en un punt en el qual hauríem de deixar el GR5 i baixar en direcció a Can Figuerola, però no va ser així. Tanques en tot el perímetre que impossibiliten el pas. Així que no hi ha cap més opció que seguir la pista en direcció a Canet de Mar. Just quan hem passat per sobre de l’autopista C-32 ens desviem a la dreta per iniciar un fort descens, seguint la canalització del gas, fins a acabar a l’entrada d’un túnel que ens permet tornar a creuar l’autopista, ara per sota, i caminar per una vorera urbanitzada i passar davant d’un club esportiu privat.
Més endavant hem de variar l’itinerari previst, ja que trobem que el camí a seguir està barrat per una altra tanca així que girem a l’esquerra, a l’alçada d’una gran nau industrial, per dirigir-nos a una rotonda. Quan hi som, girem a la dreta, en sentit nord-oest, caminant encara per voreres urbanitzades. Així arribem a una altra rotonda, punt al qual hauríem d’haver arribat si els camins haguessin estat oberts. Ens trobem doncs on havíem de ser. Ara tombem a l’esquerra per pista de terra, o asfalt desfet. Més endavant trobem un nus de múltiples pistes. Triem la de més a l’esquerra per seguir el torrent de les Teixoneres. Deixem un desviament a l’esquerra i seguim recte per la pista per la qual transitem.
Ràpidament trobem un altre desviament. Ara tirem per l’esquerra i deixem la pista que segueix recte, en direcció a Can Pouet. Anem caminant en sentit nord-oest per pista en bones condicions i arribem a un altre nus de camins. Seguim pel de més a l’esquerra i no fem cas dels altres. Així, caminant en el mateix sentit de la marxa, acabem per trobar que el camí que havíem de seguir està tancat. Així doncs reculem uns metres fins al trencall que havíem deixat abans, barrat amb una cadena.
Passem a l’altre costat de la cadena i pugem per pista de desembosc, a la recerca d’una altra que veiem uns metres per sobre de la nostra posició. Ens incorporem a aquesta i la seguim per l’esquerra, en pujada, fins que sortim a un pla amb una edificació, o caseta. Sense acabar de trepitjar el terreny pla ens enfilem pel mig del bosc en recerca de la carena i així sortim a un camp de cirerers. El voltem per la vora de la nostra dreta i acabem trobant una nova pista. La seguim pel dret i arribem a una tanca metàl·lica que ens barra el pas. Seguim la tanca cap a l’esquerra i de seguida en veiem el final i un punt en el qual uns fils de niló ens permeten passar a l’altre costat.
Acabem sense camí ni traça però del que es tracta és de recuperar la pista que hem deixat a la dreta, inaccessible gràcies a la porta. De nou entre vegetació hem de buscar el millor pas per accedir de nou a la pista. Quan hi som, la seguim en ascens en sentit sud-oest per acabar trobant-ne una de nova pista a la plana d’en Sala. Més endavant podem triar entre seguir per la pista o desviar-nos per un sender. Al final el sender acaba ajuntant-se amb la pista, uns centenars de metres més endavant. Així acabem en un nus de pistes a la serra dels Termes.
Girem a l’esquerra i trobem primer una cadena que barra el pas i seguim el descens per la pista. El següent desviament a la dreta, tot i la cadena que barra el pas, serà el que haurem de seguir així que deixem la pista i ens dirigim a creuar un camp de cirerers, passant per la feixa inferior a la caseta d’estris per dirigir-nos a una altra pista que es veu a l’altra banda dels camps i que està tancada amb uns troncs formant una barrera que es pot passar per sota. Aquesta pista és precària al començament però es va clarejant segons anem avançant.
Així, voltant el turó del Fangar, sortim de nou a altres camps de cirerers. Seguim en descens entre camps i tanca metàl·lica i hem d’anar mirant per aconseguir trobar un corriol, poc visible, precari i sense senyalar, que per la nostra dreta ens ha de permetre escapar de la pista per, després de diverses llaçades, permetre’ns baixar a Can Xicoi i sortir de nou al lloc en el qual hem aparcat.
És possible que la porta de sortida/entrada a Can Xicoi la trobem tancada. Si és aquest el cas, seguint el tancat en sentit a llevant. Quan el camp gira a la dreta, trobarem un punt feble a la tanca que ens permetrà sortir de nou a la carretera i tornar al cotxe.