Mustallar, Lugo

Se surt de Piornedo i com ja he indicat més amunt, s’ha d’arribar a l’ermita de Sant Lorenzo. L’inici de la pista es troba senyalitzat (2018) per un pal de fusta amb dues franges blaves en la seva part alta. Des del seu inici, fins a la Mallada del Mostallar, mantindrà, com a mínim, una amplària d’un metre i mig, així que no hauria d’haver problemes per seguir el seu traçat, malgrat mancar de senyalització.
Em limitaré a detallar, a grans trets a causa de la claredat del recorregut, els punts de pas més importants, i que solen servir com a referència. Poc després de començar trobem una barrera que talla el pas a vehicles no autoritzats. Més endavant passem al costat d’un dipòsit d’aigua, que imagino proveeix a la població, semi ocult entre ginesta.
El següent punt de referència pot ser una font, que el dia del meu pas no rajava, que queda a l’esquerra del camí. Una mica més endavant s’inicia el descens, previ franqueig d’una porta de filat, a Campo Rodondo i a la palanca de fusta que permet salvar les aigües del rio de Piornedo, o Veiga Cimeira.
Una bona pujada, ara per pista descomposta i amb grans pedres com a ferm, ens deixa a l’esplanada en la qual es troba la cabanya dels Extremenys, així popularment coneguda, i amb una estupenda vista del cim que ens ocupa.
El que és la pista en si desapareix, però l’orientació és clara. Tenim davant la visió del camí que ens ha de situar a la Mallada del Mostallar. Superem el pendent i ens col·loquem a la tanca de filferro que delimita les províncies de Lugo i Lleó, just en el punt en el qual conflueixen els camins que, un baixa a Burbia, un altre segueix en sentit nord-est cap a Peña Longa i el que ens interessa, el que en sentit sud-est, en molt fort pendent, després de creuar una zona de pedres soltes, ens permet assolir el cim del Mostallar (prefereixo mantenir el topònim escrit en el mapa del IGN, encara que em consten altres noms, segur que més populars). Aquest pendent s’ha de superar amb calma. Ja gairebé estem i el cim no es mourà de lloc. És igual que triguem 15 que 30 minuts.
Ja estem en el cim. Es parlen meravelles de les vistes. Jo no vaig tenir sort del tot. Vaig gaudir d’un bon dia, però la boira no permetia grans horitzons i com que tampoc conec el territori, m’estalviaré d’explicar el que es veu des del cim. No obstant això, sí que m’esplaiaré explicant les possibilitats de tornada a Piornedo.
Diré en primer lloc que a causa de l’experiència soferta en l’intent anterior vaig decidir tornar pel mateix camí, desfent passos per terreny ja conegut i evitant aventures, però hi ha altres possibilitats, algunes d’elles recollides a la web de Wikiloc.
D’una banda, la més ressenyada consisteix a seguir la carena de la muntanya en sentit oest, en direcció al Pico Lagos. Des del cim s’observa que és possible desplaçar-se per la corda de la muntanya per, després de superar un tram que més d’un titlla de complicat (des del cim i a l’estiu no s’observa tal dificultat), enllaçar amb un clar sender que es dirigeix al cim del Pico do Agulleiro.
Aquest recorregut és avui possible a causa d’un incendi recentment esdevingut, ja que el terreny ha estat devastat i la corda de la muntanya ha quedat desprotegida. En anar sense companyia no em vaig plantejar el descens per aquest costat, donats els dubtes que em plantejava trobar bon camí per baixar del Pico do Agulleiro atès que ja coneixia l’estat del vessant, totalment col·lapsat per la vegetació. Malgrat que un vaquer de la zona em va explicar la viabilitat del descens, no vaig voler tornar a enfrontar-me a una possible batalla perduda amb les falgueres, els esbarzers i el bruc. Hi ha ressenyes a Internet que parlen de l’èxit del plantejament però dient que ho fan sense camí.
Una altra possible tornada passa per l’extrem oposat a l’anterior. Es tracta d’ascendir també a Peña Longa i anar a buscar el camí de Piornedo seguint la seva corda en descens, però també en aquesta opció s’ha de transitar per trams sense camí.
Sigui com sigui, si no es volen dificultats afegides a les ja de per si normals quan estem a la muntanya, o si no es disposa de molt temps per trepitjar muntanya, o si la meteorologia es torna complicada o amenaça complicacions, el millor és tornar per on s’ha vingut, cosa que vaig fer jo en aquesta ocasió.