He aparcat al final del carrer de la Palla, en un solar sense urbanitzar on sembla que es pot aparcar, uns metres abans d’arribar a un pal indicador ubicat a l’encreuament de la carretera LV-9137, que porta a Rubió de Dalt, la LV-9138 que porta a Montsonís, ambdues asfaltades, i la pista de terra que porta a la Casa del Pastor.
Em dirigeixo a aquell pal i continuo per la pista de terra, en descens. Passo de llarg el desviament que per l’esquerra entra a un camp de cultiu, que serà per on tornaré del cim, i continuo en descens per la pista. Més endavant giro a la dreta per caminar pel camí vell d’Artesa de Segre, però el deixo al cap de poc per agafar un sender, difícil de veure al començament, que es dirigeix cap a les ruïnes d’un vell mas, del qual no resta en peu res més que el que sembla una paret. Al final d’aquest sender apareix una fita i un altre de molt més clar.
Un rastre de fites em fa pujar a una cota sense nom, amb bones vistes. El sender inicia ara una llarga davallada, amb bones vistes cap a Artesa de Segre i Montsonís, fins a trobar una pista transversal molt a prop de l’ermita de Sant Feliu. Fins aquí, si no es vol fer aquest sender de pujada i baixada, es pot venir pel camí vell d’Artesa de Segre, passar per Sant Feliu i enllaçar amb aquest punt.
Ja a la pista, continuo en sentit nord-oest i més endavant cap al sud-oest fins que em trobo un altre encreuament, uns metres abans de sortir a l’asfalt de la carretera que és el camí d’Artesa de Segre. No arribo a l’asfalt perquè continuo per un camp d’oliveres per on surto al carrer Major de Montsonís i seguint-lo a la plaça de l’Església i el castell.
Després de voltar per la plaça continuo pel carrer del Pi. Un tram d’escales em fa pujar a la plaça del Pi i més enllà torno a trobar l’asfalt. El creuo i continuo per una pista de terra, en direcció al Padrí. Un parell de ziga-zagues em separen d’un encreuament, de cara continuaria a la recerca del Padrí, on hi ha una curiosa escultura de fusta que representa un personatge popular. No m’hi acosto perquè giro a l’esquerra, pel sender i continuo a la recerca del cim.
Aquest sender em puja a una esplanada, des d’on surto de nou a una pista ampla. Continuo per aquesta, en sentit nord-oest. Una sostinguda pujada em porta a un nou pal de direccions, on agafo el corriol que em porta fins al cim, on em rep un vèrtex geodèsic. Les vistes són bones així que les gaudeixo una llarga estona, contemplant la fàcil cresta que continua en sentit sud-est.
El track que porto al GPS i que vaig seguint em diu que hauria de continuar tornant de nou a la pista, però la cresta em crida amb força així que miro de provar de fer-la, a veure què em trobo. Resulta que amb la facilitat que imaginava recorro la totalitat de la curta cresta i acabo a un sender que decideixo seguir, per evitar tornar enrere.
El sender és prou clar i se segueix bé, però segons vaig avançant la traça es fa perdedora. Unes vegades les fites, unes altres la traça al terra i també la intuïció i l’orientació em permeten baixar a un lloc conegut, no on volia anar, però hi ha una pista que em permet tornar cap a La Foradada.
Caminant per la pista encara tinc temps de fer una altra provatura, ja que veig que si continuo per la pista acabaré a l’asfalt. Faig una drecera que em permet baixar a un camp d’oliveres, per on arribo a una granja i més enllà a la carretera, que travesso per passar a tocar de la Casa del Pastor, on surto a la pista que ja he recorregut al començament d’aquesta caminada, així que, ara en ascens, acabo al lloc on tinc el cotxe aparcat.